Universitat Internacional de Catalunya

Sistema Digestiu Mèdic

Sistema Digestiu Mèdic
4.5
12078
4
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat


L’alumnat pot consultar dubtes al professorat al final de cada classe. Fora d’aquest horari, cal sol·licitar cita prèvia per correu electrònic:

Dr. Esteban Saperas: esaperas@uic.es

Dr José Walter Huaman: jwhuaman@uic.es

Dra. Natalia Papaleo: npapaleo@uic.es

Dr Joaquín Rigau: jrigau@uic.es

Dr Jaume Boadas Mir: jboadas@uic.es

 

 

Presentació

Presentació

L’assignatura “Sistema Digestiu” té per objectiu que l’alumne adquireixi els coneixements teòrics, habilitats i actituds necessàries per a la detecció, diagnòstic i maneig de les malalties de l’aparell digestiu de forma integrada, des de les vessants mèdica .

 

Requisits previs

Per cursar aquesta assignatura és imprescindible tenir aprovat:

a)       Estructura i Funció: Sistema Endocrinològic i Digestiu

Per a la adequada consecució de les competències d’aquesta matèria es recomana la consecució de les competències d’algunes matèries dels cursos precedents, en especial:

a) Biologia cel·lular

b) Bioquímica  bàsica

c) Biologia molecular

d) Biologia cel·lular i del desenvolupament

e) Histologia humana

g) PDT Fisiopatologia Mèdica

h) PDT Fisiopatologia Quirúrgica

 

 

 

Objectius

Objectius

Capacitar a l’alumne en el reconeixement de les principals malalties de l’aparell digestiu per a establir correctament la seva prevenció, diagnòstic i orientació terapèutica. Amb aquest objectiu, el alumne a de adquirir els coneixements teòrics i les habilitats clíniques necessàries per ser capaç de identificar els principals problemes de la patologia digestiva i orientar el seu diagnòstic i tractament, que es concreten en els objectius específics següents.

 

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Resultats de l’aprenentatge

  1. Dominar la terminologia i el llenguatge mèdic.
  2. Conèixer els sindroms i malalties digestives.
  3. Agrupar els elements de la anamnesi i exámen físic en un síndrome que es correspongui amb l’expressió de la malaltia.
  4. Sintetitzar la informació pertinent sobre els problemes del pacient 
  5. Conèixer les distintes tècniques en el diagnòstic de les malalties digestives.
  6. Interpretar les exploracions complementaries com radiografia simple d’abdomen, el trànsit esofagogastrointestinal, l’ecografia abdominal, la tomografia axial computaritzada i la ressonància nuclear magnètica.
  7. Conèixer les indicacions, contraindicacions i possibles complicacionsde la gastroscòpia, colonoscòpia, polipectomia, colangiografia retrògrada endoscòpica i l’esfinterotomia endoscòpica.
  8. Conèixer les indicacions, contraindicacions i possibles complicacions de les proves funcionals digestives més comuns.
  9. Conèixer els tractaments mèdics o quirúrgics de la patologia digestiva
  10. Conèixer les indicacions, contraindicacions i possibles complicaciones de les intervencions quirúrgiques més freqüents.
  11. Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d’informació clínica i biomèdica per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica i sanitària.
  12. Conèixer els fonaments de la relació entre professional de les ciències de la salut i pacient, la transmissió d’informació clínica, el consentiment informat i la resolució de conflictes relacionats.

 

 

 

Continguts

TEMA 1. CM Malalties esofàgiques. Malaltia per reflux gastroesofàgic. Esofagitis, Esòfag de Barrett. I altres esofagitis. Tumors esòfag. Carcinoma escamós i adenocarcinoma.

Tema 2. CM Malalties gastroduodenals. Gastritis agudes i cròniques. Helicobacter pylori. Duodenitis. Malaltia pèptica. Ulcus gastroduodenal. Paper de l'Helicobacter pylori. Complicacions de la malaltia ulcerosa. Tumors gàstrics i Tumors intestinals. Adenocarcinoma gàstric. GIST. Limfoma Malt.  Tumors epitelials i mesenquimàtics de budell prim.  Limfoma intestinal. Tumors metastàtics.

Tema 3. Teòrico-Pràctica . Maneig Dispèpsia.  Casos dispèpsia, ulcera, erradicació HPhp, MALT, GIST.

Tema 4. Teòrico-Pràctica.  Alteracions funcionals i motores digestives 1. Patologia de la motilitat esofàgica. Acalasia. Dispèsia funcional. Gastroparèsia.  Exploracions funcionals EGD: pHmetria, manometria, buidament gàstric .

