Universitat Internacional de Catalunya
Història de les Idees Polítiques
Altres llengües d'impartició: català, anglès
Professorat
Amb cita prèvia per mitjà del correu electrònic
Presentació
Ubicada a l’últim curs del grau, aquesta assignatura es planteja com un exercici teòrico-reflexiu de clares imbricacions empírico-pràctiques que permeti pensar i repensar algunes de les idees que han fonamentat la construcció moderna de les societats polítiques tal com les coneixem avui.
Pensada en format de seminari, l’assignatura es presenta així com un curs aprofundit de qüestions polítiques i socials que marquen el món contemporani a partir de la seva fonamentació històrica i el seu desenvolupament pràctic en les societats occidentals.
Entre les idees abordades s’hi troben, la vinculació entre simbologia i política, la qüestió de les relacions de poder, la teopolítica o els desenvolupaments relatius a la biopolítica i a la psicopolítica, entre molts d’altres. S’hi treballaran igualment qüestions més específiques com el messianisme polític, el feminisme, el populisme, o fins i tot la pandèmia. Totes aquestes reflexions s’abordaran a partir d’autors i textos que constitueixen referents ineludibles de cada una de les qüestions plantejades.
Requisits previs
No es requereixen requisits previs per cursar l’assignatura, malgrat no tractar-se en cap cas d’un curs propedèutic. Es donarà per suposat que l'alumne està capacitat per treballar textos de certa complexitat conceptual, per exposar-los de forma grupal i per a discutir-ne críticament els seus continguts.
Objectius
A través de l’anàlisi de diferents autors i textos, l’assignatura pretén obrir l’alumnat a una sèrie de reflexions de naturalesa social i política crucials per a entendre el desenvolupament històric de les idees polítiques presents en els nostres dies. De la mateixa manera l’assignatura busca oferir una visió el més exhaustiva possible d’aquestes problemàtiques polítiques mostrant les respostes que n’han donat els seus principals impulsors, així com dels debats que aquestes han suscitat en el context acadèmic i social.
Partint d’aquesta base conceptual, l’alumnat haurà de ser capaç de formar-se una opinió crítica, coherent i ben fonamentada de les qüestions plantejades i poder-ne explicitar la seva aplicabilitat social i pràctica.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CN02 - L’alumnat serà capaç d’identificar models i polítiques propis de diferents cultures i grups migratoris, així com dels seus contextos històrics.
- CN03 - L’estudiantat serà capaç d’establir relacions entre els conceptes de patrimoni, territori i identitat cultural.
- CP05 - L’estudiantat serà capaç d’analitzar les estructures socioculturals, històriques i artístiques, des del respecte pels drets fonamentals d’igualtat entre homes i dones, utilitzant un llenguatge que eviti l’androcentrisme i els estereotips.
- HB01 - L’estudiantat serà capaç de reflexionar sobre temes d’índole cultural, social, científica o ètica a partir de la interpretació de dades rellevants.
- HB04 - ’estudiantat serà capaç de desenvolupar la capacitat d’anàlisi, síntesi i pensament crític.
- HB05 - L’estudiantat serà capaç de proposar la resolució de problemes a partir de l’elaboració de judicis argumentats.
- HB07 - L’alumnat serà capaç de demostrar un compromís ètic i social, i de preservació del medi ambient, en la realització de projectes de recerca i activitats relacionades amb el camp d’estudi d’aquest grau.
- HB11 - L’alumnat serà capaç d’analitzar críticament les manifestacions culturals i artístiques, a partir de la comprensió del seu context històric, per al desenvolupament d’una perspectiva intercultural i una comprensió profunda del món contemporani.
- HB16 - L’estudiantat serà capaç d’interpretar espais, territoris i paisatges, reals o representats.
- HB20 - L’estudiantat serà capaç d’utilitzar les fonts d’informació en el context internacional.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
1. Adquireix conceptes clau de cadascuna de les matèries
2. Coneix i selecciona documentació específica de les matèries
3. Aplica coneixements teòrics en anàlisi i debats d'activitats presencials i en treball autònom
4. Resol casos pràctics
5. Practica estratègies de treball individual i en grup
6. Aprèn a contextualitzar fenòmens socials i polítics
7. Relaciona conceptes de les diferents matèries treballades de forma transversal
8. Aprèn a diagnosticar problemes en l'àmbit intel·lectual, social i polític
9. Llegeix i analitza assajos sobre temes actuals
10. Estableix enfocaments vàlids per a realitzar sistematització de dades i / o informació dispersa, o molt puntual
11. Aplica / transfereix conceptes teòrics i / o abstractes de cadascuna de les matèries a situacions reals
Continguts
1. Sobre la naturalesa d’allò polític. Dels models de sociabilitat natural a les doctrines contractualistes de la modernitat.
