Universitat Internacional de Catalunya
Cultura Oriental
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà
Professorat
Per normativa de la Facultat es descompten 0,10 punts com a mínim per cada falta d’ortografia en els exàmens i treballs.
La normativa ortogràfica de la Facultat s'aplicarà a tots els exàmens i treballs.
El plagi o còpia en qualsevol activitat avaluable suposarà el suspens automàtic en aquesta activitat.
Presentació
Aquesta assignatura és una introducció en què s'aborden els principals trets geogràfics, religiosos, històrics, literaris i artístics de l'Àsia oriental.
S'estructura a partir de dos grans mòduls temàtics: una cultura general i l’art com a part d’aquesta cultura.
En aquests mòduls s'hi inclouen una extensió geogràfica extensa, centrada a l'Índia, la Xina i el Japó, i recorrent la totalitat dels temps històrics, des de l'alba de la civilització fins als nostres dies.
Requisits previs
No es preveu cap requisit previ per realitzar aquesta assignatura.
Objectius
Els objectius generals d’aquesta assignatura són:
- Formar-se una visió global i comprensiva dels països de l’Àsia oriental en tots els aspectes (geogràfics, ètnics, culturals, polítics i econòmics) que defineixen la seva realitat.
- Entendre l’articulació social, política, cultural i religiosa de les civilitzacions de l’Àsia oriental.
- Comprendre els determinants geogràfics i històrics que van influenciar els inicis i l’evolució de la civilització a l’Àsia oriental.
- Comprendre l'evolució en paral·lel de la cultura índia i xinesa al llarg dels segles.
- Estimular la capacitat crítica i reflexiva a partir de l’anàlisi comparatiu i intercultural
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CN01 - L’estudiantat serà capaç d’analitzar i interpretar imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació en el context de les disciplines humanístiques.
- CP01 - L’estudiantat serà capaç d’aplicar els coneixements adquirits en el camp professional a través de l’elaboració i la defensa d’arguments, així com la resolució de problemes dins de les diferents àrees d’estudi humanístic.
- CP05 - L’estudiantat serà capaç d’analitzar les estructures socioculturals, històriques i artístiques, des del respecte pels drets fonamentals d’igualtat entre homes i dones, utilitzant un llenguatge que eviti l’androcentrisme i els estereotips.
- HB04 - ’estudiantat serà capaç de desenvolupar la capacitat d’anàlisi, síntesi i pensament crític.
- HB05 - L’estudiantat serà capaç de proposar la resolució de problemes a partir de l’elaboració de judicis argumentats.
- HB07 - L’alumnat serà capaç de demostrar un compromís ètic i social, i de preservació del medi ambient, en la realització de projectes de recerca i activitats relacionades amb el camp d’estudi d’aquest grau.
- HB09 - L’estudiantat serà capaç de presentar propostes creatives i viables en l’àmbit de les humanitats, demostrant iniciativa i esperit emprenedor mitjançant l’aplicació dels coneixements adquirits en la seva formació acadèmica.
- HB11 - L’alumnat serà capaç d’analitzar críticament les manifestacions culturals i artístiques, a partir de la comprensió del seu context històric, per al desenvolupament d’una perspectiva intercultural i una comprensió profunda del món contemporani.
- HB14 - L’estudiantat serà capaç d’avaluar críticament produccions culturals i humanístiques.
- HB18 - L’estudiantat podrà presentar els resultats de la seva recerca de manera narrativa, seguint els estàndards crítics de cada disciplina.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Després d'haver treballat amb els materials d'aquesta assignatura, haureu de ser capaços del següent:
- 1. Conèixer i utilitzar adequadament un vocabulari bàsic de termes de les llengües asiàtiques, relatius a les matèries de l'assignatura.
- 2. Situar i relacionar encertadament cadascuna de les tradicions culturals de l'Àsia oriental.
- 3. Formar-se una visió comprensiva de la gènesi i el desenvolupament històric, literari i artístic dels països estudiats a l'assignatura.
- 4. Assolir una certa familiaritat amb el pensament i els textos orientals.
- 5. Desenvolupar habilitats d’anàlisi i observació dels processos artístics.
- 6. Cercar una comprensió aprofundida de les doctrines i concepcions estudiades, relacionant-les amb els problemes i les necessitats a què responen.
