Universitat Internacional de Catalunya
Educació Física de Base
Altres llengües d'impartició: castellà,
Professorat
L'atenció es realitzarà en finalitzar les sessions de treball els dijous de 8’30 a 9’00 i partir de les 13'30 hores. Prèviament s'haurà de demanar una data per poder realitzar l'atenció personalitzada.
Presentació
L'Educació Física de Base és una de les assignatures que formen part de la Menció d’Educació Física del Grau de Mestre d’Educació Infantil i Primària de la Universitat Internacional de Catalunya. El treball del cos des de la base i el fonament de la configuració de l'individu com a subjecte integral possibilita que el moviment sigui un element clau en l'educació i en la construcció de significats a través del cos i del moviment. Aquesta assignatura és transversal a tots els blocs de continguts Currículum Oficial proposat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Per aquesta raó l’assignatura resulta un dels fonaments essencials de la Menció d’Educació Física.
Requisits previs
No hi ha requisits previs.
Objectius
1. Descriure, interpretar i valorar els aspectes fonamentals que sustenten l’Educació Física de Base com a element clau en la programació de l’àrea d’Educació Física a l’Educació Primària en la formació i educació dels infants.
2. Descriure, interpretar i organitzar els continguts bàsics de l’Àrea d’Educació Física a les etapes d’Educació Infantil i Primària.
3. Utilitzar i aplicar correctament les diferents metodologies pel correcte desenvolupament de les capacitats perceptiu-motrius, físic-motrius i sòcio-motrius mitjançant la formació teòrica i pràctica adequada.
4. Desenvolupar l’assignatura de forma científica mitjançant activitats de tipus competencial de màxima exigència, de màxima reflexió i de màxim aprofundiment conceptual, procedimental i actitudinal.
5. Aplicar correctament les activitats dirigides al desenvolupament de les capacitats perceptiu-motrius, físic-motrius i sòcio-motrius d’acord a les motivacions i interessos dels alumnes, a les característiques psicomotores, i als objectius de l’àrea d’Educació Física.
6. Aplicar correctament els mètodes i procediments de recerca necessaris per a observar, recollir informació, avaluar, interpretar, diagnosticar, transferir i reorientar el desenvolupament de les capacitats perceptiu-motrius, físico-motrius i sòcio-motrius dels infants.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CEM-06 - Abordar i resoldre problemes de disciplina.
- CEM-12 - Participar en la definició del projecte educatiu i en l'activitat general del centre atenent criteris de gestió de qualitat.
- CEM-13 - Conèixer i aplicar metodologies i tècniques bàsiques de recerca educativa i ser capaç de dissenyar projectes d'innovació i d'identificar indicadors d'avaluació.
- CEM-18 - Conèixer les propostes actuals basades en l'aprenentatge de competències.
- CEM-19 - Identificar i planificar la resolució de situacions educatives que afecten estudiants amb diferents capacitats i diferents ritmes d'aprenentatge.
- CEM-21 - Conèixer i saber exercir les funcions de tutor i orientador en relació amb l'educació familiar en el període de 6 a 12 anys.
- CEM-25 - Comprendre els principis bàsics i les lleis fonamentals de les ciències experimentals (física, química, biologia i geologia).
- CEM-26 - Conèixer el currículum escolar d'aquestes ciències.
- CEM-27 - Plantejar i resoldre problemes associats amb les ciències en la vida quotidiana.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Resultats d'aprenentatge: Descriure l’origen de l’EFB, de la Psicomotricitat i del desenvolupament humà.
Resultats d'aprenentatge: Descriure amb precisió tots els elements que formen part del sistema perceptiu-motriu i la seva relació amb les assignatures de la Menció d'Educació Física.
Resultats d'aprenentatge: Introduir-se en el món psicomotor i treballar de forma pràctica: l'esquema corporal, el to muscular, l'actitud postural, la relaxació i la respiració, l’estructuració espai-temporal, les habilitats i destreses motrius.
Resultats d’aprenentatge: Comprendre, establir i definir els criteris d’inclusió educativa en les situacions d’aprenentatge i en les pràctiques, de tal manera que tothom pugui participar de les activitats proposades.
Resultats d'aprenentatge: Ser capaç de desenvolupar una programació didàctica per tal de treballar els conceptes que s’han treballat a l’assignatura.
