Universitat Internacional de Catalunya

Construcció i Validació d'instruments d'Avaluació Clínica

Construcció i Validació d'instruments d'Avaluació Clínica
4
12182
1
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,

Professorat


A convenir amb el professor

Presentació

En Ciències de la Salut cada vegada és més necessari l'ús d'escales de mesura per a l'avaluació dels pacients, tant per a fins assistencials com d'investigació. El creixent èxit de les intervencions mèdiques fan que els resultats clàssics de salut, com la supervivència, hagin perdut importància. Així, l'interès s'ha desplazdo cap a la mesura d'altres resultats de salut, amb l'ús dels anomenats Mesures de Resultats Percebuts pels Pacients (RPP) (PRO Patient Reported Outcomes) en la bibliografia anglosaxona).

Molts dels fenòmens d'interès en ciències de la salut, com la simptomatologia o la satisfacció, no són directament observables, sinó que són percepcions del pacient, relacionades amb entitats patològiques teòriques o definicions conceptuals complexes. Aquests han adquirit progressiva importància en recerca clínica i atenció, on l'ús de qüestionaris s'ha estès en aplicacions com l'avaluació de les intervencions, el monitoratge de l'pacient en la pràctica clínica o l'avaluació de la qualitat assistencial. L'evidència mostra que indicadors són útils com a predictors de el curs clínic dels pacients. A més, permeten incorporar la perspectiva dels propis pacients / usuaris en les decisions clíniques i sanitàries.

D'una banda, moltes d'aquestes escales de mesura s'han desenvolupat en altres llengües i contextos culturals. Per poder utilitzar-los en el nostre mitjà cal fer una acurada adaptació i no una traducció. D'altra banda, el progrés en el coneixement i la diversitat de situacions obliga moltes vegades a crear noves escales.

Aquesta assignatura pretén complementar la formació en recerca donant una perspectiva de l'ús i construcció dels qüestionaris. L'assignatura dotarà de competències als estudiants per plantejar i analitzar críticament qüestionaris tipus PRO resultats percebuts pels pacients.

Requisits previs

Per millor aprofitament de l'assignatura es requereixen nocions bàsiques d'estadística i ús de programari estadístic general.

Objectius

1. Conèixer l'ús d'instruments de mesura reportats en l'àrea de la salut 2. Proporcionar els coneixements teòrics, metodològics i pràctics en relació a les escales de mesura quantitativa. 3. Dotar l'alumne de la capacitat d'anàlisi crítica d'articles científics sobre adaptació / validació d'escales de mesura quantitativa.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CN01RA - Identificar els fonaments ètics, legislatius i humanitaris de la recerca en salut.
  • CN02RA - Descriure les metodologies i els dissenys de recerca més destacats en l'àmbit de la salut.
  • CN03RA - Identificar problemes de salut susceptibles de ser investigats
  • CN04RA - Descriure els principals protocols de recerca a l'àmbit clínic
  • CP02RA - Treballar en un equip multidisciplinar i multicultural en un projecte de recerca clínic.
  • CP03RA - Comunicar les etapes d'un projecte de recerca clínica a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.
  • HB01RA - Aplicar el mètode científic, el disseny de recerca, la bioestadística avançada i les eines d'anàlisi de dades quantitatives i qualitatives per resoldre una pregunta o contrastar una hipòtesi en l'àmbit clínic.
  • HB02RA - Utilitzar eines per avaluar de manera crítica projectes, protocols i articles de recerca tant qualitatius com quantitatius en l'àmbit de ciències de la salut.
  • HB03M - Demostrar iniciativa i proactivitat per part de l'alumnat de manera autònoma i autodirigida en el procés d'aprenentatge mitjançant la capacitat d'investigar, analitzar informació, sintetitzar coneixements i resoldre problemes

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

L'estudiant a l'finalitzar l'assignatura serà capaç de:

  • Identificar problemes de salut que es puguin investigar.
  • Comunicar les etapes d'un projecte de recerca clínica a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.
  • Dissenyar un projecte de recerca avançada sobre aspectes clínics seguint estàndards ètics i rigorosos científics i respectant els drets fonamentals d'igualtat entre homes i dones, i la promoció dels drets humans i els valors d'una cultura de pau i valors democràtics, utilitzant un llenguatge que eviti l'androcentrisme i els estereotips.
  • Utilitzar eines per avaluar críticament projectes, protocols i articles de recerca, tant qualitatius com quantitatius, en l'àmbit de les ciències de la salut.
  • Treballar en un equip multidisciplinari i multicultural en un projecte de recerca clínica
  • Aplicar el mètode científic, el disseny de la recerca, la bioestadística avançada i les eines d'anàlisi de dades quantitatives i qualitatives per resoldre una pregunta o provar una hipòtesi en l'àmbit clínic.
  • Identificar els fonaments ètics, legislatius i humanitaris de la recerca en salut.
  • Descriure les metodologies i dissenys de recerca més destacats en l'àmbit de la salut.

