Universitat Internacional de Catalunya
Tendències Audiovisuals
Professorat
Presentació
Des d'una perspectiva artística i multidisciplinària, aquesta assignatura promou la reflexió sobre la narrativa i expressió audiovisual contemporània.
Requisits previs
No existeixen requisits previs
Objectius
Pensada per a alumnes/as de l'itinerari de ficció i de no ficció de 3r del Grau en Comunicació Audiovisual, Tendències Audiovisuals arrenca dels coneixements específics de cada especialitat per a establir nous punts de trobada artístics que permetin potenciar el sentit crític de l'estudiant, així com oferir-li eines teòriques per al desenvolupament i anàlisi de diferents tipus de projectes audiovisuals.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
- 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
- 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
- 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
- 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
- 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
- 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
- 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
- 09 - Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques )
- 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
- 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
- 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
- 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
- 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
- 15 - Coneixement i domini de l'expressió corporal i la tècnica de locució
- 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
- 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
- 19 - Capacitat de documentació informativa
- 20 - Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
- 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
- 22 - Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col·loquials i cultes.
- 23 - Capacitat de prioritzar els esdeveniments noticiables i contrastar la informació
- 24 - Capacitat de planificació i organització de projectes a curt i llarg termini
- 25 - Capacitat de potenciar al màxim el desenvolupament creatiu
- 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
- 27 - Capacitat d'adaptació als diferents públics i mercats audiovisuals
- 34 - Capacitat per conèixer i respectar els diferents rols de l'equip artístic i tècnic
- 35 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els productes de la indústria audiovisual
- 37 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament l'estructura orgànica de la comunicació global
- 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
- 42 - Capacitat de distingir, analitzar, i dominar els diferents gèneres i formats televisius, cinematogràfics, i radiofònics
- 43 - Capacitat per crear guions cinematogràfics, televisius i radiofònics segons les exigències del gènere
- 44 - Capacitat per adaptar-se als nous formats audiovisuals
- 45 - Capacitat per conèixer i dominar les tècniques de la narrativa audiovisual
- 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
- 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
- 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Adoptar nous criteris d'anàlisis.
Augmentar la capacitat reflexiva i crítica.
Trobar nous referents teòrics i artístics.
Continguts
BLOC 1 (a càrrec de Lourdes Domingo)
-
VIDEOART. De Nam June Paik a Bill Viola. El videoart travessa l'art, el cinema, el museu i es converteix en mediació.
-
MODA. El fashion film. Directors, actors i marques. Esdeveniments: l'espai és espectacle. L'evanescència del mercat: vídeos breus, IA i nous formats.
-
MECANISMES DRAMÀTICS A L'ERA DE LA IMATGE-EXCESSIU. Fractura i fragmentació en un discurs globalitzador: espai i temps.
-
IMATGE OMNIPRESENT I FUNCIONAL. Utilitzar i crear, participar i ser absorbit. Creació de sentit o immanència de l'experiència a la pantalla social.
-
FIGURACIÓ FANTASMAL EN LA SOCIETAT LÍQUIDA. Consistència figurativa en cinema, sèries i publicitat.
BLOC 2 (a càrrec d'Andreu Arribas)
Ser crític:
L'objectiu d'aquesta segona part del curs és proposar un recorregut sobre algunes línies teòriques i metodològiques que l'alumnat utilitzi per historiar i interpretar les tendències audiovisuals contemporànies. Amb aquesta finalitat, es proporcionen eines que faciliten als estudiants adoptar nous criteris d'estudi i anàlisi per aplicar en el seu treball final.
El curs partirà del concepte de "història crítica" de Nietzsche i es veurà la seva aplicació pràctica a la cristologia, a la història de l'art i a la imatge abans d'aplicar-lo, finalment, i en profunditat, al cinema; concretament, a una dècada, a un gènere i a una historiografia concretes.
Tema 1
La filosofia de la història per a la historització de les tendències audiovisuals
El concepte de "història crítica" de Nietzsche: el històric (història monumental i història anticuària); l'ahistòric i suprahistòric (història crítica). L'aplicació de la "història crítica" nietzscheana a la cristologia per Joseph Ratzinger/Benedict XVI: la interpretació inclou el component històric i la relació del passat amb el present. L'aplicació de la "història crítica" nietzscheana a la història de l'art per Georges Didi-Huberman: Panofsky llegeix a Kant (el document), Didi-Huberman llegeix a Freud (el símptoma); la reconfiguració del passat en la imatge (anacronisme).