Resultats d’aprenentatge: Reflexionar sobre el fenomen esportiu des d’un punt de vista cultural, pedagògic, antropològic i social per analitzar el model esportiu necessari per a les noves generacions.
Continguts
TEMA 1: Una aproximació històrica a l’Educació Física de Base.
Objectiu 1: Presentar-se com a alumne de la menció mitjançant un vídeo de 3’.
Objectiu 2: Aproximar-se a l’EFB, a la Psicomotricitat i al desenvolupament humà des de la història i l’humanisme.
1.1. Història de l’educació física i la seva relació amb l’esport actual i l’esport del futur. L’esport en l’època humana i en l’època post-humana.
Activitat pràctica 1: Presentar-se com a alumne mitjançant un vídeo de 3’.
Activitat pràctica 2: Lectura i anàlisi crítica d’un article sobre història de l’educació física i l’esport, a comentar a classe.
Activitat pràctica 3: Cinema i educació física. Creació i presentació d’una SA a partir d’un film proposat a classe.
TEMA 2: L’educació Física de Base i el fenomen psicomotriu.
Objectiu 3: Descriure l’origen de l’EFB, la Psicomotricitat i les lleis del desenvolupament humà.
2.1. El fenomen Psicomotriu.
2.1.1. Origen del fenomen psicomotriu. Ciències i disciplines que contribueixen a la definició de l’EFB. Aproximació històrica.
2.1.2. La Psicomotricitat.
2.1.3. Classificació dels mètodes psicomotrius.
2.1.4. Aportacions i consideracions teòriques al fenomen psicomotriu: Wallon, Piaget, Spitz, Schilder, Ajuriaguerra, Le Boulch, Picq i Bayer, Lapìerre i Acouturier.
2.1.5. L’educació psicomotriu com a base de l’aprenentatge: moviment i llenguatge.
2.1.6. Del fenomen psicomotriu a l’EFB.
TEMA 3: El desenvolupament humà i els principis de l’entrenament.
Objectiu 4: Aprofundir en l’estudi de l’ésser humà, les lleis del desenvolupament humà i el moviment com a element clau en la socialització i la definició d’una identitat personal.
3.1. Els processos evolutius de l’ésser humà: ontogènesi i filogènesi.
3.2. Conceptes claus del desenvolupament humà.
3.2.1. Creixement
3.2.2. Maduració.
3.2.3. Ambient.
3.2.4. Context.
3.2.5. Aprenentatge i Desenvolupament Psicomotor.
3.2.6. Lleis fonamentals del desenvolupament humà: Llei Cefalo-caudal, Llei Pròxim-Distal, Llei dels Flexors-Extensors, les 5 lleis de Hurlock (1967) i la Llei General-Específic.
3.2.7. Característiques del desenvolupament psicomotriu.
3.3. Bases Biològiques del Condicionament Físic.
3.3.1. Aspectes energètics de les Capacitats Condicionals. Visió inicial.
3.3.2. Aspectes neuromusculars de les Capacitats Condicionals. Requeriments.
3.3.3. La Síndrome General d’Adaptació (SGA).
3.3.4. Llei del llindar.
3.3.5. Dinàmica dels esforços: relació volum (quantitat)–intensitat (nivell d’esforç) (perspectiva educativa).
3.4. Principis de l’entrenament: biològics i pedagògics.
3.4.1. Principi de continuïtat.
3.4.2. Principi de progressió de la càrrega.
3.4.3. Principi d’alternança entre càrrega i recuperació.
3.4.4. Principi de variació entre la tipologia de la càrrega.
3.4.5. Principi d’individualització i resposta a l’entrenament.
3.4.6. Principi de la càrrega (volum x intensitat) + Durada freqüència.
3.4.7. Principi de varietat de les activitats.
3.4.8. Principi de globalitat.
3.4.9. Principi de recuperació, assimilació i descans.
3.4.10. Principi de reversibilitat. (Càrrega, cansament, recuperació, sobre-compensació).
Activitat pràctica 4: Cerca d’articles sobre psicomotricitat i EFB i relació del mateix amb una activitat real.
TEMA 4:
Capítol 4.1: Consideracions generals respecte al moviment humà.
Objectiu 5: Aprofundir en l’estudi de l’ésser humà, les lleis del desenvolupament humà i el moviment com a element clau en la socialització i la definició d’una identitat personal.
