Universitat Internacional de Catalunya

Introducció a la Construcció Arquitectònica

Introducció a la Construcció Arquitectònica
6
7981
1
Segon semestre
FB
Mòdul Propedèutic
Introducció a la construcció Arquitectònica
Llengua d'impartició principal: anglès

Altres llengües d'impartició: català, castellà

Professorat


Dr. ROVIRAS MIÑANA, Jordi - jroviras@uic.es

Dr. Jordi Roviras Miñana

Dilluns 09:00-11:00h i divendres 09:00-11:00h

O amb cita prèvia. Per demanar hora cal sol·licitar-ne una escrivint a jroviras@uic.es

 

Cristina Garcia-Castelao

Divendres 09:00-11:00h

O amb cita prèvia. Per demanar hora cal sol·licitar-ne una escrivint a criscastelao@uic.es

 

Sandro Mistrali Betriu

Divendres 09:00-11:00h

O amb cita prèvia. Per demanar cita, cal sol·licitar-ne una escrivint a smistrali@uic.es

 

Albert Jové Céspedes

Divendres 09:00-11:00h

O amb cita prèvia. Per demanar hora cal sol·licitar-ne una escrivint a ajove@uic.es

 

Dr. Ricardo Gómez Val

Divendres 09:00-11:00h+

O amb cita prèvia. Per demanar hora cal sol·licitar-ne una escrivint a rjgomez@uic.es

Presentació

L'assignatura (6 crèdits ECTS) està ubicada dins el mòdul propedèutic del segon semestre del primer curs acadèmic. El professo responsable de l'assignatura és el Dr. arquitecte Jordi Roviras Miñana, amb el suport a la part pràctica dels professors i arquietctes: Cristina Garcia Castelao, Sandro Mistrali, Alberto Jové i Ricardo Gómez Val. 

El curs tracta d'incidir en el coneixement dels materials. Se situa l'alumne davant el problema de fer realitzable una idea partint de la consideració d'elements genèrics que permetin introduir els requeriments que condicionen qualsevol experiència constructiva, en aquest cas: el terreny, els sistemes de contenció i el paviment o la superficie d’acabat d’un espai exterior. 

Aquest curs, té com a principal finalitat apropar a l’estudiant a la intervenció en l’espai públic, aprenent les tècniques constructives necessaries per a moldejar i jugar amb el terreny, creant noves topografies, i pavimentant posteriorment en funció de l’us que aquest vagi a tenir (ajardinat, jocs infantils, accés peatonal, accés rodat, zones de lleure vàries, etc.). Al mateix temps, el curs pretén ensenyar a l’alumne/a tots aquells requeriments bàsics i elements que inetervenen en la definició d’un projecte d’aquest tipus: pendents per a desaigüe, elements de recollida d’aigües (embornals, canals, drenatges, etc.), escocells, graons i escales, elements de limit o encintat, etc.

Es planteja l'aprenentatge de la construcció incidint en el dibuix a ma com a eina de reflexió i comprovació i com a mitjà d'aprenentatge en la lectura i assimilació dels termes constructius. 

Requisits previs

Els requisits previs a aquesta assigantura son mínims, degut a que és la primera matèria de Construcció que tindrà l'alumne al llarg de la seva trajectòria docent. Això si, es requereix d'un domini del dibuix a mà alçada, ja que les sessions pràctiques i l'entrega final del projecte tècnic s'ha de desenvolupar tot a mà.

Objectius

Familiaritzar l'alumne en el fet que construïm en funció d'uns requeriments, mitjançant uns materials i unes tècniques i que un sistema constructiu correcte respon amb eficàcia als requeriments pels quals ha estat dissenyat.

Aproximar a la visió constructiva des del procés de disseny, descobrir que tot element produït respon al domini d'uns sistemes i acostumar a plantejar-se preguntes sobre com es fan les coses.

Introduir al coneixement dels materials des del seu comportament i les seves unions: aglomerats, acoblats i agregats.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 03 - Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura ia l'urbanisme dels sistemes de representació espacial
  • 04 - Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura ia l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de la percepció visual
  • 05 - Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura ia l'urbanisme de la geometria mètrica i projectiva
  • 06 - Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases, des del dibuix d'apunts a la restitució científica
  • 10 - Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i l'urbanisme de les bases de topografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny.
  • 1-T - Aptitud per aplicar els procediments gràfics a la representació d'espais i objectes
  • 2-T - Aptitud per concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques del dibuix, incloses les informàtiques

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Capacitat de l'alumne per a determinar el material/s constructiu més adequat en cada cas per arribar a resoldre la pavimentació d'un espai exterior, un espai urbà i, al mateix temps, poder establir la tipologia constructiva més convenient.

Continguts

- Introducció al terreny: usos i resultats. 

- Arquitectura del terreny, l'enginyeria del territori: Topografic i topogràfic modificat, estudi geotècnic, nivell freàtic, etc.

- Sistemes de contenció i estabilització de terres.

- Introducció als paviments: elements de vora/limit i de recollida d’aigües.

- Paviments agregats al terreny, paviments drenants i sistemes de consolidació.

- Paviments aglomerats continus: Formigó, asfalt, cautxú, etc.

- Paviments aglomerats per peces: Formigó, ceràmica, pedra, etc. 

- Paviments acoblats: fusta, acer, vidre, etc. Elements i sistemes de fixació.

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



El curs s'organitza en dos blocs principals: un primer bloc teòric i un segón bloc pràctic.