Visualització de fragments de American Sniper (Clint Eastwood, 2014), The Deer Hunter (Michael Cimino, 1978), Fort Apache (John Ford, 1948) i They Died with Their Boots On (Raoul Walsh, 1941) i interpretació de cadascuna d'elles des de les altres.
Tema 2
Els motius visuals com a eina crítica des de la qual llegir el cinema
La memòria visual. Formes de l'argument. El reconeixement de l'espectador. Escenes amb temporalitat. Davant de la tomba: recórrer el cinema de Ford des del motiu de la tomba (de She Wore a Yellow Ribbon [1949] a The Searchers [1956] passant per Straight Shooting [1917], Judge Priest [1934] i Young Mr. Lincoln [1939]) passant per Sòfocles (Edip a Col·lo), la tradició cristiana pictòrica del Noli me tangere, Novalis i la literatura romàntica del XVIII, Hitchcock (Vertigo, 1958), Mankiewicz (The Barefoot Contesa, 1954), Leone (Il buono, il brutto, il cattivo, 1966), Eastwood (Unforgiven, 1992) i Tarantino (Kill Bill Vol. 2, 2004).
Tema 3
De la crisi de la imatge-acció a la imatge-energia: la relectura crítica del cinema nord-americà dels anys 70 de Jean-Baptiste Thoret
La imatge-moviment de Deleuze. Dues tesis del moviment de Bergson. La imatge-percepció, la imatge-afecte i la imatge-acció. La crisi de la imatge-acció. La imatge-energia de Jean-Baptiste Thoret en la seva relectura crítica del cinema nord-americà dels anys 70: rasuratge del cinema clàssic i necessitat estètica, històrica i política de mostrar la violència. Visualització de fragments de The Big Shave (Scorsese, 1967), Bonnie and Clyde (Penn, 1967), The Graduate (Nichols, 1967), The Wild Bunch (Peckinpah, 1969), Woodstock (Wadleigh, 1970), Two-Lane Blacktop (Monte Hellman, 1971), Mean Streets (Scorsese, 1973), Taxi Driver (Scorsese, 1976), The Deer Hunter (Cimino, 1978) i We Blew It (Thoret, 2017).
Tema 4
L'heroi tràgic, la filosofia del límit i la supervivència de la imatge en la relectura crítica del western de Fran Benavente
L'aplicació de la "història crítica" nietzscheana a un gènere cinematogràfic. Filiació cinematogràfica vs modernitat (Histoire(s) du cinéma). Transmissió del llegat (Deadwood). El cos que retorna (C'era una volta il west, Kill Bill Vol. I i II). L'heroi tràgic (Shane, My Darling Clementine). Explosivitat, temporalitat i amortallament del gènere (The Wild Bunch; Per qualche dollare in più; The Shooting, Ride the Whirlwind). La recuperació de l'heroi des de la tomba (Unforgiven, The Outlaw Josey Wales, Pale Rider). Les cendres del gènere (Dead Man).
Tema 5
El mite del subjecte "ferit" nord-americà
L'aplicació de la "història crítica" nietzscheana a la història del cinema nord-americà. Constatació d'una ferida (The Searchers). Mites fracturats (A History of Violence). La sol·licitació de la imatge mnèmica (True Detective III, Zero Dark Thirty, Paris, Texas). Genealogia de la ferida (The Last of the Mohicans, The Birth of a Nation, Gone with the Wind, They Died With Their Boots on, Fort Apache, Heaven's Gate, The Assassination of Jesse James by the coward Robert Ford). La confrontació amb l'horror com a escissió (The Searchers, The Deer Hunter, Heat, True Detective). Fractures contemporànies (Sicario, Wind River). Constatació de la no-clausura de la ferida (Mississippi Burning, BlacKkKlansman) o proposta de clausura (Major Dundee, News of the World).
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
| ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
|---|---|
| Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 1.5 |
| Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 0.5 |
| Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. | 0.5 |
| Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 1.5 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
En todos los trabajos, se aplica la normativa ortográfica y la antiplagio de la universidad.
Para poder aprobar, es necesario haber obtenido un mínimo de 5 en el bloque de prácticas y otro mínimo de 5 en el videoensayo.
|
25% - Prácticas |
Análisis textual: individual (10%) Buscar y analizar una realidad conectada con la revolución del sonido: individual (7,5) Micro prácticas de participación en clase: 7,5% |
|
15% - Prácticas |
Propuesta de ensayo (7,5%) Desarrollo de ensayo (7,5%) |
|
60% - Videoensayo
|
Texto (30%) Vídeo (30%) |
En la segunda convocatoria y en las siguientes, la evaluación consistirá un examen.
