Universitat Internacional de Catalunya

Ètica Clínica i Planificació de Decisions Anticipades

Ètica Clínica i Planificació de Decisions Anticipades
6
15134
1
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català, anglès

Professorat


Dr. LORENZO IZQUIERDO, David - lorenzo@uic.es

Presentació

En aquesta assignatura es presenten els aspectes ètics més rellevants a la pràctica de l'atenció pal·liativa, especialment aquells relacionats amb l'atenció a la vulnerabilitat i situacions de final de vida.

Així mateix, es treballen els aspectes fonamentals per elaborar un pla que doni satisfacció a la planificació compartida de l'atenció en situacions de malaltia avançada amb una visió holística i integrativa.

Requisits previs

No són necessaris.

Objectius

  • Familiaritzar els alumnes amb el llenguatge de l'ètica clínica.
  • Aplicar els principis ètics de manera integrada a l'atenció a pacients i famílies.
  • Formular preguntes i establir criteris de debat al voltant de situacions complexes.
  • Conèixer els aspectes principals que formen part de la planificació compartida de l'atenció.
  • Cal destacar l'impacte clínic transformador de la planificació compartida de l'atenció.
  • Descriure el procés de planificació compartida de latenció.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CN04 - Reconéixer les qüestions ètiques en situació de malaltia avançada
  • CP01 - Treballar de manera autodirigida o autònoma en equips de CP, formats per iguals, especialistes o no, i altres professionals, tot respectant els drets fonamentals d'igualtat entre homes i dones, la promoció dels drets humans i els valors propis d'una cultura de pau i de valors democràtics; utilitzant un llenguatge que eviti l'androcentrisme i els estereotips.
  • CP07 - Comunicar de manera empàtica processos de males notícies de manera adaptada a les necessitats informatives dels pacients i les famílies tenint en compte el seu entorn cultural.
  • HB02 - Utilitzar de manera crítica diverses fonts d'informació per formular argumentacions acadèmiques en l'àmbit de les cures pal·liatives.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  • Demostrar una comprensió crítica de les qüestions ètiques en atenció al final de la vida.
  • Conèixer el procés de planificació compartida de l'atenció.

Continguts

Tema 1. Principis i deliberació en Bioètica.

Tema 2. Fonaments de Bioètica al final de vida.

Tema 3. Conceptes i criteris ètics en atenció pal·liativa.

Tema 4. Temes específics (LET, proporcionalitat...).

Tema 5. Planificació compartida de l'atenció: conceptes introductoris.

Tema 6. Implementació de la Planificació Compartida de l'Atenció a la pràctica.

Bibliografia i recursos

  • Abel, F y Cambra, F. Neonatología y discapacidad severa. En Diagnóstico prenatal, Neonatología y discapacidad severa: problemas éticos. Ed Institut Borja de Bioètica y Fundacion Mapfre Medicina; 2001.

  • Amor JR. Introducción a la bioética. PPC. Editorial. 2º ED. Madrid 2005.

  • Beca JP. Astete. C. Bioética Clínica. Ed Mediterráneo. Santiago de Chile. 2012.

  • Fried TR, Bullock K, Iannone L, O'Leary JR. Understanding advance care planning as a process of health behavior change. J Am Geriatr Soc. 2009 Sep;57(9):1547-55. doi: 10.1111/j.1532-5415.2009.02396.x. Epub 2009 Aug 4. PMID: 19682120; PMCID: PMC2783892.

  • Gracia D., “Tomar decisiones morales: del casuismo a la deliberación”, Dilemata, 2016, n. 20, 15-31.

-Procedimientos de decisión en Ética Clínica. Eudema Universidad. Madrid 1991.

  • Hickman SE, Lum HD, Walling AM, Savoy A, Sudore RL. The care planning umbrella: The evolution of advance care planning. J Am Geriatr Soc. 2023 Jul;71(7):2350-2356. doi: 10.1111/jgs.18287. Epub 2023 Feb 25. PMID: 36840690; PMCID: PMC10958534.

  • Jonsen AR, Siegler M, Winslade W. Ética Clínica. 1ª Ed Ed Ariel. Barcelona 2005.

  • Korfage IJ, Carreras G, Arnfeldt Christensen CM, Billekens P, Bramley L, Briggs L, Bulli F, Caswell G, Červ B, van Delden JJM, Deliens L, Dunleavy L, Eecloo K, Gorini G, Groenvold M, Hammes B, Ingravallo F, Jabbarian LJ, Kars MC, Kodba-Čeh H, Lunder U, Miccinesi G, Mimić A, Ozbič P, Payne SA, Polinder S, Pollock K, Preston NJ, Seymour J, Simonič A, Thit Johnsen A, Toccafondi A, Verkissen MN, Wilcock A, Zwakman M, van der Heide A, Rietjens JAC. Advance care planning in patients with advanced cancer: A 6-country, cluster-randomised clinical trial. PLoS Med. 2020 Nov 13;17(11):e1003422. doi: 10.1371/journal.pmed.1003422. PMID: 33186365; PMCID: PMC7665676.

  • Lasmarías C, Carrero V, Fernández-Bueno J, García-Llana H, Granero-Moya N, Júdez J, Pérez de Lucas N, Saralegui I, Velasco T. Advance Care Planning in Spain. Z Evid Fortbild Qual Gesundhwes. 2023 Aug;180:143-149. doi: 10.1016/j.zefq.2023.05.011. Epub 2023 Jul 12. PMID: 37442683.

  • Lasmarías C, Aradilla-Herrero A, Santaeugènia S, Blay C, Delgado S, Ela S, Terribas N, Gómez-Batiste X. Development and implementation of an advance care planning program in Catalonia, Spain. Palliat Support Care. 2019 Aug;17(4):415-424. doi: 10.1017/S1478951518000561. PMID: 30289094.

  • Montero F, Morlans M. Para deliberar en los Comités de Ética. Fundació Dr. Ro- bert. 1ª Ed. 2009.

  • Rebecca L. Sudore, Terri R. Fried. Redefining the “Planning” in Advance Care Planning: Preparing for End-of-Life Decision Making. Ann Intern Med.2010;153:256-261. [Epub 17 August 2010]. doi:10.7326/0003-4819-153-4-201008170-00008

  • Torralba, F. Filosofía de la Medicina. En Torno a la obra de E.D. Pellegrino. Ed. Institut Borja de Bioètica y Fundación Mapfre Medicina; 2001.

Versió per imprimir