Universitat Internacional de Catalunya
Introducció a la Història de l'Art i de l'Arquitectura
Altres llengües d'impartició: castellà
Professorat
L'atenció a l'alumne es realitzarà, a més de les hores de classe, sota demanda a través dels e-mails institucionals dels professors i, en cas de considerar-se necessària una reunió presencial, amb cita prèvia.
Presentació
Requisits previs
Coneixement de la llengua anglesa, que és en la que s'imparteix l'assignatura en la seva totalitat.
Nivell mitjà-alt d'anglès, ja que l'assignatura s'impartirà en aquest idioma totalment. L'assistència a les classes tant teòriques com a pràctiques és obligatòria. Es registrarà lassistència. La manca dassistència a més dun 30% de les classes teòriques implicarà la pèrdua almenys del percentatge corresponent a lassistència (10%).La manca dassistència a més dun 30% de les classes pràctiques implicarà la pèrdua del 20% de la nota final.
Objectius
L'assignatura cerca que l'alumne:
- Conegueu el desenvolupament de la història de l'arquitectura des de l'antiguitat fins al segle XIX, a través de les principals fites de la cultura occidental, però coneixent també les d'altres latituds.
- Sigueu capaç d'identificar i definir els principals estils arquitectònics que s'han desenvolupat des de l'antiguitat fins al segle XIX. Conegueu els edificis i arquitectes associats a cadascun.
- Conegueu el desenvolupament històric de la ciutat, especialment la de Barcelona.
- S'aproxima teòricament a l'arquitectura, prenent un primer contacte amb els principals escrits i teories sobre aquesta desenvolupades des de l'antiguitat.
- Adquiriu consciència de la rellevància d'estudiar l'arquitectura des del punt de vista històric.
- Sigueu conscients de com la professió de l'arquitecte ha anat variant al llarg de la història.
- S'introdueixi a l'anàlisi històrica i crítica de l'arquitectura, des d'una perspectiva contemporània.
- Sigueu capaç d'expressar les vostres idees tant gràficament com per escrit, de forma coherent i ordenada.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
- 49 - Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
- 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
- 66 - Aptitud per interioritzar la forma arquitectònica.
- 69 - Aptitud per descobrir la dimensió crítica-cultural del rol de l'arquitecte.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Un cop finalitzat el curs, l'alumne podrà:
- Identificar, comparar i analitzar els edificis, arquitectes i estils arquitectònics principals de la tradició occidental de l'arquitectura (Europa) des de l'antiguitat al segle XIX.
- Identificar les tradicions i tipologies arquitectòniques principals d'altres llocs del món, des de l'antiguitat al segle XIX.
- Conéixer l'evolució històrica de la ciutat, en particular la de Barcelona.
- Conéixer les principals teories de l'arquitectura desenvolupades des de l'antiguitat.
- Conéixer com s'ha desenvolupat la professió de l'arquitecte en diversos moments de la història.
- Analitzar edificis des d'una perspectiva historicocrítica.
- Expressar les idees de manera oral, gràfica i escrita.
Continguts
L'assignatura consta de 60 hores de classe presencial, 30 de les quals són teòriques (impartides els dilluns) i 30 pràctiques (impartides els dimarts). Els continguts principals de l'assignatura s'impartiran a les classes teòriques, mentre que a les pràctiques es reforçaran aquests continguts mitjançant diferents exercicis. D'una banda, a cada classe pràctica els alumnes treballaran un text, que posteriorment serà debatut en grups de màxim 30 alumnes. De l'altra, es faran sessions crítiques del treball de recerca que es demana als alumnes. Quan es consideri necessari, a les classes pràctiques s'impartiran petites sessions que proporcionin a l'alumne eines per fer aquest treball en grup.
Els textos seleccionats per a les sessions pràctiques seran textos que complementen la teoria impartida a la classe de dilluns, ja siguin tractats d'arquitectes de l'època o textos d'historiadors rellevants que reflexionen sobre algun estil, arquitecte o tradició arquitectònica tractada a classe. Per a cada text, es demanarà a l'alumne que respongui a un qüestionari, que haurà de ser lliurat al final de la classe i serà avaluat. La mitjana de tots els qüestionaris realitzats tindrà un pes del 20% de la nota final.
Les classes teòriques tindran el contingut següent. S'imparteixen els dilluns de 10.15 a 12.15 am. (2h/setmana).
Classe 1: Introducció. Què és larquitectura? Què és i perquè estudiar Història de l'Arquitectura?/ Introduction. What is architecture? What is and why to study History of Architecture?
Classe 2: Mesopotàmia i Egipte/ Mesopotàmia and Egypt.
Classe 3: Arquitectura i ciutat a Antiga Grècia/ Greek Architecture and Urban Forms.
Classe 4: Arquitectura i ciutat a Antiga Roma/ Roman Architecture.
Classe 5: Arquitectura als primers temps del cristianisme i arquitectura romànica / Early Christian + Romanesque Architecture.
Classe 6: Arquitectura gòtica i ciutats medievals/ Gothic architecture + medieval cities.
