Universitat Internacional de Catalunya
Història del Periodisme
Professorat
L'atenció a l'alumnat es concreta en el seguiment continu dels seus treballs de forma presencial en moments acordats a classe ia través de correu electrònic.
Presentació
Un recorregut per l'evolució dels mitjans d'informació (impressió en paper, eclosió de la imatge, noticiaris cinematogràfics, ràdio, televisió i xarxes), els avenços tecnològics i la seva influència en el modus operandi dels periodistes - "el mitjà és el missatge "de Mc Luhan-, els gèneres informatius, la simbiosi entre l'escriptura i les imatges, la construcció de l'esdeveniment en cada moment històric, així com la connexió amb els lectors o les audiències.
Requisits previs
No s'estableixen requisits previs per cursar aquesta assignatura.
Objectius
L'assignatura es planteja com una avaluació contínua que alterna la teoria amb els exercicis pràctics posant tant èmfasi en l'exposició de continguts com en l'estil de la l'escriptura i l'expressió oral a classe. El conjunt ha de conformar un "work in progress" que brindi a l'alumne una comprensió panoràmica de la història del periodisme.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 05 CG - Capacitat de desenvolupar una actitud ètica
- 21 CE - Capacitat per contextualitzar fets històrics així com analitzar críticament la realitat actual.
- 22 CE - Capacitat per analitzar críticament el periodisme espanyol, europeu i mundial
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
- Coneixeran els principals conceptes teòrics que sustenten la tasca informativa.
- La possibilitat de veure la realitat amb criteris periodístics.
- Argumentaran de manera intel·ligible i convincent
- Disposaran d'una base històrica per entendre el present dels mitjans de comunicació.
Continguts
- La prehistòria del periodisme. Segles XV a XVII. Gasetes, avisos, relacions, mercuris, corantos. La Gacette de Renaudot: la informació, concessió del poder. El segle XVIII. Primers diaris, Daily Courant (1702). Defoe, Addison, Steele i Swift. Nipho, primer periodista espanyol.
- Expansió de les agències i transformacions econòmiques i morfològiques de la premsa al segle XIX. Vapor, telègraf, ferrocarril i electricitat. Desenvolupament de la premsa britànica. The Times. 1870-1914: Llibertat de premsa i "Belle époque". El cas Dreyfus i Émile Zola. Premsa popular i sensacionalista. Pulitzer versus Hearst.
- Dels gravats a la fotografia. Il·lustracions, magazins, setmanaris i diaris gràfics: Daily Mirror, Blanc i Negre, ABC, El Dia Gràfic, L'Esfera, Nou Món, Berliner Illustrierte, Vu, Estampa, Imatges, Crònica ... La revolució de la Leica. El fotoperiodisme: Life, model de setmanari gràfic d'actualitat (SGA).
- El cinema informatiu. Dels germans Lumière als noticiaris. L'època dels totalitarismes: feixisme i comunisme. El No-Do franquista.
- La radiodifusió com a mitjà "calent". Entre Goebbels i els marcians d'Orson Welles. Història de la ràdio a Espanya. Ràdio Barcelona. Naixement de la televisió.
- La premsa a Espanya i Catalunya en el primer terç de segle. Diaris més representatius. La condició de periodista: Nicolás M. Urgoiti, Gaziel, Josep Pla, Ramón J. Sender. República i Guerra Civil. Llei de 1938, diaris del Moviment i consignes. Llei Fraga de 1966. L'Espanya de la Transició, naixement i mort de publicacions.
- "La era del" homo videns ". Xarxes socials. Cultura o incultura digital.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'assignatura es desenvolupa en 40 hores: classes magistrals (15), tallers de recerca (3), projeccions de documents audiovisuals (8), exercicis a classe, lectures i comentaris de text, exposicions orals (10) i seminari d'estudis monogràfics. (4).
El temari es completa amb un dossier de "extensions temàtiques" que es lliura a l'alumne al final del curs perquè enriqueixi els continguts.