4.1.1. El moviment humà.
4.1.2. Anàlisi del moviment humà.
4.1.3. Organització del moviment humà.
4.1.4. Estudi del moviment humà. Introducció a la biomecànica del moviment.
Capítol 4.2. Bases perceptiu-motrius del moviment humà: habilitats i destreses.
Objectiu 6: Descriure amb precisió tots els elements que formen part del sistema perceptiu-motriu i la seva relació amb les assignatures de la menció d’educació física.
Lliurament del treball de Vídeo Presentació Personal.
Capítol 4.3. Bases metodològiques de l’Educació Física de Base.
Objectiu 7: Descriure amb precisió els conceptes metodològics i les opcions per organitzar les sessions d’Educació Física.
4.3.1. La Piràmide de Maslow aplicada a l’EFB.
4.3.2. Les Intel·ligències múltiples de H. Gardner aplicades a l’EFB.
4.3.3. Els estils d’ensenyament de Muska Mosston.
4.3.4. Estudi de metodologies i estils.
4.3.5. Vers la construcció d’una metodologia inclusiva pròpia.
Capítol 4.4. Tema extra: La programació de situacions d’aprenentatge segons la nova LOMLOE. Aspectes a tenir en compte. Didàctica i elements essencials de programació.
Objectiu 8: Endinsar-se en la nova Llei d’Educació LOMLOE per tal d’entendre la forma de plantejar les situacions d’aprenentatge a les etapes d’Educació Infantil i Educació Primària.
Objectiu 9: Dissenyar situacions d’aprenentatge a partir d’estratègies creatives que impliquin l’educació inclusiva global, integral i total dels individus.
TEMA 5: L’esquema corporal i la definició de la identitat personal.
Objectiu 10: Descriure amb precisió en el llenguatge els conceptes relacionats amb l’esquema corporal i la identitat personal en el desenvolupament del moviment i de la imatge personal.
5.1. El concepte d’esquema corporal.
5.2. Diferents visions de l’esquema corporal.
5.3. Evolució històrica i conceptual de l’esquema corporal.
5.4. Esquema corporal i les habilitats i destreses motrius.
5.5. Criteris pedagògics per treballar l’esquema corporal.
Activitat: “EAU de moi”. Qui sóc jo? I tu qui ets?
TEMA 6: El to muscular i l’actitud postural.
Objectiu 11: Descriure amb precisió en el llenguatge els conceptes relacionats amb el to muscular i la actitud postural en el desenvolupament del moviment i el control de les accions motrius.
6.1. El concepte del to i de l’actitud corporal.
6.2. Diferents visions del to i de l’actitud postural.
6.3. Evolució històrica i conceptual del to i de l’actitud postural.
6.4. El to i l’actitud postural i les habilitats i destreses motrius.
6.5. Criteris pedagògics per treballar el to i l’actitud postural.
TEMA 7: La relaxació i la respiració.
Objectiu 12: Descriure amb precisió en el llenguatge els conceptes relacionats amb la respiració i la relaxació com a elements clau del benestar emocional de les persones.
7.1. El concepte de relaxació i respiració.
7.2. Relació entre la relaxació i la respiració.
7.3. Evolució històrica i conceptual de la relaxació i de la respiració.
7.4. La relaxació i la respiració i les habilitats i destreses motrius.
7.5. Criteris pedagògics per treballar la relaxació i la respiració.
TEMA 8: L’estructuració espai-temporal.
Objectiu 13: Descriure amb precisió en el llenguatge els conceptes relacionats amb l’estructuració de l’espai i el temps en el desenvolupament del moviment i en relació a les formes jugades, al pre-esport i a l’esport.
8.1. El concepte d’estructuració espai-temporal.
8.2. El concepte d’orientació espacial i d’orientació temporal.
8.3. Evolució històrica i conceptual de l’estructuració espacio-temporal..
8.4. L’estructuració espai-temporal i les habilitats i destreses motrius.
8.5. Criteris pedagògics per treballar l’estructuració espacio-temporal.
TEMA 9: L’equilibri.
Objectiu 14: Descriure amb precisió en el llenguatge els conceptes relacionats amb la respiració i la relaxació com a elements clau del benestar emocional de les persones.