Classe 7: Europa de l'est i l'àsia occidental: La tradició ortodoxa i l'arquitectura islàmica. /Eastern Europe and West Àsia: The Orthodox tradition+ Architecture of Islam.
Classe 8: examen parcial.
Classe 9: Renaixement a Itàlia / Rennaissance in Italy.
Classe 10: Renaixement a Europa/ Renaissance in Europe.
Classe 11: Arquitectura del Barroc/ Baroque Architecture.
Classe 12: Arquitectura a l'era de la Il·lustració i la Revolució. Neoclassicisme./Architecture in the era of Enlightenment and Revolution. Neoclassicism.
Classe 13: Cap a altres latituds: Llatinoamèrica, Xina i Japó. /Towards other latituds: South America, Xina, and Japan.
Classe 14: Introducció al segle XIX./ What's next? The Nineteenth Century.
Classe 15: Repàs del curs i explicació de lexamen final.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
L´assignatura consta de quatre hores setmanals de classe, dues teòriques i dues pràctiques.
Les classes teòriques seguiran l'estructura de lliçons magistrals en els diversos temes que s'hi aborden. Es registrarà lassistència.
Les classes pràctiques constaran de sessions de comentari de text en grups de 30 persones i de revisió i crítica del treball que els alumnes han de fer per a l'assignatura.
- Treball en grup: Es tracta d'un treball escrit de recerca en grups de tres o quatre persones, on els alumnes hauran d'analitzar un edifici emblemàtic de la història de l'arquitectura, de diferents cultures o moments històrics. Els alumnes hauran d'elaborar la pròpia documentació gràfica, tant d'anàlisi com descriptiva dels edificis que, a més, resumiran en un panell final.
El progrés del treball es revisarà a classe amb el professor encarregat del grup. De manera addicional, hi haurà quatre tallers enfocats al desenvolupament del treball esmentat, en el qual se'ls proporcionarà eines d'anàlisi històrica d'edificis i redacció de textos. Al final d'aquests, els alumnes hauran de lliurar alguna part del contingut del treball esmentat. D'aquesta manera hi haurà tres lliuraments parcials, una revisió final i un lliurament final:
- Setmana 4: lliurament parcial 1,
- Setmana 7: lliurament parcial 2.
- Setmana 11: lliurament parcial 3.
- Setmana 14: revisió final.
- Setmana 15: entrega final.
- Comentarios de texto: en el resto de sesiones, se entregarán a los alumnos varios textos relacionados con la materia explicada en clase el día anterior. En cada sesión tendrán que responder una serie de preguntas sobre los mismos, y después debatir sus respuestas con el resto de alumnos y el profesor.
De manera adicional, como parte de las prácticas, se realizarán tres visitas a la ciudad de Barcelona, que buscan que los alumnos experimenten de primera mano aquello que han aprendido en clase. Así, se realizan recorridos en los que se visitan los restos romanos de la ciudad, así como la ciudad medieval. En cada visita, se pedirá algún pequeño ejercicio de dibujo que el alumno deberá entregar al final de la misma.
- Murallas Romanas y MUHBA.
- Monasterio de Sant Pau del Camp ó MNAC.
- Barrio Gótico de Barcelona.
| ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
|---|---|---|
| Classe expositiva | 48 49 54 | 1,5 |
| Classe participativa | 48 49 54 | 0,2 |
| Classe pràctica | 48 49 54 | 1,1 |
| Tutories | 48 49 54 | 0,2 |
| Estudi individuals o en grup | 48 49 54 | 3 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà a través de dos exàmens, un de parcial i un de final, a més dels diferents exercicis pràctics i el treball de recerca que es proposa als alumnes.
EXAMEN PARCIAL- 10%.
EXAMEN FINAL-40%. (Al gener, segons calendari acadèmic).
VISITES+ASSISTÈNCIA-10%.
COMENTARIS DE TEXT- 20%.
TREBALL EN GRUP-20%.
Per aprovar l'assignatura, serà requisit obligatori obtenir un 5 o més a l'examen final, que es realitzarà en la data indicada al calendari acadèmic i la mitjana aprovada.
Bibliografia i recursos
Per a l'estudi de l'assignatura, l'alumne comptarà amb el suport de les presentacions realitzades a classe,
la informació de les quals haurà de completar amb els seus propis apunts, que també podran completar amb la
informació continguda als llibres següents:
Ingersoll, R., Kostof, S.: World architecture: a cross-cultural history. Oxford: Oxford University Press, 2013. Disponible en línea: https://archive.org/details/richard-ingersoll-world-architecture-a-cross-cultural-history
Watkin, David. A History of Western Architecture. London: Laurence King Publishing, 6ª ed., 2015 ó 5ªed.,2011.
De manera addicional, es proposa la bibliografia complementària següent:
a) Llibres d'història general de l'arquitectura i la ciutat:
- Benevolo, L., El diseño de la Ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1977.
- Benevolo, L., Historia de la arquitectura moderna. Madrid : Taurus , 1963.
- Blaser, W. Drawings of Great Buildings. Basilea, Boston, Stuttgart: Birkhäuser Verlag, 1983.