Examen final
Exposicions (7 sessions)
- Grups de treball de 2 persones
- Exposició de 20 minuts amb imatges. Treball de recerca de 10-12 folis (exceptuant fotocòpies d'articles, portades, quadres sinòptics ...) i 1 foli resum del que s'ha exposat per lliurar als companys de classe.
- Cada treball inclourà índex, bibliografia i una memòria (a part) en la qual es detallarà el repartiment de funcions entre els membres del grup i el temps dedicat; localització de fonts documentals; dificultats en la realització del treball i valoració de coneixements adquirits.
Estudis monogràfics
- Per a les lectures periodístiques al voltant d'un eix temàtic. Treball individual de tres folis per cada llibre proposat: Sinopsi (8 línies). Crítica de 30 línies. Fragment significatiu. Arsenal lèxic. Posada en comú amb els companys per arribar a reflexions comunes al voltant del tema central. Els tres grups exposaran les seves conclusions en un seminari a celebrar el de desembre.
- Aquestes extensions temàtiques "entraran" en l'examen i completaran la nota final en un cinquanta per cent.
Eixos temàtics (bibliografia per treballar)
- El misterio de Ciudad Juárez
Huesos en el desierto y Campo de guerra, de Sergio González Rodríguez (Anagrama, 2002, 2014). La ciudad de las muertas, de Marcos Fernández, Jean Christophe Rampal (Debate, 2008). Améxica, de Ed Vulliamy (Tusquets, 2012). Ciudad del crimen, de Charles Bowden (Debate, 2011).
- ¿Crisis? ¿Qué crisis?
El camino de Jack London (Ediciones Buck).El huevo de la serpiente, de Eugenio Xammar. (Acantilado, 2005). Sin blanca en París y Londres, de George Orwell (Destino). El muelle de Ouistreham, de Florence Aubenas (Anagrama). Los vagabundos de la cosecha, de John Steinbeck (Asteroide), Algodoneros, de James Agee (Capitán Swing, 2014), Noventa por ciento de todo, de Rose George (Capitan Swing, 2014).
- Crónicas de genocidios
Terrorismo en los Balcanes, de Albert Londres (Melusina). La cautivas, de Annick Cojean (Anagrama. 2014) No matarían ni una mosca, de Slavenka Drakulic (Globalrhythm, 2008). L’Òmnibus de la mort: parada Falset, de Toni Orensanz (Ara Llibres, 2008). Una temporada de machetes, de Jean Hatzfeld (Anagrama, 2004). Un domingo en la piscina en Kigali, de Gil Courtemanche (Emecé, 2003), Hiroshima, de John Hersey (Debolsillo, 2009). Los olvidados, de Tim Tzouliadis (Debate).
| ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
|---|---|
| Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. | 0,6 |
| Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). | 0,9 |
| Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 0,4 |
| Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 1,5 |
| Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 0,9 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
La nota final és la suma del coeficient de cada alumne en les seves activitats durant el curs -assistència, treballs a classe, exposicions i activitats monogràfiques- que suposa el 50 per cent i l'examen final (50 per cent).
Segona convocatòria: Examen escrit sobre el temari impartit durant el curs.
Bibliografia i recursos
Documents audiovisuals
Historias de la radio, de José Luis Saenz de Heredia (España, 1955) (96')
Las Hurdes. Tierra sin pan. Luis Buñuel (España, 1932-33).
Bucarest, de Albert Solé (España, 2008)
Buenas noches y buena suerte, de George Clooney (USA, 2005)
Operación Nikolai, de Dolors Genovés. (TV3, 2004)
El desafío. Frost contra Nixon, de Ron Howard (USA,GB, Francia, 2008)
BIBLIOGRAFIA GENERAL (obres bàsiques marcades en negreta amb un asterisc)
AA. VV., Magnum. Phaidon Press. Barcelona, 2003.
AA. VV., El ABC de la fotografía. Phaidon press. Barcelona, 2003.
AA. VV. Guerra i propaganda. Fotografies del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939). Viena edicions. Barcelona, 2006.