Tema 5. Teòrico-Pràctica.  Alteracions funcionals i motores digestives 2. Síndrome d’intestí irritable. Restrenyiment i diarrea funcional. Alteracions de la motilitat intestinal. Pseudobstrucció aguda i crònica. Exploracions funcionals digestives. Trastorns de la funció del sòl pelvià. Disinèrgia i incontinència fecal. Estudis de fisiologia anorectal.

TEMA 6. CM Malaltia inflamatòria intestinal. Colitis ulcerosa. Malaltia inflamatòria intestinal. Malaltia de Crohn. Altres colitis.

Tema 7. Teòrico-pràctica. Maneig de la Malaltia inflamatòria intestinal

Tema 8. Teòrico-pràctica. Maneig disfagia, dolor abdominal funcional i trastorns del ritme deposicional.

Tema 9. CM Anatomia Patològica Intestinal. Patologia intestinal no tumoral. Síndromes de malabsorció: Malaltia celíaca, esprue tropical, malaltia de Whipple, limfangièctasia, abetalipoproteinemia, dèficit de disacaridases. Malaltia inflamatòria intestinal: malaltia de Crohn i colitis ulcerosa. Malalties  infeccioses. Enterocolitis infeccioses: virals, bacterianes i parasitàries. Diverticle de Meckel. Malaltia de Hirschprung. Malaltia diverticular.  Colitis col·làgena i limfocítica. Trastorns vasculars: isquèmia intestinal i angiodisplàsia. Enterocolitis iatrogènica (postradioterapia, per fàrmacs). Patologia intestinal tumoral. Tumors intestinals. Pòlips, síndromes de poliposis intestinals. Tumors malignes. Carcinoma colorectal. Morfologia i estadiatge del tumor colorectal. Altres tumors i limfomes intestinals.

Tema 10. CM. Pòlips intestinals poliposis i càncer colorectal (CCR).

Tema 11. Teòrico-Pràctica . Maneig pòlips.

 

Tema 12. CM Patologia peritoneal. Peritonitis tuberculosa, poliserositis recurrent, panniculitis mesentèrica  retràctil, tumors peritoneals i retroperitoneals.

 

Tema 13. Teòrico-Pràctica. Malalties vasculars. Síndrome de la isquèmia intestinal. Vasculitis. Angiodisplàsia.

Hemorràgia Digestiva. Hemorràgia digestiva alta. Algoritme diagnòstic i tractament mèdic/quirúrgic. Hemorràgia digestiva baixa. Hemorràgia crònica oculta. Hemorràgia origen indeterminat. 

 

Tema 14 Teòrico-Pràctica Malabsorció intestinal. Causes específiques de malabsorció. Malaltia Celíaca. Malalties infeccioses: disbacteriosi, malaltia de Whipple, infeccions bacterianes i parasitàries agudes i cròniques. Malabsorció post-cirurgia: cirurgia bariàtrica, síndrome de l’intestí curt. Patologia pancreàtica i biliar. Altres causes de malabsorció. Colitis col·làgena i limfocítica.

 

Tema 15. Teòrico-Pràctica . Síndrome de malalties hepàtiques i tècniques diagnòstiques en patologia hepàtica i biliar. Colèstasi. Lesions ocupants d’espai i infiltració hepàtica. Hepatitis aguda. Hepatitis autoimmune. Hepatitis tòxica i medicamentosa. Altres causes d’hepatitis aguda: alcohol, metabòliques (Wilson, etc.): PBH-laparoscòpia / FIBROSCAN  Endoscòpia (ERCP- ECOendoscòpia)  

 

Tema 16. CM Anatomia patològica Fetge. Patrons morfològics de lesió hepàtica. Hepatitis alcohòlica, vírica, tòxica i medicamentosa. Hepatitis infeccioses no virals. Hepatitis neonatal. Cirrosi i malalties obstructives no neoplàsiques. Dèficit d’alfa 1-antitripsina, Malaltia de Wilson. Manifestacions morfològiques de la hipertensió portal. Malalties obstructives: Atrèsia de les vies biliars extrahepàtiques. Cirrosi biliar secundària, cirrosi biliar primària, colangitis esclerosant primària i secundària.

 

Tema 17. Teòrico-Pràctica Cirrosi hepàtica. Alcohol i fetge. Hepatitis alcohòlica. Esteatohepatitis no alcohòlica.

 

Tema 18. LH Historia Clínica, Exploració física i tècniques digestives. Signes malabsorció. Manifestacions de malalties sistèmiques. Exploració i malalties de la cavitat bucal. Carcinoma de boca i llengua. Patologia salival: infecciosa, neoplàsica, inflamatòria, litiàsica, carencial. Tacte rectal. Tècniques: Sonda nasogàstrica, sonda de Sengstaken, gastrostomia endoscòpica (PEG). Paracentesis.

 

Tema 19.  Teòrico-Pràctica . Maneig de les complicacions de la cirrosi 1. Ascites. Síndrome hepatorenal. Peritonitis bacteriana espontània.