- Ching, F.D.K., Jarzombek, M., Prakash, V. A Global History of Architecture. Nueva Jersey: Wiley, 2007.
- Fletcher, B., The History of Architecture by the Comparative Method. Londres: Batsford, London, 2012.
- Gombrich,E.H. The Story of Art. Londres: Phaidon, 1968.
- Jolliffe,E. y Crosby,P., Architect: The evolving History of A Profession.Londres: Riba Publishing, 2023.
- Kostof, S., Historia de la arquitectura. Madrid: Alianza. Madrid: Alianza (vol 1, 2, 3), 1998(vol 1, 2, 3), 1998.
- Kostof, S., The City shaped: urban patterns and meanings through history. Londres: Thames & Hudson, 1991Hudson, 1991.
- Parker, J. H., Classic dictionary of architecture: a concise glossary of terms used in Grecian, Roman, Italian and Gothic architecture. Poole, Nueva York: New Orchard editions, 1986.
- Pevsner, N., An Outline of European Architecture. Londres: Thames & Hudson, 2009.
- Pevsner, N., Pevsner's architectural glossary. New Haven: Yale University Press, 2010.
- Pevsner, N. A history of building types. Princeton: Princeton University Press, 1997.
- Stierlin, H., Encyclopedia of World Architecture. Friburgo: Taschen,1977.
b) Llibres de teoria de l'arquitectura:
- Alberti, L.B., Ten books on architecture. London : Alec Tiranti, 1955.
- Durand, Jean-Nicolas-Louis, Compendio de lecciones de arquitectura: parte gráfica de los cursos de arquitectura. Madrid : Pronaos, 1981.
- Palladio, A. The Four Books of Architecture. New York : Dover, 1965.
- Pugin, A.N.W. Contrasts. Leicester : Leicester University Press ; New York : Humanities, 1973.
- Rowe, C., The Mathematics of the Ideal Villa and Other Essays. Cambridge: MIT Press, 1976.
- Serlio,S. The Five books of architecture: an unabridged reprint of the English edition of 1611. New York : Dover, 1982.
- Summerson, J., El lenguaje clásico de la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1984 [1963].
- Vitruvius,M.P. The Ten Books on Architecture. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press, 1999.
- Wittkower, R., Architectural Principles in the Age of Humanism. Londres: Academy Editions, 1998.
- Wölfflin, H. Renaissance and baroque. Ithaca: Cornell University Press, 1967.
- Zevi, B., Saber ver la arquitectura: ensayo sobre la interpretación espacial de la arquitectura. Buenos Aires: Poseidon, 1971.
c) Llibres sobre arquitectes, estils o tradicions arquitectòniques específiques:
- Argan, G.C., Brunelleschi. Milan: Mondadori, 1955.
- Argan, G.C., Renacimiento y Barroco. Torrejón de Ardoz: Akal,1987.
- Argan, G.C., Michelangelo architect. Michelangelo architect. Milan: Electa, 2004.
- Blunt, A., Borromini. Allen Lane: Penguin Books, 1979.
- Blunt, A., Art and Architecture in France 1500-1700. New Haven: Yale University Press, 1999.
- Borsi, F., Bernini. Madrid: Akal, 1998.
- Brothers, C., Michelangelo, drawing and the invention of architecture. New Haven and London: Yale University Press, 2008.
- Carver, H., Form and Space of Japanese Architecture. Tokyo : Shokokusha, cop. 1955.
- Early, J., The Colonial architecture of Mexico. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1994.
- Fanelli, G., Brunelleschi’s Cupola: Past and Present of an Architectural Masterpiece. Florence: Mandragora, 2004.
- Frankl, P., Gothic Architecture. New Haven and London: Yale University Press, 2000.
- Heyden, D. and P. Gendrop, Pre- Columbian architecture of Mesoamerica. Nueva York: Harry N.Abrams, 1975.
- Martienssen, R. D.,The idea of space in Greek architecture, with special reference to the Doric Temple and its setting. Johannesburg: The Witwatersrand University Press, 1954.
- Robertson, D.S., Greek and Roman Architecture. Cambridge: Cambridge University Press, 1974.
- Schapiro, M., Romanesque Art. Selected Papers. Nueva York: George Braziller,1977.
- Scott, G., The Architecture of Humanism; A Study in the history of Taste.Boston y Nueva York: Houghton Mifflin Company, 1914.
- Stierlin, H., Islam: Early architecture from Bagdad to Cordoba. Colonia: Taschen, 1996.
- Senseney, J.R., The art of building in the classical world: vision, craftsmanship, and linear perspective in Greek and Roman architecture. Cambridge: Cambridge University Press, 2016.
- Trager, P., The villas of Palladio. Boston: Little, Brown, 1986.
- Travenor, R., On Alberti and the art of Building. New Haven, London: Yale University Press, 1998.
- Wilson Jones, M., Principles of Roman Architecture. New Haven, London: Yale University Press, Yale University Press, 2000.
- Worringer, W., Form Problems of the Gothic, Nueva York: G.E. Stechert & Co.,1910.