ABELLA Rafael y CARDONA Gabriel. Los años del NO DO. Destino, 2008.
ANGELETTI Norberto, OLIVA Alberto, Revistas que hacen e hicieron historia. Sol 90 Media, 2002.
BAGET J.M., Historia de la Televisión en España (1956-1973). Ediciones Tele Día, Madrid, 1974.*
BAGET J. M., Quaranta anys de televisió a Catalunya. Pòrtic. Barcelona, 1999.
BALSEBRE Armand. Historia de la radio en España (2 vols.) Cátedra. Madrid, 2001-2002
BARRERA Carlos, (ed.), El periodismo español en su historia. Ariel. Barcelona, 2000.*
BARRERA Carlos (coord.) Historia del periodismo universal. Ariel. Barcelona, 2004.*
BOURDIEU Pierre, Sobre la televisión. Anagrama. Barcelona, 1999.
BOZAL V., La ilustración gráfica del XIX en España. Alberto Corazón. Madrid, 1979.
BURRIEL J.M., El reto de las ondas. Ochenta años de radiodifusión. Salvat. Barcelona, 1981.
BUSTAMANTE Enrique, Radio y televisión en España. Gedisa. Barcelona, 2006.
CAMBA Julio, Haciendo de República y artículos sobre la guerra civil. Libros del Silencio, 2010.
CAPARROS LERA J.M., CRUSELLS M., MAMBLONA R., 100 documentales para explicar Historia. Alianza editorial. Madrid, 2010.
CASASÚS J.M., Artículos que dejaron huella. Ariel, Barcelona, 1984.
CASCIARI, Hernán; El nuevo paraíso de los tontos. Plaza & Janés, 2010.
DESVOIS J.M., La prensa en España (1900-1931). Siglo XXI. Madrid, 1977.*
DÍAZ MANCISIDOR A., La empresa radiofónica en Estados Unidos. Eunsa, Pamplona, 1984.
DOGLIO-RICHERI, La radio. Mondadori. Milán, 1980.
DORIA Sergi, La voluntat cosmopolita. Imatges Setmanari Gràfic d'Actualitats. Tesi Doctoral. UAB, Barcelona, 1999.
DORIA Sergi, Imatges 1930. Barcelonins i moderns. La Campana-Diputació de Barcelona. Barcelona, 2004.
ESPINET F., TRESSERRAS J.M., La gènesi de la societat de masses a Catalunya. Materials, 67. UAB. Barcelona, 1999.
EZCURRA Luis, Historia de la radiodifusión española. Los primeros años. Madrid, 1974.
FABRE J., Història del fotoperiodisme a Catalunya (1885-1976). Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1990.
FRANQUET Rosa, Història de la radiodifusió a Catalunya. Edicions 62. Barcelona, 1986.
FREUND Gisèle, La fotografía como documento social. Gustavo Gili. Barcelona, 1976.*
FREUND Gisèle, El món i la meva càmera. Diputación de Barcelona, CCCB, Barcelona, 2002.
FUENTES J. F., FERNÁNDEZ SEBASTIÁN J., Historia del periodismo español. Síntesis. Madrid, 1998.*
G. RICO Eduardo, Vida, pasión y muerte de Triunfo. Flor del Viento. Barcelona, 2002
GARCÍA MATILLA Agustin, Una televisión para la educación. Gedisa. Barcelona, 2003.
GARCÍA-PLANAS, Plàcid; La revancha del reportero. Diéresis. Barcelona, 2007.
GELI C., HUERTAS J.M., Les tres vides de Destino. Vaixells de Paper, 7. Col.legi de Periodistes de Catalunya. Barcelona, 1990.
GÓMEZ MOMPART J.L., La gènesi de la premsa de masses a Catalunya (1902-1923). Pòrtic. Barcelona, 1992.
GONZÁLEZ BLANCO, Edmundo, Historia del periodismo desde sus comienzos hasta nuestra época. Biblioteca Nueva. Madrid, 1919.*
GUILLAMET J., La premsa a Catalunya. Vaixells de Paper, 1. Col.legi de Periodistes de Catalunya. Barcelona, 1988.
