Universitat Internacional de Catalunya
Documental
Altres llengües d'impartició: anglès
Professorat
plagos@uic.es
Presentació
L’assignatura de Documental està orientada a l’estudi dels fonaments històrics, teòrics i estètics del cinema de no ficció com a modalitat de representació audiovisual de la realitat. A partir de les principals discussions teòriques que travessen la pràctica del cinema documental (Nichols, Bruzzi, Renov, entre altres), es reflexionarà sobre conceptes com la “realitat” i la seva representació, i la crisi de la “veritat” com a narrativa que es desplaça des d’una recerca inicial pretensament objectiva, cap a la preeminència de la subjectivitat com a tret contemporani. Amb l’objectiu de comprendre com el documental s’ha constituït en la història del cinema com una eina fonamental d’aproximació i interpretació —des d’una mirada creativa i artística— als problemes de la realitat contemporània, el curs contempla l’anàlisi de diversos films que il·lustrin una revisió diacrònica dels principals exponents i corrents del documental —principalment europeu, nord-americà i llatinoamericà— des dels seus orígens fins a les seves pràctiques contemporànies híbrides i autorreflexives (Postveritat).
Requisits previs
No requereix requisits previs.
Objectius
-
L’objectiu principal d’aquesta assignatura és acostar els alumnes a la riquesa del gènere documental, a partir de les seves principals manifestacions des dels seus inicis fins als nostres dies. De manera paral·lela, els alumnes hauran de realitzar un documental i participar en un laboratori amb exercicis de proves que es dirigeixin a l’elaboració del mateix.
-
Introduir l’alumne en les possibilitats creatives i expressives per al tractament audiovisual de la realitat, explorant les estratègies narratives, estètiques i formals desplegades per les principals corrents documentals i els seus exponents més paradigmàtics, mitjançant el visionat i l’anàlisi crítica d’una sèrie de films clau en el desenvolupament del gènere.
-
Indagar en les tendències del documental contemporani, les seves principals tensions, mestissatges, fractures i les fronteres difuses entre la ficció i la no-ficció. Es presentarà als estudiants les principals pràctiques subjectives, autorrepresentacionals i autorreflexives (cine assaig; documental autobiogràfic, diaris filmats, cartes, retrats i autorretrats); de reciclatge i re-semantització (arxiu, found footage), performatives i poètiques.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
- 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
- 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
- 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
- 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
- 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
- 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
- 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
- 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
- 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
- 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
- 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
- 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
- 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
- 19 - Capacitat de documentació informativa
- 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
- 22 - Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col·loquials i cultes.
- 23 - Capacitat de prioritzar els esdeveniments noticiables i contrastar la informació
- 24 - Capacitat de planificació i organització de projectes a curt i llarg termini
- 25 - Capacitat de potenciar al màxim el desenvolupament creatiu
- 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
- 32 - Capacitat d'afrontar projectes audiovisuals i cinematogràfics en totes les seves fases (preproducció, rodatge, postproducció, distribució)
- 33 - Capacitat per crear i dirigir
- 34 - Capacitat per conèixer i respectar els diferents rols de l'equip artístic i tècnic
- 42 - Capacitat de distingir, analitzar, i dominar els diferents gèneres i formats televisius, cinematogràfics, i radiofònics
- 43 - Capacitat per crear guions cinematogràfics, televisius i radiofònics segons les exigències del gènere
- 44 - Capacitat per adaptar-se als nous formats audiovisuals
- 45 - Capacitat per conèixer i dominar les tècniques de la narrativa audiovisual
- 46 - Capacitat per dominar els recursos de la imatge (fotografia, il·luminació ) i el so
- 48 - Coneixement i domini de les tècniques de realització i muntatge
- 49 - Capacitat per escriure amb fluïdesa textos, escaletes o guions
- 51 - Coneixement i domini del funcionament de la Comunicació Corporativa i Institucional
- 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
- 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Conèixer l’evolució del documental des dels seus inicis fins a l’actualitat.
Crear tallers de creació en què els alumnes elaborin els seus exercicis, i d’aquesta manera desenvolupar una mirada personal a través de les tècniques documentals.
Conèixer, a partir de l’anàlisi de documentals i llargmetratges propis, la realitat del món documental des de diversos punts de vista.
Conèixer la diversitat i les diferents possibilitats creatives que ens proposen els documentals contemporanis.
Continguts
Unitat 1: El Cinema neix com a Documental.
- Introducció: els límits de la veritat documental. Documentar la realitat.
- Pioners. Orígens i posada en escena documental: Els germans Lumière.
- L’exploració de l’alteritat: Robert Flaherty.
- Les Avantguardes Documentals Europees: D. Vertov, J. Grierson, J. Ivens, J. Vigo, W. Ruttmann, L. Buñuel, etc.
