Universitat Internacional de Catalunya
Teoria i Pràctica de la Restauració del Patrimoni Arquitectònic
Altres llengües d'impartició: català, anglès,
Professorat
La comunicació serà realitzada a través de l'espai dedicat en intranet.
La documentació de l'assignatura es lliurarà sempre a través de la xarxa.
L'atenció personal fora dels horaris de classe es realitza a base de cita prèvia per correu electrònic.
Presentació
Assignatura OPTATIVA
4t Curs Grau en Fonaments de l'ARQUITECTURA
2n Semestre
3 Crèdits ECTS
PROFESSOR RESPONSABLE: Dr. Josep Lluis i Ginovart
PROFESSORS: Dra. Cinta Lluis-Teruel
L'assignatura introdueix el coneixement sobre les teories del restauro en l'àmbit internacional, des del Renaixement fins a la reconstrucció durant la Segona Guerra Mundial, així com en el context del patrimoni edificat espanyol.
Complementàriament a les competències de la Memòria de grau en Arquitectura per la Universitat Internacional de Catalunya, ANECA, 239/2008, Expedient M.o 2500577, es proposen unes Competències Específiques:
Aptitud per a intervenir en el patrimoni construït, en la seva conservació, restauració i rehabilitació.
Requisits previs
Es recomana estar cursant Construcció VI.
Es requereix haver cursat i aprovat l'assignatura de teoria i crítica.
Objectius
Se pretende dotar al alumno de la capacitad de fijar distintos objetivos del proyecto y que sean coherentes con las necesidades detectadas en el contexto e identifica posibles riesgos inherentes al proyecto
Sabrá Localizar y acceder a la información de manera eficaz y eficiente
Evaluará críticamente la información y sus fuentes y la incorpora a la propia base de conocimientos y a su sistema de valores
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 34-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
- 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
- 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
- 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
- 49 - Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
- 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
- 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
- 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
- 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
- 56 - Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla.
- 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
En finalitzar aquesta matèria l'estudiant haurà de ser capaç de:
Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d'innovació.
Gestionar la informació i el coneixement.
Continguts
1. Teoria del patrimoni arquitectònic
1.1 Definició de Patrimoni
1.2 Definició de Intervenció de Restauració
2. La protecció del patrimoni edificat a Espanya i Catalunya
2.1 Protecció i Legislació del Patrimoni a Espanya
2.2 Protecció i Legislació del Patrimoni a Catalunya
3. L’execució del restauro a Espanya i Catalunya
3.1 La restauració a España (1300-1900)
3.2 La restauració a España (1900-1975)
3.3 La restauració a España (1975-2010)
3.4 La restauració a Catalunya (1300-1900)
3.5 La restauració a Catalunya (1900-1975)
3.6 La restauració a Catalunya (1975-2010)
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Activitats introductòries: Activitats encaminades a prendre contacte i recollir informació dels alumnes i presentació de l'assignatura.
Sessió magistral: Exposició dels continguts de l'assignatura.
Treballs: Treballs que realitza l'alumne.
Taller d'arquitectura: Es fa un seguiment a l'aula en sessions presencials dels projectes pràctics i requereixen una dedicació complementària dels estudiants per al desenvolupament dels projectes sense tutela. Té un caràcter progressiu i permet l'adquisició competencial acumulativa.
Presentacions i exposicions: Exposició oral per part dels alumnes d'un tema concret o d'un treball, prèvia presentació escrita.
|
activitats formatives |
metodologia |
competències que han d'adquirir-se |
ECTS |
|
Classe expositiva |
Lliçó magistral |
totes |
0,5 |
|
Classe participativa |
Presentació d'exercicis, anàlisis, debat i correcció |
totes |
0,5 |
|
Classe pràctica |
Realització d'exercicis, treball en taller |
totes |
0,5 |
|
Tutories |
Recerques, exercicis i casos d'estudi |
totes |
0,5 |
|
Estudi individual o en grup |
Treball en equip, aprenentatge autònom, cerca d'informació, realització d'exercicis |
totes |
1 |
|
TOTAL MATÈRIA TREBALL FI DE GRAU ESARQ |
3 |
||
| ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
|---|---|---|
| Classe expositiva Classe participativa Estudi individuals o en grup Tutories Classe pràctica | 34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 | 3 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
AVALUACIÓ
1 Informe del projecte (15%)
2 Enquesta sobre l'estat actual (25%)
3 Proposta d'intervenció i informació de l'edifici en format .pdf (35%)
4 Proposta de treball final. Proposta de vídeo d'actuació 5' (25%)
5 Assistència (10%)
MEMÒRIA DEL PROJECTE (15%) (has de seguir la plantilla que està en la intranet)
1. 1. Introducció:
- Breu descripció del projecte.
- Objectius i finalitat del projecte.
- Context i antecedents rellevants.
2. Anàlisi de l'emplaçament i anàlisi històrica:
- Estudi de l'entorn físic i social,
Consideracions climàtiques i geogràfiques
- Anàlisi històrica
3. Descripció del projecte:
- Descripció detallada de l'emplaçament o ubicació del projecte.
- Tipologia i ús de l'edifici (residencial, comercial, institucional, etc.).
