Dret de Família és una assignatura obligatòria de tercer curs del Grau en Dret. L'assignatura tracta del conjunt de regles que regulen les relacions personals i patrimonials entre les persones relacionades per vincles matrimonials, convivencials o de parentiu.

La base de l'estudi serà la legislació civil catalana de dret de família, continguda en el Llibre segon del Codi Civil de Catalunya (CCCat), relatiu a la persona i la família, aprovat en 2010 i que va entrar en vigor l'1 de gener de 2011. La normativa compta amb els antecedents del Codi de Família (1998), entre altres. Així mateix, sectorialment farem referència a dues Lleis especials aprovades pel Parlament de Catalunya de forma pràcticament contemporània al Llibre segon del CCCat: la Llei de mediació en l'àmbit del dret privat (2009), que comprèn la mediació familiar, i la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (2010). En la resta de matèries, s'estudia la regulació en el Codi Civil espanyol i en les lleis estatals especials, com la Llei sobre Tècniques de Reproducció Humana Assistida (2006) o la Llei d'Arrendaments Urbans (1994).

El dret de família ha estat objecte de nombroses reformes des de la Constitució de 1978, entre les quals les més recents són l'admissió del matrimoni entre persones del mateix sexe, la simplificació dels processos de separació i divorci amb supressió de les causes i l'accés directe al divorci sense separació prèvia, els pactes en previsió de ruptura matrimonial, la guarda compartida dels fills i el pla de parentalidad o la regulació de la convivència en parella. Quant a la filiació, cal destacar la possibilitat que dos homes o dues dones puguin adoptar conjuntament i, per al cas de dues dones, la possibilitat que es pugui determinar la filiació materna de totes dues respecte dels fills concebuts per reproducció assistida i gestats per una d'elles.

El pla d'estudis de l'assignatura es pot dividir en tres blocs, de desigual extensió. Un primer que seria introductori, i coincidiria amb el tema 1. Un segon, el de major extensió, que tracta del matrimoni, accés, efectes durant, i sortida, que ocuparia els temes 2 a 9. I un tercer sobre la filiació, temes 10 i 11.

Així doncs, l'assignatura s'inicia en el tema 1 amb una introducció al concepte de família. La pertinença a una família s'articula a través de la filiació, que confereix parentiu i estatus familiar, amb efectes personals (nacionalitat, veïnatge civil, cognoms), familiars (drets i deures de família) i successoris (drets legitimaris i successió intestada).

Per a explicar quins són els principis que regeixen la matèria, es fa necessari distingir entre la regulació de les relacions familiars de contingut econòmic o patrimonial, regides pel principi d'autonomia privada, i les relacions familiars de contingut personal, en les quals aquesta autonomia es troba limitada per la llei, amb l'objectiu d'atendre altres objectius d'interès públic com són, entre altres, la seguretat de l'estat civil i la protecció dels menors d'edat. En aquest àmbit, a més, els drets derivats de les relacions de família són irrenunciables, indisponibles, intransmissibles i imprescriptibles.

Com a efecte principal de l'existència d'una relació de parentiu, s'estudia l'obligació legal d'aliments entre parents. L'alumne ha de conèixer la naturalesa jurídica d'aquesta obligació i el seu règim jurídic, així com els criteris de la jurisprudència quant al contingut i els límits d'aquesta obligació, especialment quan el creditor dels aliments és un fill major d'edat.

El segon bloc de contingut tracta del règim jurídic del matrimoni i de les relacions personals i patrimonials entre els cònjuges, així com la seva dissolució. S'estudia el matrimoni com a acte jurídic, que comprèn l'anàlisi de les diferents formes matrimonials admeses en el sistema matrimonial vigent en l'Estat, els requisits personals per a contreure matrimoni, i el consentiment matrimonial. En relació amb aquest últim aspecte, es posa especial èmfasi en els vicis que poden afectar aquest consentiment i s'estudien les repercussions en el vincle matrimoni i les seves conseqüències.

L'estudi dels efectes patrimonials s'inicia amb el règim primari -aplicable a tots els matrimonis amb independència del règim econòmic al qual estan sotmesos-, constituït per un conjunt de normes sobre organització dels poders domèstics, contribució a les despeses familiars i disponibilitat de l'habitatge familiar. A més, comprèn també la regulació dels capítols matrimonials. A continuació, correspon l'anàlisi detallada dels diferents règims econòmics matrimonials, amb una atenció especial al règim de separació de béns, que és el règim legal supletori en dret civil català i la compensació econòmica per raó de treball que pot tenir lloc en ocasió de l'extinció d'aquest règim per separació, divorci, nul·litat o mort d'un dels cònjuges. En aquest mateix tema s'estudia el règim opcional de participació en els guanys. El tema següent es dedica a l'estudi dels règims de comunitat vigents en l'Estat espanyol, amb especial referència al règim opcional de la comunitat de béns del CCCat i al règim legal o supletori de la societat a guanys en els territoris on resulta d'aplicació el Codi civil espanyol.