GUILLAMET J., Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya 1641-1994. Edicions La Campana, Barcelona, 1994.
GUILLAMET J., Història del periodisme. UAB-UPF-UV-UJ. 2003. *
HUERTAS J.M. (ed.), 200 anys de premsa diària a Catalunya (1792-1992) Fundació Caixa de Catalunya. Barcelona, 1995.*
IMBERT Gérard, El zoo visual. De la televisión espectacular a la televisión especular. Gedisa. Barcelona, 2003.
JENKINS, Henry. Fans, blogueros y videojuegos. Paidós, 2009.
KAPUSCINSKI, Ryszard: Viajes con Heródoto. Anagrama. Barcelona, 2006.*
KERSHAW Alex, Sangre y champán. La vida y la época de Robert Capa. Debate. Barcelona, 2003.*
LAMBRON Marc, Lee Miller. Circe. Barcelona, 2001.
LANIER Jaron, Contra el rebaño digital. Debate, 2011.
LEDRÉ Charles, Histoire de la presse. Fayard. Paris, 1958.
LÓPEZ-PUMAREJO Tomás, Aproximación a la telenovela. Cátedra. Madrid, 1987.
LYNCH Enrique, La televisión: el espejo del reino. Debolsillo. Barcelona, 2000.
MAINAR R., El arte del periodista. Suc. de Manuel Soler. Manuales Gallach, 1906.*
MCGINNIS Joe, Cómo se vende un presidente. Ediciones de bolsillo. Barcelona, 1970.
MUNSÓ CABÚS Joan, Temps de ràdio. Memòries de Cadena Catalana 1978/1990. L'esfera dels llibres. Barcelona, 2006.
OLMEDA Fernando, Gerda Taro, fotógrafa de guerra. Debate. Barcelona, 2007.
OLMOS Víctor, Historia de la agencia EFE. Espasa Calpe, Madrid, 1997.
PERICAY XAVIER, Cuatro historias de la República. Destino, 2003.
PERICAY XAVIER, Josep Pla y el viejo periodismo. Destino, 2009.
POSTMAN Neil, Divertim-nos fins a morir. Llibres de l'Índex. Barcelona, 1990.*
RAMÍREZ P. J., ROBLES M., El Mundo en mis manos. Grijalbo. Barcelona, 1991.
SALÓ Gloria, ¿Qué es eso del formato? Cómo nace y se desarrolla un programa de televisión. Gedisa. Barcelona, 2003.
SÁNCHEZ ORTIZ, Modesto, El Periodismo. Fundación Conde de Barcelona. La Vanguardia. Barcelona, 1990.*
SARTORI Giovanni, Homo videns. La sociedad teledirigida. Taurus. Madrid, 2004.*
SEOANE M.C., SAIZ M.D., Historia del periodismo en España Alianza. Madrid, 1990.*
SOHR Raúl, Historia y poder de la prensa. Andrés Bello. Barcelona, 1998.*
SORIA C., Orígenes de la radiodifusión en España. Eunsa. Pamplona, 1974.
TIMOTEO ÁLVAREZ, Jesús y otros. Historia de los medios de comunicación en España. Periodismo, imagen y publicidad. Ariel. Barcelona, 1989.
TORRENT J. TASIS R., Història de la premsa catalana. Bruguera, Barcelona, 1966.
TRESSERRAS, J.M., D'Ací i d'Allà, aparador de la modernitat (1918-1936). Llibres de l'Índex. Barcelona, 1993.
VERÓN E., ESCUDERO CHAUVEL L., (comps.) Telenovela, ficción popular y mutaciones culturales. Gedisa. Barcelona, 1997.
VEYRAT-MASSON I., DAYAN D., Espacios públicos en imágenes. Gedisa. Barcelona, 1996.
WEILL Georges, El periódico. Orígenes, evolución y función de la prensa periódica. UTEHA. México, 1962. *