9.1. El concepte d’equilibri.
9.2. Relació entre equilibri i les altres capacitats perceptiu-motrius.
9.3. Evolució històrica i conceptual de l’equilibri.
9.4. L’equilibri i les habilitats i destreses motrius.
9.5. Criteris pedagògics per treballar l’equilibri.
TEMA 10: Les habilitats i les destreses motrius. Evolució de les Habilitats Motrius Bàsiques i les destreses motrius i àmbits d’actuació de l’EFB.
Objectiu 15: Establir un ordre i una estructura metodològica en el desenvolupament de les habilitats i destreses motrius.
Objectiu 16: Introduir els conceptes d’Habilitats Motrius Bàsiques, Capacitats perceptiu-motrius i Capacitats condicionals en el llenguatge professional de l’alumnat.
Objectiu 17: Observar i descriure elements de l’EFB amb precisió en diferents situacions reals de moviment: en l’educació física, en la iniciació esportiva, en l’educació especial i en l’àmbit recreatiu i de lleure.
10.1. Aproximació conceptual a les habilitats motrius bàsiques i destreses motrius.
10.2. Classificació de les habilitats i destreses motrius.
10.3. Les habilitats i destreses motrius bàsiques i les habilitats motrius específiques.
10.4. Anàlisi de les habilitats i destreses motrius bàsiques (treball pràctic).
10.5. Anàlisi de les habilitats i destreses motrius específiques.
10.6. L’equilibri estàtic l’equilibri dinàmic.
10.7. L’EFB en l’àmbit de l’educació física.
10.8. L’EFB en l’àmbit de la iniciació esportiva.
10.9. L’EFB en l’àmbit de l’educació especial.
10.10. L’EFB en l’àmbit recreatiu, lúdic i de lleure.
10.11. L’EFB en l’àmbit competitiu d’alt nivell.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
La metodologia proposada es fonamenta en treball teòric i pràctic tant a l'aula com a la pista esportiva o al medi natural. Es realitzaran classes expositives amb suport informàtic, sessions teòriques de treball en grup i sessions pràctiques de treball col·laboratiu. Els alumnes hauran de realitzar un total de tres treballs i un examen (preguntes a desenvolupar i reflexionar). S’hauran d’aprovar la totalitat del treball per poder fer mitja de la qualificació final així com aprovar el TFM (Treball de Fi de Menció) que serà presentat i avaluat per un tribunal format pel professorat de la menció d’educació física. Així mateix es tindrà en compte l’assistència a classe que ha de ser mínim del 80 %. L’assistència i la participació a les sessions per sobre del 80% tindrà una qualificació positiva en la qualificació final de l’alumnat.
COMPETÈNCIES / METODOLOGIA / ACTIVITAT FORMATIVA
|
|
||
|
CEM-05 CEM-06 CEM-12 CEM-17 CEM-39 CEM-53 CEM-55
CET-2 CET-3 |
Aprenentatge cooperatiu Elaboració d'un portafolis educatiu de la Menció d'Educació Física |
Classes pràctiques Disseny i defensa d'un portafolis de la Menció d'Educació Física |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
RESULTATS D'APRENENTATGE I SISTEMA D'AVALUACIÓ
|
|
|
|
Descriure l’origen de l’EFB, de la Psicomotricitat i del desenvolupament humà. |
Grau de participació |
|
Descriure amb precisió tots els elements que formen part del sistema perceptiu-motriu i la seva relació amb les assignatures. |
Grau de participació |
|
Introduir-se en el món psicomotor i treballar de forma pràctica: l'esquema corporal, el to muscular, l'actitud postural, la relaxació i la respiració, l’estructuració espai-temporal, les habilitats i destreses motrius. |
Grau de participació |
|
Ser capaç de desenvolupar una programació didàctica per tal de treballar els conceptes que s’han treballat a l’assignatura. |
Grau de participació |
|
Mostrar l’esperit crític, analític i creatiu davant les pràctiques esportives analitzades en les sessions. |
Grau de participació. Capacitat d’argumentar opinions Capacitat d’anàlisi. Capacitat creativa. |
L’avaluació és continuada i considera els resultats dels aprenentatges mostrats en:
- Les activitats pràctiques individuals i col·laboratives realitzades.
- Per superar l’assignatura s’han de superar totes les activitats amb nota d’apte, amb la qualificació d’un 5/10 o equivalent.
