Quan una escola és realment inclusiva? És possible imaginar una escola on els nens i nenes no excloguin? Aquestes són algunes de les preguntes que van motivar la Comissió Europea per finançar el projecte EBE: “Evidence-Based Education: European strategic model for school inclusion”, liderat per la Universitat de Perusa (Itàlia) i en el qual participa la Universitat Autònoma de Barcelona.

El projecte EBE va proposar un programa innovador que va integrar les competències prosocials i les socioemocionals en un únic programa –anomenat Programa PROSEL–, i va entrenar docents de primària com a líders i experts en el programa. Vint escoles –deu a Catalunya i deu a Perusa– han aplicat i continuen aplicant el programa PROSEL, i vint escoles més (a tots dos països) han acceptat participar-hi com a grup de control.

El simposi del dia 13 va ser un esforç conjunt del Laboratori d’Investigació Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’escola internacional d’estiu Sportmeet, per donar pistes teoricoaplicatives, i de bones pràctiques, que permetin avançar a tots aquells professionals que treballin amb la infància i que vulguin generar canvis estructurals en la manera de concebre i construir escoles, famílies i una societat més inclusiva.

El simposi va estar dividit en dues taules rodones. En la primera –“Escoles i societats inclusives: pistes d’intervenció”–, moderada per la doctora Escotorin, hi va participar el professor de Fisioteràpia Joaquim Fagoaga. L’altra taula portava per títol: “Inclusió de les persones amb habilitats diferents: noves mirades des de l’esport, la cultura i la societat”.