- El Documental de Propaganda. L. Riefenstahl.
Unitat 2: El Documental Modern (Post II Guerra Mundial).
- Modalitats i convencions de representació documental.
- Cinema Verité: Jean Rouch, Pier Paolo Pasolini, etc.
- Direct Cinema: R. Drew, R. Leacock, D.A. Pennebaker, A. i D. Maysles.
- Free Cinema: Karel Reisz, Tony Richardson, Lindsay Anderson.
- New American Cinema: J. Mekas, M. Menken, S. Brakhage, etc.
- El Nou Documental Llatinoamericà. Cinemes militans de T. Gutiérrez Alea, O. Getino, S. Álvarez, F. Pino Solanas, P. Guzmán, etc.
Unitat 3: Documental Postverité i Documental Contemporani.
- Els límits de la representació de la realitat.
- Gir subjectiu, afectiu, performatiu. Documental autobiogràfic i autorrepresentacional. Diaris, Correspondències, Retrats, Autoretrats. A. Varda, D. Perlov, Ch. Akerman, J. Van der Keuken, B. Lehman, A. Ch. Robertson, N. Kawase, etc.
- Documental i Postmemòria. Segones Generacions en les Postdictadures de Llatinoamèrica: Albertina Carri, Macarena Aguiló, etc.
- El Documental d’Assaig. Cris Marker, Jean Luc Godard, Trinh T. Minh-Ha, etc.
- Altres híbrids: El Fals Documental / Reciclatge, Arxiu i Resemantització: Found Footage.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Modalitat totalment presencial a l'aula. Assignatura de caràcter teòric, basada en classes expositives, lectures dirigides de material rellevant, visionat i anàlisi crítica de documentals i exposicions per part dels propis estudiants respecte als processos creatius que condueixen als exercicis pràctics que desenvolupen per a l’assignatura en forma paral·lela.
| ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
| Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. | 1.2 |
| Meeting points: s'organitzaran punts de trobada entre personalitats del món professional, científic, àmbit internacional, etc. i els alumnes. Se'ls donarà forma de conferència, sessió de treball, tertúlia, entrevista, etc. | 0.2 |
| Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). | 0.4 |
| Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 0.8 |
| Mentoring programme. per fomentar el repàs i l'aprofundiment en competències i coneixements, així com en el desenvolupament d'hàbits de compromís social i responsabilitat, els alumnes més avantatjats guiaran a alumnes de cursos inferiors, especialment si aquests tenen algun tipus de minusvalia personal (física, etc.). | 0.4 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
- 40% Projectes i exercicis pràctics filmats
- 20% Exercicis escrits individuals sobre textos o films de lectura i visionat obligatoris
- 30% Examen final
- 10% Nota individual: actitud, iniciativa, habilitats tècniques, creativitat i treball en equip.
* És obligatori tenir un mínim de 4 al examen per a fer mitjana amb la resta de notes.
* El professor es reserva el dret a suspendre a l'alumne el resultat del projecte audiovisual en cas de no complir uns mínims d'assistència, iniciativa i participació durant el procés.
* S'observarà rigorosament la normativa de la facultat en relació amb les faltes d'ortografia i el plagi.
Segona convocatòria
Els alumnes que es presentin a la segona convocatòria hauran de realitzar un examen equivalent al 100% de la nota on s'avalurà tot el contingut de la asssignatura (sessions teòriques, documentals vistos a classe, textos obligatoris). Si la media d'exercicis de l'avaluació continua està aprovada, l'examen mantindrà el valor del 30% i farà mitjana amb la resta de notas.
Altres convocatòries
A partir de la tercera convocatòria l'alumnat haurà de repetir l'assignatura.
Bibliografia i recursos
Bibliografia obligatòria
ADAMS SITNEY, P. (1978). “Autobiography in Avant-Garde Film”. En: The Avant-Garde Film: A Reader of Theory and Criticism. Nueva York: University Press.
ARDÉVOL, Elisenda y PÉREZ TOLÓN, Luis (1995). Imagen y cultura. Perspectivas del cine etnográfico. Granada: Diputación Provincial de Granada.
BARON, Jaimie (2013). The Archive effect. Found Footage and the Audiovisual Experience of History. London: Routledge.
BRUZZI, Stella (2006). New Documentary. London: Routledge.
CAMPO, Javier et.al. (Ed.) (2020). El cine documental: una encrucijada estética y política. Buenos Aires: Prometeo libros.
LAGOS, Paola. «Poéticas de la Autorrepresemtación» en LAGOS, P., David Perlov. La imagen bisagra como pensamiento cinematográfico intersticial. Valencia: Shangrila, 2024. Pp. 32-108.