- Una prova escrita sobre els continguts de la matèria.
|
Dates de Presentació / lliurament dels treballs / exàmens. |
|||
|
1 |
Vídeo presentació personal de l’alumne. |
10 % |
26 de setembre 2024 |
|
2 |
Treball de sessió + Film (aspectes educatius) |
20 % |
12 d’octubre 2024 |
|
3 |
Assistència i participació |
0,5% |
Al llarg del curs |
|
4 |
Treball de menció (exposició + treball) |
20 % |
Gener 2025 per confirmar dates defensa tribunal. |
|
5 |
Examen final + Prova escrita |
30 % |
9 de gener 2025 |
|
6 |
Treball col·laboratiu. CPM |
15% |
|
|
|
|
100 % |
|
Normativa Lingüística
En els treballs escrits d'un màxim de 7 pàgines, es descomptarà 0.1 per falta si es tracta d'un treball a mà, i 0.3 si s'ha escrit amb un ordinador.
En els treballs escrits de més de 7 pàgines, es descomptarà 0.1 per falta, ja sigui a mà o amb ordinador.
El límit de descompte és de 2 punts com a màxim.
Bibliografia i recursos
Nota en referència a l’ús de la bibliografia: No es permetrà l’ús de fonts documentals no científiques o no contrastades científicament. Per exemple: la wikipèdia. Totes les referències que es realitzin en els treballs han d’estar argumentades i contrastades al menys amb tres o quatre autors de referència de la bibliografia. L’ús de sistemes d’intel·ligència artificial s’han de justificar degudament i explicar quina és la sol·licitud que s’ha fet i l’enllaç a la resposta de la IA de forma literal. Si es detecta un plagi d’algun document de forma indeguda l’assignatura queda automàticament suspesa. En cas de dubte l’alumnat pot sol·licitar una tutoria per tal de solucionar els conflictes que pugui generar la bibliografia. Segons la normativa de l’APA actual, qualsevol font documental pot ser citada: vídeos, articles, films, anuncis, cançons, manifestos...
BIBLIOGRAFIA
Aconturier, B., Darrantt, I., Empinet, J.L. (1985). La práctica psicomotriz: reeducación y terapia. Madrid: Editorial Científico Técnica.
Ajuriaguerra, J., Marcelli, D. (1982). Manual de psicopatología del niño. Barcelona: Toray-Masson.
Arnold, P.J. (1991). Educación Física, movimiento y currículum. Madrid: Morata.
Aucouturier, B., Lapierre, A. (1977). La educación psicomotriz como terapia; Bruno. Barcelona: Médica y Técnica SA.
Ballesteros, S. (1982). El esquema corporal. Madrid: TEA.
Bassedas, E. et al. (1998). Intervención educativa y diagnóstico psicopedagógico. Barcelona: Paidós.
Batalla, A. (2000). Habilidades motrices. Barcelona: INDE.
Bayer, C. (1986). La enseñanza de los juegos deportivos colectivos. Barcelona: Hispano Europea.
Blázquez, D. (1986). Iniciación a los deportes de equipo. Barcelona: Martínez-Roca.
Blázquez, D. (1990). Evaluar en Educación Física. Barcelona: INDE
Blázquez, D. (1995). La iniciación deportiva y el deporte escolar. Barcelona: INDE.
Cantó, R. Y Jiménez, J. (1998). La Columna Vertebral en la edad escolar. La postura correcta, prevención educación. Madrid: Gymnos.
Carranza, M. (1996). La educación física en el segundo ciclo de primaria. Barcelona: Paidotribo.
Castañer, M. y Camerino, O. (1991). La educación física en la Enseñanza Primaria. Barcelona. Inde.
Chokler, M. (1988). Los organizadores del desarrollo psicomotor. Del mecanicismo a la psicomotricidad operativa. Argentina: Ediciones Cinca.
Corraze, J. (1988). Las bases neurofisiológicas del movimiento. Barcelona: Paidotribo.
Cratty, B.J. (1979). Motricidad y psiquismo en la educación y el deporte. Valladolid: Miñón.
Cratty, B.J. (1982). Desarrollo perceptual y motor en los niños. Barcelona: Paidós.
Da Fonseca, V. (1984). Filogénesis de la motricidad. Madrid. G. Nuñez editor.
Da Fonseca, V. (1988). Ontogénesis de la motricidad. Madrid: G Núñez.