Respecto a evaluación continuada o única, en terceras y siguientes convocatorias, hay dos opciones:
- El alumno/a que asistió al 80% o más de las clases puede escoger evaluación única. Entonces, tendrá que presentarse al examen en la fecha que decida la universidad.
- El alumno/a que NO asistió al 80% o más de las clases tiene que asistir y realizar la evaluación continuada.
Bibliografia i recursos
Balló, Jordi. Imágenes del silencio. Los motivos visuales en el cine. Barcelona: Anagrama, 1995.
Balló, Jordi y BERGALA, Alain (eds). Motivos visuales del cine. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2016.
Benavente, Fran. El héroe trágico en el western: el género y sus límites. Sevilla: Athenaica Ediciones, 2017.
Deleuze, Gilles. La imagen-movimiento. Estudios sobre cine 1. Barcelona: Paidós, 1986.
DIDI-HUBERMAN, Georges. «Pregunta formulada». En: Ante la imagen. Pregunta formulada a los fines de la historia del arte. Murcia: Cendeac, 2010, pp. 11-19.
DIDI-HUBERMAN, Georges. «Apertura: La historia del arte como disciplina anacrónica». En: Ante el tiempo. Historia del arte y anacronismo de las imágenes. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2011, pp. 29-97. Elena, A. (1999). Los cines Periféricos. Paidós: Barcelona.
Elsaesser, T. (2006) “Early Film History and Multi-Media. An Archaeology of Possible Futures?” en Hui Kyong, W & Keenan T. (Eds.) New Media Old Media., Routledge: Nueva York.
Foucault, Michel. «Nietzsche, Freud, Marx». En: Nietzsche, Freud, Marx. Barcelona: Anagrama, 1981, pp. 27-50.
Guerra, C., Steyerl, H., Fernandes, J. (2015). Hito Steyerl. Duty-free art. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
Jameson, F. (1995). La estética geopolítica: cine y espacio en el sistema mundial. Paidós: Barcelona.
Jullier, L. (2004). La imagen digital. De la tecnología a la estética. La Marca: Buenos Aires.
Kuspit, D. (2006). Arte digital y videoarte. Transgrediendo los límites de la representación. Círculo de Bellas Artes: Madrid.
Lipovetsky, G., Serroy, J. (2009). La pantalla global. Cultura mediática y cine en la era hipermoderna. Anagrama: Barcelona. Col. Argumentos
Meigh-Andrews, C. (2006). A History of Video Art. The Development of Form and Function. Berg: Oxford and New York.
Nietzsche, Friedrich. Sobre la utilidad y el perjuicio de la historia para la vida (Intempestiva II). Madrid: Biblioteca Nueva, 1999.
Oudart, Jean-Pierre. «La sutura». En: Banda aparte, nº 6, 1997, pp. 51-63.
Pinto Veas, I. (2010). La imagen simulacro, laFuga, 11.
Quintana, A. (2011). Después del cine. Imagen y realidad en la era digital. Acantilado: Barcelona.
Ratzinger, Joseph/Benedicto XVI. La infancia de Jesús. Barcelona: Planeta, 2012.
Rosenbaum, J. y Martin, A. (2011). Mutaciones del cine contemporáneo. Errata Naturae: Madrid.
Russo, E. (2009). “Lo viejo y lo nuevo, ¿qué es del cine en la era del post-cine?” en Jorge La Ferla (comp.), Artes y medios audiovisuales: Un estado de situación II. Las prácticas mediáticas pre digitales y post analógicas, Buenos Aires, Aurelia Rivera, Nueva Librería, 2008.
Sánchez, S. (2013). Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo. Ediciones de la Universidad de Oviedo: Oviedo.
Sedeño Valdellós, A. (2011). Historia y estética del videoarte en España. Comunicación Social: Zamora.
Steyerl, H. (2014). Los condenados de la pantalla. Caja Negra: Buenos Aires. Col. Futuros próximos.
Stoichita, V. (2006). Simulacros. El efecto Pigmalion: de Ovidio a Hitchcock. Ed. Siruela: Madrid.
Thoret, Jean-Baptiste. Le cinéma américain des annés 70. París: Cahiers du cinéma, 2009.
Weinrichter, A. (ed.) (2007). La forma que piensa. Tentativas en torno al cine-ensayo. Festival Punto de Vista: Navarra.