L’estudi titulat “Verse bien y sentirse mejor. El discurso de salud en aplicaciones de pérdida de peso” ha analitzat 95 aplicacions mòbils de pèrdua de pes que registren l’activitat física, la dieta o inclouen, per exemple, un comptador de calories. “Entenent que la gent fa el pas de voler perdre pes per sentir-se millor, les apps, a través del seu discurs, estan reforçant unes idees que poden fer sentir l’usuari pitjor amb ell mateix”, explica la investigadora.
L’anàlisi es basa en les pàgines de presentació de les apps, tant en el text —descriptor— com en el contingut audiovisual, és a dir, el primer impacte que rep l’usuari abans de descarregar l’aplicació. La primera conclusió de l’estudi és que l’Índex de Massa Corporal (IMC) continua sent l’instrument estrella com a indicador de salut. “Soc obès? L’obesitat ocorre quan l’índex de massa corporal d’una persona és de 30 o més. L’excés de greix corporal augmenta el risc de problemes de salut greus”, assenyala una de les apps.
L’IMC, que divideix el pes per l’alçada, és un indicador que ha rebut nombroses crítiques, segons cita l’estudi, perquè és poc profund i és l’estàndard pel qual es mesuren i defineixen l’obesitat i el pes saludable. “No és un indicador fiable, ja que no té en compte el pes provinent de la massa muscular i de la massa greixosa, així com tampoc diferencia el tipus de greix ni la localització; a més a més, no té en compte l’edat ni el sexe de la persona”, explica la doctora en Nutrició i professora del departament de Ciències Biomèdiques de UIC Barcelona Sara Hurtado.
“No tots els obesos són metabòlicament malalts, tot i que un percentatge elevat de greix (especialment greix visceral) es relaciona amb un augment del risc de malalties cròniques com la diabetis o malalties cardiovasculars”, puntualitza Sara Hurtado. L’IMC, segons l’experta, podria utilitzar-se en estudis epidemiològics com un criteri quantitatiu per tenir estimacions orientatives de la incidència d’obesitat, juntament amb altres valors, però en cap cas és un indicador fiable d’obesitat.
Malgrat la investigació científica recent, l’IMC continua replicant-se a les apps més populars. Segons l’estudi de Lara Martín Vicario, en algunes de les aplicacions s’utilitza la icona del semàfor: si l’IMC és alt, el semàfor és vermell, i si és baix, es torna verd. “Es magnifica la perillositat d’un IMC alt i no un d’excessivament baix, que també comportaria riscos per a la salut en ser considerat com a baix pes”, apunta la investigadora.
L’estudi segueix analitzant el lèxic i les imatges utilitzades en aquestes aplicacions per determinar que aquestes perpetuen el prejudici que les persones amb excés de pes tenen mals hàbits de vida. “Pren les regnes de la teva salut”; “Dissenyada per a persones que es preocupen per la seva salut”; “Sigues més fort, més prim, més saludable”. Són algunes de les afirmacions de les apps, que estableixen una relació causal entre la pèrdua de pes i la millora de la salut sense explicar el motiu d’aquesta relació.
“Frases com aquestes, tot i que aparentment motivadores, poden exercir una pressió psicològica significativa. Reforcen la idea que no estar prim implica una manca de control o negligència cap a la pròpia salut. Aquesta narrativa pot generar culpa i vergonya en els usuaris que senten que no estan fent prou”, afegeix la psicòloga i professora del departament de Psicologia de UIC Barcelona Marina Santamaria. “En persones amb sobrepès, aquesta estigmatització pot portar a problemes d’autoestima, ansietat i fins i tot trastorns de la conducta alimentària (TCA)”, indica la psicòloga sanitària.
Algunes aplicacions van més enllà, segons recull l’estudi, ja que associen estar prim amb estar sa, i per tant, ser més feliç. Aquesta relació es plasma també en l’ús d’imatges testimonials, en què les fotos de l’“abans” mostren una expressió trista o neutra. “100M+ d’usuaris feliços”, indica una de les apps analitzades. “Hi ha un missatge implícit que les persones que no ho han aconseguit, no ho són”, indica l’autora. Segons la psicòloga Marina Santamaria, aquesta visió és “reduccionista” i “desatén aspectes essencials com l’amor propi, la gestió emocional o l’acceptació corporal”.
En relació amb la moderació del contingut, l’autora de l’article és contundent: “Els desenvolupadors de les aplicacions tenen màniga ampla per incloure aquests tipus de missatges sense ser penalitzats”, explica Lara Martín Vicario. “Poden trobar barreres si es promou el discurs de l’odi o el llenguatge vexatori”, afegeix. A més, l’autora de l’article assenyala que l’afany dels creadors és purament comercial, i que no hi ha cap entitat pública o supranacional relacionada amb la salut darrere de les aplicacions més populars.
Per posar remei a la situació, la investigadora apunta dues vies: la primera, més moderació de continguts per evitar que els missatges esmentats proliferin entre les principals aplicacions. La segona, i a més llarg termini, consistiria a educar la població i incentivar-ne el pensament crític perquè entengui que l’afany de les apps és econòmic, i que utilitzen aquest llenguatge com a reclam per captar més usuaris, fent servir paraules clau atractives i sense aprofundir en els efectes del missatge.