Da Fonseca, V. (1996). Estudio y génesis de la psicomotricidad. Barcelona : INDE
Da Fonseca, V. (1998b). Ontogénesis de la motricidad: Estudio psicobiológico del desarrollo humano. Madrid: Nuñez Editor
Díaz, J. (1994). El currículum de la Educación Física en la Reforma Educativa. Barcelona: INDE.
Durán, M. (1988). El niño y el deporte. Barcelona: Paidós.
Famose, J.P. (1992). Aprendizaje motor y dificultad de la tarea. Barcelona: Paidotribo.
García, L., Motos, T. (1990). Expresión Corporal. Madrid: Alhambra.
Guilmain, E., Guilmain, G (1981). Evolución psicomotriz desde el nacimiento hasta los 12 años. Escalas y pruebas motrices. Barcelona: Médica y Técnica.
Gutierrez, M. (1989). 140 juegos de educación psicomotriz. Sevilla. Wanceulen.
Knapp, B. (1991). La habilidad en el deporte. Valladolid. Miñón.
Lapierre y Aucouturrier. (1974): Los contrastes y el descubrimiento de las nociones fundamentales. Editorial Científico Médica. Barcelona.
Lapierre, A. (1977). Educación psicomotriz en la Escuela Maternal. Una experiencia con los pequeños. Barcelona: Científico Médica.
Lapierre, A. (1977). La educación psicomotriz en la escuela maternal. Madrid: Editorial Científico-Médica.
Lapierre,A. (1978). La reeducación física. Tomos 1, 2 y 3. Barcelona: Editorial Científico-Médica.
Lapierre, A. Aucouturier, B. (1977a). Simbología del movimiento. Barcelona: Científico Médica.
Lapierre, A. Aucouturier, B. (1977b). Los matices. Barcelona: Científico Médica.
Lapierre, A. Aucouturier, B. (1977c). Los contrastes y el descubrimiento de las nociones fundamentales. Barcelona: Científico Médica.
Lapierre, A. Aucouturier, B. (1980). El cuerpo y el inconsciente en educación y terapia. Barcelona: Científico Médica.
Lawther, J.D. (1983). Aprendizaje de las habilidades motrices. Barcelona: Paidós
Le Boulch, J. (1969). La educación por el movimiento. Buenos Aires. Editorial Paidós.
Le Boulch, J. (1978). Hacia una ciencia del movimiento humano. Buenos Aires. Editorial Paidós
Le Boulch, J. (1983). El desarrollo psicomotor desde el nacimiento a los seis años. Madrid: Doñate.
Le Boulch, J. (1987). La educación psicomotriz en la escuela primaria. Buenos Aires: Paidós.
Le Boulch, J. (1991). El deporte educativo. Psicocinética y aprendizaje motor. Barcelona: Paidós.
Le Boulch, J. (1997). El movimiento en el desarrollo de la personal. Barcelona: Paidotribo.
Lleixà, T. (1988). La educación física en preescolar y ciclo inicial (4 a 8 años). Barcelona. Paidotribo.
Llorca, M., Vega, A. (1998). Psicomotricidad y globalización del currículum de Educación Infantil. Málaga: Aljibe.
Luria, A.R. (1979). El cerebro en acción. Barcelona: Fontanella.
Maigre, A., Destrooper, J (1984). La educación psicomotora. Madrid: Morata.
McClenaghan, B.A., Gallahue, D.L. (1985). Movimientos fundamentales. Su desarrollo y rehabilitación. Buenos Aires: Panamericana.
Merani, A. (1980). De la Praxis a la Razón. Barcelona. Editorial Grijalbo.
Moral, P., Cantó, R. (1980). Psicomotricidad: movimiento y educación. Madrid:Ed. UNED. MEC.
Piaget, J. (1969). El nacimiento de la inteligencia en el niño. Madrid: Aguilar.
Piaget, J. (1976). Psicología del niño. Madrid: Morata.
Piaget, J. (1977). Seis estudios de Psicología. Barcelona: Seix Barral.
Picq, L. Vayer, P. (1985). Educación psicomotriz y retraso mental. Barcelona: Científico Médica.
Pieron, M. (1988). Didáctica de las actividades físicas y deportivas. Madrid: Gymnos.
Pulut Carrasco, R. (1995). Juegos de animación en educación infantil y primaria. Archidona (Málaga). Aljibe.
