El 13 de maig, la Fundació Mies van der Rohe va acollir la taula rodona “Arquitectura i identitats. Conclusions Foros 2019”, organitzada per UIC Barcelona School of Architecture en el marc de la programació oficial de la Setmana de l’Arquitectura. A la taula rodona, hi van participar el director de l'escola, Josep Lluís i Ginovart, els directors del cicle de conferències, Guillem Carabí i Fredy Massad, i la professora i arquitecta Jelena Prokopljević. La directora de la fundació, Anna Ramos, va intervenir al començament per agrair l’acte. “Ens semblava pertinent fer una reflexió sobre l’última edició de Foros aprofitant la gran setmana de l’arquitectura a Barcelona”, va afirmar.

Foros es va articular, en la darrera edició, sota el títol “Identities” (Identitats). De febrer a maig, dues conferències mensuals van servir per reflexionar sobre el concepte d’identitat en l’exercici de l’arquitectura contemporània, fortament marcada per les tendències de la globalització actual. “A finals del segle XIX, neix la necessitat de trencar amb el passat i de conformar una nova identitat per a l’arquitectura, connectada amb la nova modernitat”, va destacar en la seva intervenció Josep Lluís i Ginovart.

Per la seva banda, Guillem Carabí, va recórrer a l’obra dels videoartistes Bêka & Lemoine —que van intervenir en el cicle a principis d’abril— per evidenciar els prismes diferents que ofereix l’obra arquitectònica depenent de la relació que s’hi tingui. “Només l’absència d’interacció en la filmació radical dels vídeos de Bêka & Lemoine permeten, des d’un punt de vista antropològic, explicar què defineix més bé l’espai públic, allò que no depèn d’organització, ni de planificació, sinó únicament i exclusivament de l’ús que se’n faci. No són les identitats sinó les mateixes relacions les que defineixen el lloc”.

En la seva intervenció, Fredy Massad va introduir un altre focus de discussió relacionat amb la manera en què les noves estratègies de difusió de l’arquitectura afectaran la conformació de les identitats. “Ens va semblar molt interessant pensar la identitat com a arquitectes per tot el que està passant a Europa i pel poder que han adquirit les xarxes socials com a agents creadors de guetos d’identitat”, va destacar.

Jelena Prokopljević, per la seva banda, va parlar de la volatilitat de les identitats col·lectives i va agafar de referència la Revolució Soviètica a l’antiga URSS, en el moment en què des del poder totalitarista es va definir l’ideal d’home soviètic. “Aquella realitat va influir en tots els àmbits, també en l’entorn urbà, l’arquitectura i les arts en general”. 

Josep Lluís i Ginovart va tancar el debat afirmant que la identitat en si mateixa és un concepte ple de grans passions i de grans contradiccions. “Identificar-se, a vegades, pot ser perillós”, va concloure.