 

Tema 20. Teòrico-Pràctica.  Hipertensió portal. Maneig de les complicacions de la cirrosi 2.: Hemorràgia digestiva per hipertensió portal i Encefalopatia hepàtica.

 

Tema 21. Teòrico-Pràctica Tumors hepàtics primaris. Hepatocarcinoma.  Malalties vasculars del fetge (Budd Chiari).

 

Tema 22. CM Hepatitis crònica. Hepatitis crònica B, hepatitis crònica C. Marcadors d’evolució a cirrosi. Diagnòstic serològic. Tractament. Altres hepatitis cròniques.

 

Tema 23. CM Icterícia. Trastorns del metabolisme de la bilirubina; Hiperbilirubinèmia familiars o hemolítiques; Anomalies congènites del fetge i vies biliars. Malaltia de Caroli; Malaltia fibroquística. Fetge i embaràs.

 

Tema 24. Teòrico-Pràctica . Maneig de Hepatitis aguda i cròniques

 

Tema 25. Teòrico-Pràctica Colèstasis cròniques. Cirrosi biliar primària, colangitis esclerosant i autoimmune. Hemocromatosi. Malaltia de Wilson. Porfíries. Dèficit d’alfa 1 antitripsina.

 

Tema 26. Teòrico-Pràctica  Pancreatitis aguda i crònica. Lesions quístiques del pàncreas.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



 

CM: La classe magistral es l’escenari en que un professor transmet el coneixent en un aula a tot el grup de alumnes. El format, no obstant, permet la introducció de activitats en grups reduïts dintre de l’aula i el desplegament d’estratègies que fomenten la participació activa dels estudiants.

Teórico práctica amb 2 grups basat amb mètodes del cas o l’aprenentatge basat en problemes. El primer consisteix en el procés de solució de casos clínics o propis de la professió. Son activitats de grup que es resolen amb la participació activa del professor desprès de la deliberació dels estudiants. L’aprenentatge basat en problemes té similituds amb el mètode del cas però difereix en que es responsabilitza als estudiants de trobar la solució al problema. El professor exerceix de tutor que facilita el procés d’aprenentatge a partir de les seves capacitats metacognitives. També es realitza en grups.

LH: El laboratori d'habilitats es realitza en grups reduïts, es un àrea en la que l’estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física en base a models, robots, pacients simuladors o malalts reals. És també un àrea per el coneixement més pràctic d’exploracions complementàries i mesures terapèutiques.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



SISTEMA I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Criteris d’avaluació

La nota de l’avaluació teòrica de l’assignatura es el resultat de la suma ponderada de les notes dels 2 exàmens tipus test de preguntes amb 4 possibles respostes (*).

- examen parcial (20%)

- examen final (80 %)

(*) En l’examen tipus test es puntuarà amb 1 punt cada pregunta correcta; per cada pregunta amb resposta incorrecta es descomptarà un terç del valor de la pregunta.


En 2ª convocatòria l’avaluació consistirà també en un examen tipus test de preguntes amb 4 possibles respostes (*). La nota de l’avaluació teòrica de l’assignatura es el resultat de la nota del examens tipus test de la 2ª convocatòria.


Qualificació final

-       Expressió amb nota numèrica amb un decimal de 0 a 10

-       Qualificació qualitativa: suspens, aprovat, notable, excel·lent, matrícula d’honor.

-       Per poder pujar la qualificació qualitativa de notable a excel·lent o d’excel·lent a matrícula d’honor es necessari primer aconseguir una nota mínima de 8.05 o 9.05, respectivament, a l’avaluació teòrica. Els alumnes que hagin obtingut aquestes puntuacions, podran pujar nota mitjançant l’avaluació favorable de un treball per escrit. Treball sobre el tema prèviament decidit conjuntament amb el professor coordinador de l’assignatura al inici del curs i realitzat al llarg del semestre.  

La revisió dels exàmens es farà grupal els dies establerts.

La revisió individual es farà amb l’alumne prèvia sol·licitud i prèvia assistència a la revisió grupal

Bibliografia i recursos

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

  • Fauci, Braunwald, Kasper, Hauser, Longo, Jameson, and Loscalzo, Eds. HARRISON PRINCIPIOS DE MEDICINA INTERNA. 17a edición. McGraw Hill, 2009. ISBN: 970-10-6788-6.
  • Farreras-Rozman. MEDICINA INTERNA. 19ª edición.  Elsevier, 2020. IBSN: 84-8086-487-7

 

Recursos d’internet

  • http://www.gastrojournal.org
  • http://www.nejm.org/multimedia/medical-videos
  • http://www.aegastro.es
  • http://www.manualgastro.es/ei/ctl_servlet?_f=1036&id_contenido=747

Material didàctic