- Grandària del projecte (superfície construïda, nombre de plantes, etc.).
- Característiques especials del disseny arquitectònic.
4. 4. Justificació i necessitats:
- Raons que justifiquen el disseny arquitectònic proposat.
- Consideracions funcionals, estètiques i tècniques.
- Requisits del client i de l'usuari final.
5. Concepte de disseny:
- Idea o concepte central que guia el disseny arquitectònic.
- Característiques i elements arquitectònics clau.
6. Programa de necessitats:
- Llista detallada dels espais necessaris i les seves funcions.
- Relacions funcionals entre els diferents espais.
- Dimensionament aproximat de cada espai.
7. Desenvolupament del disseny:
- Explicació de les fases de desenvolupament del disseny.
- Plans, esbossos i maquetes que il·lustrin l'evolució del disseny.
- Detalls tècnics rellevants del disseny arquitectònic.
8. Aspectes tècnics i constructius:
- Detalls sobre els materials i mètodes de construcció utilitzats.
- Consideracions estructurals.
9. Conclusions i recomanacions:
- Resum dels aspectes més importants del projecte.
- Recomanacions per a futures fases o millores del projecte.
- Reflexions finals sobre el procés de disseny i els seus resultats.
10. Referències i apèndixs:
- Fonts d'informació utilitzades.
- Documentació complementària (plans, estudis tècnics, fotografies, etc.).
Bibliografia i recursos
Bibliografia
* Bonelli, Roberto. (1995). Scritti sul restauro e sulla critica architettonica, Scuola di specializzazione per lo studio ed il restauro dei monumenti, Università degli studi di Roma
“La Sapienza”. Roma: Bonsignori
* Brandi, Cesare. (1963). Teoria del restauro Roma: Edizioni di storia e letteratura. Teoría de la restauración. Madrid: Alianza (1988).
* Carbonara, G. (1997). Avvicinamento al restauro. Teoria, storia, monumenti. Napoli: Liguori.
* Carbonara, G. (1996). Trattato di restauro architettonico. (4vol.) Torino: UTET.
* Dezzi Bardeschi, M. (1991). Restauro: punto e da capo. Frammenti per una (impossibile) teoria, a cura di V. Locatelli. Milano: Angeli.
* Giovannoni, G. (1913). Restauri di monumenti. La tutela delle opere d’arte in Italia, Atti del I Convegno degli Ispettori Onorari dei Monumenti e Scavi, Roma 22-25 ottobre 1912. Bollettino d’Arte del Ministero della Pubblica Istruzione, n. 1, 1913, pp. 1-42.
* Marconi, P. (1984). Arte e cultura della manutenzione dei monumenti. Roma-Bari: Laterza.
* Philippot, P. (1998). Saggi sul restauro e dintorni. Antologia, Fancelli, P. (ed). Scuola di specializzazione per lo studio ed il restauro dei monumenti, Università degli studi di Roma “La Sapienza”. Roma: Bonsignori.
Fonts Complementàries:
* Casiello, S. (1996). La cultura del restauro. Teorie e fondatori. Venezia: Marsilio. (3ª ed. 2005, Venezia: Marsilio)
* Casiello, S. (2000). Restauro dalla teoria alla prassi. Napoli: Electa Napoli 2000.
* Ceschi, Carlo. (1970). Teoria e storia del restauro. Roma: Mario Bulzoni Editore.
* González-Varas, Ignacio (1999). Conservación de bienes culturales. Teoría, historia, principios y normas. Madrid: Cátedra.
* González, A., Lacuesta, R. (1984). 1380-1980. Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona.
* González, Antonio (1999). La restauració objectiva. Mètode SCCM de restauració monumental. Memòria SPAL 1993-1998. Barcelona: Diputació de Barcelona.
* Jokiletho, Jukka (1999). A History of Architectural Conservation. Oxford: Butterworth Heinemann, ICCROM
* Macarrón, A. M. (1995). Historia de la Conservación y la Restauración. Madrid: Tecnos.
* Martinez Justicia, María José (et al). (2009). Historia y teoría de la conservación y la restauración artística. Madrid: Tecnos
* Miarelli Mariani, G. (1979) Monumenti nel tempo. Per una storia del restauro in Abruzzo e nel Molise. Roma: Carucci.
* Rivera Blanco, J. J. (1997). Restauración arquitectónica desde los orígenes hasta nuestros días. Conceptos, teoría e historia. En Teoría e Historia de la restauración, Máster de Restauración y Rehabilitación del Patrimonio, pp. 101-170. Madrid: Universidad de Alcalá.
* Rivera Blanco, J. J. (2008). De varia restauratione: teoría e historia de la restauración arquitectónica. Madrid: Abada.
* Navascués Palacio, P. (1987). La restauración monumental como proceso histórico: el caso español, 1800-1950. Curso de Mecánica y Tecnología en los edificios antiguos. Madrid: Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid.
Recursos electrònics bàsics
https://www.codigotecnico.org/
http://www.asefa.es/
https://www.ge-iic.com/
https://www.hispalyt.es/
https://www.mviv.es/es/
https://www.itec.es/
https://www.normativaconstruccion.cype.info/EH.html
https://www.rehabimed.net
https://www.oa.upm.es/cgi/search/simple