Continguts

1. Protocol de recerca per adaptar o crear una escala de mesura

  • Taxonomies d'escales de mesura de resultats percebuts pels pacients (PROs)
  • Requisits tècnics de las escalas PRO
  • Requeriments ètics: permís de l'autor i consentiment informat

2. Procés d'adaptació cultural

  • Traducció 
  • Adaptació

3. Generació d'ítems

  • Definició de constructes
  • Tipus d'ítems i tipos de proves
  • Fonts primàries
  • Anàlisi conceptual
  • Focus groups i entrevista cognitiva

4.Interpretació i càlculs del indicadors de psicomètrics 

  • Models de mesura
  • Fiabilitat i vessants
  • Validesa i evidència
  • Normas i puntuacions

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment online



Classes magistrals: adaptació online (CT) (CP)

Tutories individuals

Tutories en grup

Aprenentatge autònom: adaptació en línia (ML)

Mètode del cas: Adaptació en línia (EC)

Aprenentatge cooperatiu: adaptació en línia (RP)

Metodologia basada en projectes: adaptació en línia (ABP)

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment online



Sistemes d' avaluació

1

Avaluació continuada: adaptació online (GP)

Ponderació mínima

10%

Ponderació màxima

20%

2

Treballs escrits: adaptació online (PT)

Ponderació mínima

40%

Ponderació màxima

60%

3

Exposició oral: adaptació online (GP)

Ponderació mínima

10%

Ponderació màxima

20%

4

Proves escrites: adaptació online (OM) (PA)

Ponderació mínima

25%

Ponderació màxima

40%

Bibliografia i recursos

Manual de Referència   
  • Aiken LR (11ª edicion) Tests psicológicos y evaluación. Cidad de Juárez(MEX): Pearson Educación, 2003
  • Nunnally JC, Bernstein I. Psychometric theory (3th ed). New York: McGrawHill, 1994. Trad. esp de la 2a ed.: Teoría psicométrica. México: McGrawHill, 1995. 
Articles:

 

  1. Alonso J. La medida de la calidad de vida relacionada con la salud en la investigación y la práctica clínica. Gac Sanit 2000; 14 (2): 163-167. 
  2. Boynton PM, Greenhalgh T. Selecting, designing, and developing your questionnaire. BMJ 2004; 328:1312-1315. 
  3. Calvert et al. Reporting of Patient-Reported Outcomes in Randomized Trials The CONSORT PRO Extension JAMA 2013, 309:814-822
  4. Cook DA Current concepts in validity and reliability for psychometric instruments: theory and application. Am J Med 2006, 119:116e7
  5. Côté-Arsenault D, Morrison-Beedy D. Mantaining your focus in focus groups: Avoiding common mistakes. Res Nurs Health 2005; 28:172-179. 
  6. Drennan J. Cognitive interviewing: verbal data in the design and presenting of questionnaires. J Adv Nurs 2003; 42:65-63. 
  7. Deshpande et al. Patient Reported outcomes: a new era in clinical research. Perspectives in Clinical  Research 2011, 2: 4
  8. Drost E. Validity and Reliability in Social Science Research. Ed. Res. Perspectives. 2011, 38:1
  9. Green et al. Development and Evaluation of the Kansas City Cardiomyopathy Questionnaire.  J. Am Coll Cardiol. 2000. 35:1245-55
  10. Guillemin F, Bombardier C, BeatonCross D. Cross-cultural adaptation of health-related quality of life measures: literature review and proposed guidelines.J. Clin Epidemiology. 1993m 46(12):1417-32.
  11. Husted JA, Cook RJ, Farewell VT, Gladman DD Methods for assessing responsiveness: a critical review an recommendations. J Clin Epidemiology 2000 53: 459-468
  12. Juniper EF, Guyatt GH, Willan A, Griffith LE.  Determining a minimal important change in a disease-specific quality of life questionnaire.  J Clin Epidemiol 1994; 47 (1): 81-7.
  13. McKenna S, Measuring Patient Reported Outcomes: moving beyond misplaces common sense to hard science. BMC Medicine 9:86
  14. Mokkink LB, Terwee CB, Knol DL, Stratford PW, Alonso J, Patrick DL, Bouter LM, de Vet HCW. The COSMIN checklist for evaluating the methodological quality of studies on measurement properties: a clarification of its content. BMC Medical Re Methodology, 2010 10:22
  15. Rattray J, Jones MC. Essential elements of questionnaire design and development. J Clin Nurs 2007; 16:234-243.
  16.  Scientific Advisory Committee of the Medical Outcomes Trust.  Assessing health status and quality-of-life instruments: Attributes and review criteria. Qual Life Res 2002; 11: 193-205.
  17. Streiner DL Starting at the beginning: an introduction to coefficient alpha and internal consistency. J Pers Assessment. 2003, 99-103
  18. Tennant R, Hiller L, Fischwick R, Platt S, Stephen S, Weich S, Parkinson J, Secker J, Stewart-Brown S. The Warwick Edinburgh Mental Well-being Scale (WEMWBS): development and UK validation.Health and Quality of life outcomes, 2007, 5:63
  19. Valderas JM, Alonso J. Patient reported outcome measures: a model-based classification system for research and clinical practice. Qual Life Res 2008:17 (9): 1125-35.
  20. Valderas JM, Ferrer M, Alonso J. Instrumentos de medida de calidad de vida relacionada con la salud y otros resultados percibidos por los pacientes. Med Clin (Barc) 2005; Dec 1;125 Suppl 1:56-60