En quan al bloc més teòric, s'incideix en els elements mostrant les imatges d'exemples paradigmàtics amb forta presència d'autors "clàssics" de l'arquitectura contemporània. La part teòrica anirà sempre acompanyada, setmanalment, de la ressolució d'un cas pràctic i de la visita d'un fabricant concret sobre alguns dels materials que intervenen en la formació d'un paviment exterior. La idea principal es que setmanalment la clase magistral, de caràcter teòric, sempre vagi recolzada per la ressolució d'un exercici pràctic sobre el què s'ha explicat, i per una visita d'un fabricant d'un material que tingui a veure amb el què també s'hagi explicat i/o tractat a classe.

En quan al bloc pràctic, es tracta de posar sobre la taula els coneixements adquirits durant la primera part del curs, ampliant i aplicant aquests coneixements al desenvolupament tècnic dels espais exteriors del projecte (paviments) que han estat el.laborant al curs de Projectes. D'aquesta manera aconseguim que l'alumne pugui aplicar al seu projecte, d'una manera molt directe, el què ha après a l'assigantura de construcció.

Per altra banda, al llarg del curs, s’organitzarà una visita a una obra d’arquitectura que estigui relacionada en la intervenció d’un espai exterior, guiada pel mateix autor de l’obra, per tal d’oferir a l’alumne/a l’aprenentatge “in situ” del procés constructiu de l’obra i el resultat final obtingut en un projecte d’aquestes característiques.

ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIESCRÈDITS ECTS
Classe expositiva
03 04 05 06 10 1-T 2-T 34-T 1,5
Classe participativa
03 04 05 06 10 1-T 2-T 34-T 0,4
Classe pràctica
03 04 05 06 10 1-T 2-T 34-T 0,8
Tutories
03 04 05 06 10 1-T 2-T 34-T 0,3
Estudi individuals o en grup
03 04 05 06 10 1-T 2-T 34-T 3

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L'avaluació s'estableix en funció de l'assistència, la participació al curs, les notes de cada pràctica realitzada (panell A1 y dossier A-3) i la nota de l'exàmen final. Es valora la capacitat d'assimilació dels conceptes i la constatació d'una lògica evolutiva positiva coherent.

Els punts principals a remarcar en el sistema d’avaluació són:

 

            - Es valorará l’assistència de l’alumne/a a clase (teòrica i pràctica)

            - Serà suspès directamente de l’assignatura aquell alumne/a que falti més d’un 40% de les classes.

            - Es valorarà la participació de l’alumne/a a classe (especialmente en els casos pràctics)

            - Per aprovar l’assignatura és indispensable la realització del projecte de curs i l’exàmen final.

            - No farà mitja cap nota inferior o igual a 3.5

            - No s’admetràn els treballs presentats fora de plaç i/o mal entregats.

            - En 2ª convocatòria només puntúa la nota de l’exàmen.

Bibliografia i recursos

Bibliografia fonamental:

• González, JL; Casals, A. y Falcones, A.: Claves del construir arquitectónico. Toms 1,2 i 3.
Ed. GG, Barcelona 2001.
• Schmitt, H. y Heene, A.: Tratado de la Construcción. Ed. GG, Barcelona 2004.
• Ching, D.K.: Arquitectura. Forma, espai i ordre. Ed. John Wiley & Sons, Nova Jersey 2015.
• Reid, D.A.G.: Principios de Construcción. Ed. GG, Barcelona 1980.
• Zimmermann, A.: Construyendo Paisaje. Materiales, Técnicas, Componentes estructurales. Editorial Birkhäuser, Berlín 2010.
• Brett, P.: Diccionario ilustrado de la construcción. Ed. Butterworth-Heinemann, Oxford 1998.
• Revista TECTÒNICA nº 30: Espais exteriors. Ed. ATC. Madrid 2009.
• Revista DETALLE nº6 sèrie 2004: Detalls Urbanístics. Múnic 2004.
• Paisatgisme urbà. Barcelona. Ayuntamiento de Barcelona. 2011
• Generalitat de Catalunya, Diccionari Visual de la Construcció. Edició especial 2009
• Diccionari Manual de la Construcció. ITeC, Barcelona 2003


Bibliografia de consulta:

• Revista TECTÓNICA i DETAIL. Todos los volúmenes en general.
• Revista TC Cuadernos. Todos los volúmenes en general.
• Revista Paisea. Arquitectura del Paisatge. Todos los volúmenes en general.
• Rehacer Paisatges. Colección Arquithemas nº 6. Fundació Caixa d’Arquitectes. Barcelona, 2000
• Jardins Insurgentes. Colección Arquithemas nº 11. Fundació Caixa d’Arquitectes. Barcelona, 2002
• Ching, D.K.: Gràfics arquitectònics. Ed. John Wiley & Sons, Nova Jersey 2015.
• Accessibilitat Universal i Disseny per a tots. Fundació ONCE i Fundació Arquitectura COAM. Madrid, 2011
• Tratado de la construcción, editorial Gustavo Gili. Autors: Heinrich Schmitt i Andreas Heene.
• Manual per a l'ús de l'adoquí ceràmic. HISPALYT (Secció adoquines). Madrid 2004


Arquitectes interessants per a aquest curs:

Albert Viaplana i Helio Piñón
Enric Miralles i Benedetta Tagliabue (EMBT arquitectes)
Álvaro Siza
Eduardo Souto de Moura
Carles Ferrater (OAB arquitectes)
Caruso st.John Architects
Aranda Pigem Vilalta (RCR arquitectes)
Batlle i Roig arquitectes
Michele & Miquel
Fernando Menis
BCQ arquitectes

Material didàctic


Versió per imprimir