En molts programes d'aquesta assignatura, abans d'entrar en l'anàlisi de la crisi matrimonial el temari es deté en l'atribució de la potestat parental als progenitors respecte dels seus fills i filles, fins que aquests aconsegueixin la majoria d'edat. Aquí no ho farem, perquè en el disseny dels continguts del Dret Civil en aquesta universitat la potestat parental s'estudia en Dret Civil 1, en el marc de les institucions civils de protecció de la persona i del seu patrimoni. Però en l'estudi dels efectes personals de la crisi familiar es parteix de la base del coneixement d'aquestes regles.

Quant a la crisi matrimonial, es tracten les diferents situacions jurídiques que són la separació matrimonial, que suposa el manteniment del vincle, i la seva dissolució mitjançant el divorci i la declaració de nul·litat. Es posa especial atenció en els diferents instruments que l'autonomia privada posa a l'abast de les parts per a la regulació dels efectes de la ruptura que, en funció del moment en què s'exerceix aquesta autonomia, són el conveni regulador, els pactes en previsió de la ruptura matrimonial i els pactes de separació amistosa. En aquest punt es distingeix segons els efectes de la crisi matrimonial tinguin un abast personal o patrimonial. En l'àmbit personal, s'incideix especialment en les mesures que afecten els fills comuns, sobretot quan aquests són menors d'edat. En concret s'estudia la guarda, respecte a la qual el CCCat, recollint la jurisprudència dels tribunals catalans, preveu, com a principi preferent, que els progenitors puguin compartir-la; els drets de relació personal; i el pla de parentalidad com a instrument dels progenitors per a concretar aquests efectes d'acord amb la situació concreta de la família. En l'àmbit patrimonial es distingeix segons es tracti d'aliments als fills menors i, en determinades circumstàncies, també majors d'edat, la prestació compensatòria al cònjuge més perjudicat econòmicament per la ruptura i els requisits legals per al seu reconeixement, i a les regles per a l'atribució i distribució de l'ús de l'habitatge familiar, que el CCCat ha perfeccionat substancialment.

El tractament jurídic de les parelles estables, que el CCCat ha unificat per a les parelles heterosexuals i homosexuals, és objecte del següent tema del programa. Juntament amb les modalitats de constitució en el dret civil català, s'estudien els efectes durant la convivència -substancialment limitats pel CCCat- i una vegada produïda la ruptura, amb especial incidència en la prestació alimentària, que s'ha de distingir de la prestació compensatòria per al cas de la crisi matrimonial; a la compensació econòmica per raó de treball; i a les regles particulars d'atribució i distribució de l'ús de l'habitatge familiar.

El programa finalitza amb dos temes dedicats a l'estudi de la filiació, el 10 i el 11, que presenten, d'una banda, la filiació per naturalesa i la derivada de reproducció assistida i, per un altre, l'adoptiva.

La determinació jurídica de la filiació per naturalesa es produeix habitualment al marge d'un judici, en virtut de mecanismes diferents en funció de si es tracta de filiació paterna o materna i de si la filiació és o no matrimonial. La seva determinació judicial és conseqüència de l'exercici d'accions de reclamació i impugnació, sotmeses a un règim jurídic diferent en funció del caràcter matrimonial o no matrimonial de la filiació, amb normes diferents quant a la legitimació i terminis per a exercir-les. Es tracta d'una matèria regida pel principi de debò biològica, per més que aquest fonament no sigui sempre decisiu, ja que la llei facilita l'establiment de vincles de filiació en les relacions matrimonials o de convivència (per exemple, mitjançant la presumpció de paternitat matrimonial) i protegeix aquests vincles posant obstacles a la seva impugnació, de manera que la veritat biològica arriba a quedar-se en un pla secundari. La llei permet investigar-la i imposar-la enfront d'una filiació inexacta, però de forma limitada en atenció sobre aquest tema que mereix l'exercici efectiu de funcions parentals o a la protecció de la pau familiar. També s'estudien les particularitats de la determinació de la filiació en els supòsits en els quals la concepció té lloc per mitjà de reproducció assistida, regida per principis diferents que la filiació per naturalesa. En aquesta matèria es tracta la qüestió de l'atribució de la paternitat en cas que la fecundació assistida de la dona es realitzi després de la mort del marit (o parella) de la mare, la determinació de la filiació en els casos de homoparentalidad (doble maternitat) i el tractament legal de la maternitat subrogada.

L'estudi de la filiació per adopció s'inicia amb referències al sistema de protecció de menors desemparats i dels diferents tipus d'acolliment, ja que el CCCat regula l'adopció com a institució per a la protecció de menors desemparats. Així i tot, han de tractar-se també altres supòsits d'adopció, com són els d'adopció de menors emancipats i de majors d'edat, l'adopció de parents i l'adopció del fill del cònjuge o convivent en parella estable.

Finalment, és procedent fer notar que el Dret de família és fonamental per a l'estudi de l'assignatura de Dret de Successions, atès que els drets successoris de la persona estan lligats sovint a la seva relació de parentiu o en la condició de cònjuge o parella estable del causant.