2. Liberalisme i socialisme
3. Democràcia.
4. La teopolítica i el mesianisme polític.
5. Poder polític.
6. De la biopolítica a la psicopolítica.
7. Pensament polític postfundacional.
8. Populisme.
9. Feminisme.
10. Ecologia i política
11. Pandemia
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
La metodologia d’ensenyament-aprenentatge combina classes magistrals, col·loquis, classes expositives dels estudiants, cerca d’informació i elaboració de treballs escrits individuals.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
El sistema d’avaluació consistirà a parts iguals entre un examen final escrit basat en la matèria teòrico-pràctica treballada al llarg del curs (40%) i el treball pràctic fet a l’aula, que consistirà fonamentalment en l'anàlisi i l’exposició oral de textos treballats individualment i que hauran estat prèviament assignats pel professor (30%). Aquest treball és obligatori i indispensable per poder superar l’assignatura. El 30% restant de la qualificació farà referència a assistència i participació a l’aula donat el caràcter pràctic de l’assignatura.
En resum, el percentatge corresponent a cadascun dels elements a avaluar serà el següent:
Examen final escrit 40%
Treball individual i oral 30%
Assistència i participació 30%
En l’examen final i en el treball individual s’aplicarà la normativa ortogràfica de la facultat, per la qual cada errada ortogràfica implica la pèrdua de 0,1 punts.
Bibliografia i recursos
A continuació es presenta una bibliografia provisional que serà ampliada pel professor en cada tema treballat.
BIBLIOGRAFIA GENERAL
BOBBIO, N. Teoría general de la política. Madrid: Trotta, 2003.
LESNOFF, M. La filosofía política del siglo XX. Madrid: Akal, 2011.
MELLÓN, J.A. TORRENS, X. (Ed.) Ideologías y movimientos políticos contemporáneos. Madrid: Tecnos, 2006.
PETRUCCIANI, S. Modelos de filosofía política. Madrid: Amorrortu, 2008.
QUESADA, F. (ed.) Ciudad y ciudadanía. Madrid: Trotta, 2008.
SARTORI, G. Elementos de teoría política. Madrid: Alianza, 2005.
SABINE, G. Historia de la teoria política. México: FCE, 2017.
TOUCHARD. J. Historia de las ideas políticas. Madrid: Tecnos, 2006.
VALLESPÍN, F. (ed.) Historia de la Teoría Política. Vol.6. Madrid: Alianza, 1990.
WOLFF, J. Filosofía política. Una introducción. Madrid: Ariel, 2001.
BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA
AGAMBEN, G. El reino y la gloria. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2008.
AGAMBEN, G. Homo Sacer. Valencia: Pre-textos, 1998.
ARENDT, H. La condición humana. Barcelona: Paidós, 1998.
ARENDT, H. Los orígenes del totalitarismo. Madrid: Alianza, 2006.
ARENDT, H. ¿Qué es la política? Barcelona: Paidós, 1998.
BERGER, P, LUCKMANN, T. La construcción social de la realidad. Buenos Aires: Amorrortu, 2008.
CASSIRER, E. El mito del Estado. México: FCE 2004.
CHUL-HAN, B. Psicopolítica, Barcelona: Herder 2014.
CRUZ PRADOS, A. Filosofía política. Navarra, Eunsa, 2009.
DUCH, LL. Religión y política, Barcelona: Fragmenta, 2014.
ESPOSITO, R. Comunidad, inmunidad y biopolítica. Barcelona: Herder, 2009.
FOUCAULT, M. Nacimiento de la biopolítica. Madrid: Akal, 2009.
FOUCAULT, M. Seguridad, territorio, población. Madrid: Akal, 2008.
GRAY, J. Liberalismo. Madrid: Alianza, 1986.
KYMLICKA, W. Ciudadanía multicultural. Barcelona: Paidós, 1995.
LEFORT, C. La incertidumbre democrática. Barcelona: Anthropos, 2004.
MARCHARD, O. El pensamiento político posfundacional. Buenos Aires: FCE, 2009.
RANCIERE, J. El desacuerdo. Política y filosofía. Buenos aires: Nueva visión, 1996.
SARTORI, G. La democracia en treinta lecciones. Madrid: Taurus, 2009.
SCHMITT, C. Catolicismo romano y forma política, Madrid: Tecnos 2011.
SCRUTON, R. Pensadores de la nueva izquierda. Madrid: Rialp, 2017.
STRAUSS, L. ¿Qué es filosofía política? y otros ensayos. Madrid: Alianza, 2014.
TAYLOR, CH. El Multiculturalismo y la política del reconocimiento. México, FCE, 2009.
WEBER, M. El político y el científico. Madrid: Alianza, 2005.