L’estudi d’Esther Jiménez, degana de la Facultat d’Educació de UIC Barcelona, ​​i Núria Chinchilla, directora del Centre Internacional I-WiL (IESE Leadership), analitza els factors que limiten el ple desenvolupament laboral de les treballadores mares o potencials mares. Segons el que exposa, el micromasclisme, la manca d’un repartiment equànime de les responsabilitats a la llar, la manca de suport institucional a la família i a la maternitat i les estructures jeràrquiques rígides a les empreses són alguns dels principals obstacles amb què es troben les dones.

Segons el que han investigat aquestes dues professores, més de la meitat de les dones i homes enquestats reconeix haver tingut menys fills dels que desitjava. En concret, assenyala que mentre que a Espanya el nombre de fills desitjats és de 2,52, només es tenen de mitjana 1,32 fills. A més a més, hi ha gairebé un fill de diferència entre els que s’espera tenir i els que finalment es tenen.

En paraules de la professora Chinchilla, “aquest estudi reflecteix el gran drama que viuen moltes mares o potencials mares que volen tenir fills i no poden o, quan els tenen, no reben cap suport a l’empresa”. Chinchilla, d’altra banda, va advertir que aquestes conclusions són “molt representatives del que està passant a Espanya, on no hi ha polítiques progressistes de suport a la maternitat i la família”.

En aquest sentit, tant la degana d’Educació de UIC Barcelona ​​com la professora de l’IESE assenyalen en l’estudi la necessitat d’eliminar les barreres que impedeixen tenir el nombre de fills que es vol per garantir la “riquesa i sostenibilitat del país en el mitjà i llarg termini”. “Així no podrem sortir d’aquest hivern demogràfic”, afirmen, i posen com a exemple França i els països nòrdics per les dècades que fa que tenen institucionalitzades les polítiques familiars.