Continguts
L’assignatura es divideix en dues parts: una primera part d’introducció a la cultura oriental en general (geografia, història, literatura, societat i pensament) i una segona part més específica sobre cultura i art.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
El contingut de les sessions es presentarà en forma de classes magistrals, vídeos i materials interactius de suport. Es proposaran presentacions de diferents temes i la lectura de la bibliografia per potenciar la participació dels alumnes i afavorir la dinamització de les sessions.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
La nota final serà la suma de la nota corresponent a la primera part, més la suma de la nota final de la segona part imputant el % en relació amb les hores assignades. La primera part de lassignatura es tindrà en compte la participació activa a classe, les presentacions realitzades per part dels grups assignats i un examen final; la segona part consistirà en tasques setmanals i una feina d'anàlisi final.
Bibliografia i recursos
Bailey, Paul (2002). China en el siglo XX. Barcelona: Ariel.
Bauer, W. (2009). Historia de la filosofía china. Barcelona: Herder Editorial.
Brunet, R. (1995). Geógraphie Universelle. Asie du Sud-Est-Océanie. París: Belin-Reclus.
Cheng, F. L'écriture poétique chinoise. París: Seuil, 1996.
Cressey, G. B. (1934). China's geographic Foundations. A Survey of the Land and its People. (Cap. 1: “The Geographical Landscape”, pp. 1-34). Nova York: McGraw-Hill.
De Blij, H.; Muller, P. (2002). Geography. Region, realms and concepts. New York: Wiley & Sons.
Filoramo, G. (curador) (1996). Storia delle religioni. 4. Religioni dell'India e dell'Estremo Oriente. Bari: Laterza.
Fung, Y. (1953). A History of Chinese Philosophy. Princeton, Nova Jersey: Princeton University Press.
González Valles, J. (2000). Historia de la filosofía japonesa. Madrid: Tecnos.
Gordon, A. (2003). A Modern History of Japan. Oxford: Oxford University Press.
Hsu, Emmanuel (2000). The Rise of Modern China. Oxford: Oxford University Press.
Idema, W.; Haft, L. A Guide to Chinese Literature. Ann Arbor: University of Michigan Press, 1997.
Jansen, M. (2000). The Making of Modern Japan. Harvard: Harvard University Press.
Kaltenmark, M. (1982). La filosofía china Madrid: Morata.
Lai, K. L. (2008). An Introduction to Chinese Philosophy. Cambridge: Cambridge University Press.
Lariviére, J. Y Marchand, J. (1999): Géographie de la Chine. París: Armand Colin.
Lavelle, P. (1998). El Pensamiento Japonés. Madrid: Acento Editorial.
Mackerras, C. (1995) Eastern Asia an introductory history. Melbourne: Longman.
Mair, V. (ed.). The Columbia History of Chinese Literature. Nova York: Columbia University Press, 2001.
Minford, J.; Lau, J.S.M. (ed.). Classical Chinese Literature. Nova York: Columbia Universtiy Press, 1996.
Nakagawa, H. (2006). Introducción a la cultura japonesa. Barcelona: Editorial Melusina.
Nienhauser, W. The Indiana Companion to Chinese Literature. Taipei: SMC Publishing, 1986.
Panikkar, R. (1997). La experiencia filosofica de la India. Madrid: Trotta
Puech, H. Ch. (dir.) (1984). Historia de las religiones Siglo XXI. Las religiones antiguas, III. Madrid: Siglo XXI.
Roberts, J. A. G. (1998). Modern China: An Illustrated History. Phoenix Mill: Sutton.
Sen, A. (2007). India Contemporánea. Entre la modernidad y la tradición. Barcelona: Editorial Gedisa.
Stearns, Peter N. (General Ed.) (2001), The Encyclopedia of World History, Sixth Edition (pàg. 790). Nova York: Houghton Mifflin Company.
Suzuki, D. T. (1992). Manual de Budismo Zen. Buenos Aires: Kier.
Weigtman, B. (2002). Dragons and Tigers: geography of South, East and Southeast Asia. Nova York: Wiley & Sons.
Xina Adler, J. A. (2005). Religiones chinas. Madrid: Akal.