LEDO, Margarita (2004). Del Cine-Ojo a Dogma 95. Barcelona: Paidós.
MARTÍN GUTIÉRREZ, Gregorio (2008). Cineastas Frente al Espejo. Madrid: T&B Ediciones.
NICHOLS, Bill (2001). Introduction to documentary. Bloomington, Indianapolis: Indiana University Press.
NICHOLS, Bill (1997). La representación de la realidad. Cuestiones y conceptos sobre el documental. Barcelona: Paidós.
NICHOLS, Bill (1994). Blurred Boundaries. Question of meaning in contemporary culture. Bloomington, Indianapolis: Indiana University Press,
PRIVIDERA, Nicolás (2022). Cine documental: la pasión de lo real. Buenos Aires: la marca editorial.
RABINOWITZ, Paula (1994). They must be represented: The Politics of Documentary. New York: Verso Books.
RENOV, Michael (2004). The subject of Documentary. Minnesota: University of Minnesota Press.
RENOV, Michael (1993). Theorizing documentary. New York: Routdlege.
ROUCH, Jean (1979) «La camera et les hommes» en FRANCE, C. de, Pour une anthropologie visuelle.
SÁNCHEZ NAVARRO, Jordi (2001). Imágenes para la sospecha. Falsos documentales y otras piruetas de la no ficción. Barcelona: Glenat.
SCHEFER, Raquel (2008). El autorretrato en el cine documental: figuras, máquinas, imágenes. Buenos Aires: Catálogos.
TORREIRO, Casimiro y CERDÁN, Josetxo (2005). Documental y Vanguardia. Madrid: Cátedra.
TORREIRO, Casimiro, ALVARADO, Alejandro (2023). El documental en España. Historia, ética e identidad. Madrid: Cátedra.
WEES, Willliam (1993). Recycled Images. The arts and politics of found footage films. New York: Anthology films Archives.
WEINRICHTER, Antonio (Ed). (2007). La forma que piensa. Tentativas en torno al cine-ensayo. Pamplona: Gobierno de Navarra.
WEINRICHTER, Antonio (2004). Desvíos de lo real. El cine de no ficción. Madrid: T&B Editores.
ZUNZUNEGUI, Santos, ZUMALDE, Imanol (2019). Ver para creer. Avatares de la verdad cinematográfica. Madrid: Cátedra.
Bibliografia complementària
AUMONT, Jaques y otros (1995). Estética del cine. Espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje. Barcelona: Paidós.
BALLÓ, Jordi y PÉREZ, Xavier (1997). La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine. Barcelona, Anagrama.
BARNOW, Erik (1996). El documental. Historia y Estilo. Gedisa: Barcelona.
BAZIN, André (1991). ¿Qué es el cine? Madrid: Rialp.
BELLOUR, Raymond (2009). Entre Imágenes. Foto, cine, video. Buenos Aires. Colihue.
BRAKHAGE, Stan (1995). “Défense de l’amateur”. En Le Je filmé. Paris: Editions du Centre Pompidou.
BRESCHAND, Jean (2004). El documental. La otra cara del cine. Barcelona: Paidós.
CARRERA, Pilar (2015). El Relato documental: efectos de sentido y modos de recepción. Madrid: Cátedra.
CHION, Michel (2004) La voz en el cine. Madrid: Cátedra.
CUEVAS, Efrén (2010). La casa abierta. El cine doméstico y sus reciclajes contemporáneos. Madrid: Ocho y medio.
GARCÍA, Sonia (Ed.) (2009). Piedra, papel y tijera. El collage en el cine documental. Madrid: Ocho y medio.
GRANGE, Marie-Françoise (2015), L’autoportrait en cinéma. Rennes: Presses Universitaires de Rennes.
JAMES, David E. (1992). To free Cinema. Jonas Mekas and the New York Underground. Princeton: Princeton University Press.
LANE, Jim (2002). The autobiographical documentary in America. Wisconsin: University of Wisconsin Press.
LEJEUNE, Philippe. (2008). “Cine y Autobiografía, problemas de vocabulario”. En: Cineastas frente al espejo. MARTÍN GUTIERREZ, G. (Ed). Madrid: T&B Ediciones.
ORTEGA, Mª Luisa (2007). Espejos rotos. Aproximaciones al documental Norteamericano contemporáneo”. Madrid: Ocho y Medio.
PARANAGUA, Paulo (Ed) (2003). Cine Documental en América Latina. Madrid: Cátedra.
PLANTINGA, Carl (1997). Rhetoric and representation in nonfiction film. Cambridge, Massachussetts: Cambridge University Press.
VERTOV, Dziga (1974). El cine ojo. Madrid: Fundamentos.
ZIMMERMAN, Patricia (1995). Reel families: A social history of amateur film. Bloomington: Indiana University Press.