Riera, J. (1989). Fundamentos del aprendizaje de la técnica y la táctica deportivas. Barcelona: INDE.
Rigal, R. (1987). Motricidad Humana. Fundamentos y aplicaciones pedagógicas. Madrid: Pila Teleña.
Rigal, R., Paleotti, R. I Portmann, M. (1979). Motricidad: Aproximación psicofisiológica. Madrid: Augusto Pila Teleña.
Romero, S. (1993). Contenidos de educación física en la escuela (programas renovados/propuesta actual). Sevilla: Wanceulen.
Ruiz Pérez, L.M. y otros (1990). Educación Primaria, Primer y Segundo Ciclo: Educación Física. Madrid: Gymnos.
Ruiz Pérez, L.M. (1994a). Desarrollo motor y actividades físicas. Madrid: Gymnos.
Ruiz Pérez, L.M. (1994b). Deporte y aprendizaje. Procesos de adquisición y desarrollo de habilidades. Madrid: Visor.
Ruiz Pérez, L.M. (1995). Competencia motriz. Elementos para comprender el aprendizaje motor en Educación Física Escolar. Madrid: Gymnos.
Sáenz-López Buñuel, P. (1997). La educación física y su didáctica: manual para el profesor. Sevilla: Wanceulen.
Sánchez Bañuelos, F. (1986). Bases para una didáctica de la Educación Física y el Deporte. Madrid: Gymnos.
Schilder, P. (1983). Imagen y apariencia del cuerpo humano. Barcelona: Editorial Paidós.
Singer, R.N. (1986). El aprendizaje de las acciones motrices en el deporte. Barcelona: Hispano Europea.
Torres, J. i Altres (1995). Aspectos básicos de la educación física en Primaria. Manual para el maestro. Sevilla: Wanceulen.
AAVV. (1989). La educación física de base en la edad escolar (I y II).Barcelona: Paidotribo.
Vayer, P. (1977a). El diálogo corporal. Barcelona: Científico Médica.
Vayer, P. (1977b). El niño frente al mundo. Barcelona: Científico Médica.
Vayer, P. (1982). El equilibrio corporal. Barcelona: Científico Médica.
Vázquez, B. (1989). La educación física en la educación básica. Madrid: Gymnos.
Wallon, H. (1974). Del acto al pensamiento. Buenos Aires: Psiqué.
Wallon, H. (1979). Evolución psicológica del niño. Barcelona: Grijalbo.
Wallon, H., Piaget, J. et al. (1982). Los estadios en la Psicología del niño. Buenos Aires: Nueva Visión.
Zazzo, R. (1976). Manuel para el examen psicológico del niño. Madrid: Fundamentos.
REVISTES DE CONSULTA
APUNTS EDUCACION FISICA Y DEPORTES
BULLETI OF PHYSICAL EDUCACTION
CURRENT INDEX JOURNAL EDUCATION
ENFANCE. (PSYCHOLOGIE, PEDADOGIE ET NEUROPSIQUIETRIE)
EPS. EDUCATION PHYSIQUE ET SPORT
ESPACIO Y TIEMPO. Revista de Educación Física
ESPAÇO. REVISTA DE CIENCIAS DO DESPORTO DOS PAISES DE LINGUA PORTUGUESA
EUROPEAN PHYSICAL EDUCATION REVIEW
HABILIDAD MOTRIZ
HORIZONTE. Revista de Educaçäo Física e Desporto
INFANCIA Y APRENDIZAJE
JOURNAL OF TEACHING IN PHYSICAL EDUCATION
JOURNAL PSYCHOLOGY: INTERDISCIPLINAR AND APPLIED
LUDENS. CIENCIA DO DESPORTO
MOTRICIDAD. REVISTA EUROAMERICANA DE CIENCIAS DE LA ACTIVIDAD...
MOTRICIDADE HUMANA. LISBOA
MOVIMIENTO
PEDIATRA EXERCISE SCIENCE
PERSPECTIVE JOURNAL
PSICOMOTRICIDAD. REVISTA DE ESTUDIOS Y EXPERIENCIAS
REVISTA DA EDUCAÇAO FISICA/EUM
REVISTA DE EDUCACIÓN FÍSICA
REVISTA DE INVESTIGACIÓN EDUCATIVA
REVISTA ESPAÑOLA DE EDUCACIÓN FISICA Y DEPORTES
STADIUM