Universitat Internacional de Catalunya
Llenguatge Periodistic 2
Altres llengües d'impartició: català
Professorat
Presentació
L'assignatura de Llenguatge Periodístic 2 té com a objectiu principal la formació de l'alumne en la redacció periodística de textos informatius i interpretatius. Per poder arribar a aquest punt, els alumnes coneixeran les característiques principals dels gèneres periodístics, els principals tipus de fonts i el contrast d'informació, així com els elements bàsics i processos que intervenen en la construcció d'històries. Al final del procés d'aprenentatge, els alumnes hauran de ser capaços de poder elaborar productes periodístics amb un grau de professionalitat prou elevat com per ser publicats.
La assignatura també pretén acostar-nos a la fotografia de premsa com a element de comprensió, coneixement i interpretació de la realitat, aportant competències específiques per a la producció, realització, valoració, edició i utilització d’imatges periodístiques, desenvolupant la sensibilitat visual.
Requisits previs
Cap.
Objectius
Millorar l'ús de la llengua (gramàtica normativa, fonètica, morfologia, lèxic, sintaxi) en relació amb la tasca periodística.
Reflexionar sobre els aspectes fonamentals de l'estil periodístic.
Familiaritzar-se i treballar amb els gèneres periodístics bàsics, a partir de models i de textos d'elaboració pròpia.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 02 CG - Capacitat per aprendre i actuar autònoma i responsablement
- 15 CE - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
- 17 CE - Capacitat de produir textos orals i escrits per a projectes periodístics
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
1.- Tindrà més consciència de les característiques del bon estil periodístic i vetllarà per aplicar-les.
2.- Reconeixerà les característiques principals dels gèneres periodístics bàsics a internet i crearà de manera adequada, coherent i cohesionada, així com efectivament comunicativa, els propis textos.
3.- Coneixerà els elements bàsics de la construcció d'històries i serà capaç d'adoptar una postura crítica davant les dades i arguments de les mateixes.
4.- Adquirirà les habilitats expressives necessàries per informar i convèncer un públic amb el seu discurs.
5.- Argumentarà de manera intel·ligible i convincent.
6.- Serà capaç de buscar, seleccionar i integrar informació en un procés de documentació periodística.
7.- Serà capaç d'observar la realitat amb criteris periodístics.
8.- Coneixerà els principals tipus de fonts d'informació i de sistemes d'informació d'utilitat en periodisme.
9.- Treballarà en grup amb menys reticències i de manera més col·laborativa i equitativa en la distribució de les tasques i l'obtenció de resultats.
Continguts
BLOC I
1.- Gèneres informatius i interpretatius
El text informatiu
Repàs notícia i crònica: definició i característiques
2.- Seminari de reportatge
BLOC II
Introducció al Fotoperiodisme:
Tema 1. Característiques d'una bona fotografia. La composició
Tema 2. Parts de la càmera, obturador i diafragma, les òptiques, control de la llum, equivalències
Tema 3. Control de moviment, la profunditat de camp, l'enfocament selectiu
Tema 4. El color, autors que són referents
Tema 5. Aprendre a mirar, metodologia de reportatge
Tema 6. El projecte fotogràfic. Narrativa visual. Edició gràfica
Tema 7. Fotògrafs que han fet història
Tema 8. El retrat, autors de retrat
Tema 9. El documentalisme gràfic
Tema 10. Ètica en fotoperiodisme. Drets i límits del periodisme gràfic
Tema 11. Il·luminació bàsica en estudi
Tema 12. Postproducció amb Photoshop
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
| ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
| Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. | 0.8 |
| Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 1.4 |
| E-learning: Es facilitarà l'aprenentatge no presencial fonamentat en les TIC. | 0.7 |
| Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). | 1.0 |
| Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 2.1 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
En ambdós blocs, l'assistència i la participació en les pràctiques és obligatòria. La nota mitjana de l'assignatura es calcularà a partir de la nota mitjana de cada bloc, on:
- Pràctica de reportatge = 60% de la nota
- Examen teòric = 40% de la nota
A la segona convocatòria, s'han de repetir les pràctiques suspeses i l'examen.
En convocatòries posteriors, cal repetir l'assignatura.
Bibliografia i recursos
Bibliografía
ADAMS, S. (2010). Interviewing for journalists. London; New York: Routledge.
BURGUET, F. (2007). Construir les notícies. Una teoria de la redacció periodística. Barcelona: Dèria.
BURGUET, F. (2004). Les trampes dels periodistes. Barcelona: Edicions 62.
BUSQUÉ, J. (2009). Xavier Vinader i Sánchez. Periodisme i compromís, Barcelona: Editorial Afers.
CHÉJOV, A. P. (2005). Unos buenos zapatos y un cuaderno de notas. Cómo hacer un reportaje, Edición de Piero Brunello, Barcelona: Alba Editorial.
CHICOTE, J. (2009). Periodismo de investigación en España: Causas y efectos de su marginación, Madrid: Fragua.
ECHEVARRÍA LLOMBART, B. (1998). Las W's del reportaje. Fundación Universitaria San Pablo CEU, Valencia.
ECHEVARRÍA LLOMBART, B. (2011). El reportaje periodístico. Una radiografía de la realidad. Comunicación Social Ediciones y Publicaciones.
GRIJELMO, A. (2004). El estilo del periodista. Madrid: Taurus.
HERRSCHER, R. (2012). Periodismo narrativo. Cómo contar la realidad con las armas de la literatura. Universitat de Barcelona.
HICKS, W.(2008). Writing for journalists. London; New York: Routledge
KAPUSCINSKI, R. (2002). Los cínicos no sirven para este oficio. Sobre el buen periodismo. Editorial Anagrama, Barcelona.
KAPUSCINSKI, R. (2003). Los cinco sentidos del periodista (Estar, ver, oír, compartir, pensar). Colección Nuevo Periodismo. Fundación Para Un Nuevo Periodismo Iberoamericano, México.
KOVACH, B. y ROSENSTIEL, T. (2003). Los Elementos del periodismo. Madrid: Ediciones El País.
HUNTER, M.L. (ed.) (2013). "La investigación a partir de historias. Manual para periodistas de investigación". París, Montevideo: Ediciones Unesco.
MESEGUER, D. y ZURUTUZA, K. (2019). Respirando fuego. En las entrañas de la lucha kurda por la supervivencia. Barcelona: Ediciones Península.
NÚÑEZ-LADEVEZE, L. (coord.) (2015): Periodismo en la red: Géneros, estilos y normas, Editorial Universitas, Madrid.
PILGER, J. (2005). Basta de mentiras! El periodismo de investigación que está cambiando el mundo. Barcelona: RBA.
VILALTA, J. (2006). El espíritu del reportaje, Barcelona: Universitat de Barcelona, 2006.
WOLFE, T. (2012). El nuevo periodismo, Barcelona: Anagrama.
WOODWARD, B. (2005). El hombre secreto. La verdadera historia de «Garganta Profunda», Barcelona: Inédita Editores.
CANTAVELLA, J. y SERRANO, J.F. (2004). Redacción para periodistas: informar e interpretar, Barcelona: Ariel.