Universitat Internacional de Catalunya
Pensament 2
Altres llengües d'impartició: castellà
Professorat
Després de cada classe al meu despatx
Presentació
Critical Thinking II
L'objectiu d'aquesta asignatura és entendre el concepte de postmodernitat i identificar la seva implementació en diferents projectes d'arquitectura. Previament s'introdueix el concepte de modernitat des del punt de vista de l'art plàstic exemplificant-ho també en alguns projectes d'arquitectura.
Requisits previs
Participació en classe
Capacitat per treballar en equip
Disponibilitat per a entrevistes personals
Capacitat de relació amb la resta de la classe
Capacitat per a comentaris de text
Disponibilitat anàlisi i correcció de les anotacions preses
Condicions per a exposició oral d'un treball
Es penalitza l'excessiva dependència d'internet
Objectius
1. Posseir coneixements i comprendre.
Entendre la realitat
Conèixer el tot i les seves parts
Saber no és tenir sinó ser
Compartir i donar a conèixer la veritat
Hàbit d'estudi
Planificar el treball,
Programar calendari
Verificar, repassar, corregir
2. Aplicar coneixements
Solució de problemes
Abastar i fitar els temes
Encertar
Multiplicar la capacitat de treball i formació
Competitivitat,
Resolució de problemes
Sentit de l'oportunitat i de l'eficàcia
Seguretat i confiança en el treball
3. Reunir-interpretar.
Jutjar
Visió de conjunt
Encertar
Ponderar,
Trobar la virtut
Compartir les decisions vitals
Valentia per descobrir llacunes
Sentit de la prudència i de l'audàcia
Esperar sense treure conclusions precipitades
4. Comunicar
Claredat expositiva
Anar al principal sense descurar el secundari
Generar confiança
Parlar clar,
Estar units,
No polemitzar
Transmetre la novetat i el valor de la tradició
Dosar la informació
Qualitat en la brevetat
5. Ésser autònoms
Mundologia
Maduresa personal
Saber consultar sense perdre el temps
Saber dependre d'uns altres
Ser savis sense ser autosuficients
Fugir de la precipitació,
Exercir control sobre la realitat
Seguretat personal i grupal
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
MARC TEÒRIC I PRÀCTIC. MINISTERI EDUCACIÓ I CIÈNCIA. Secretaria d'Estat d'Universitats i Recerca
1. El nucli dels objectius de la nova organització de les ensenyament és l'adquisició de competències per part dels estudiants
2. S'haurà de fer èmfasi en els mètodes d'aprenentatge d'aquestes competències i en els procediments per avaluar-les
3. S'utilitza el terme competència exclusivament en la seva accepció acadèmica, i no en la seva accepció d'atribució professional
4. Competències 1: combinació de coneixements, habilitats (intel·lectuals, manuals, socials, etc.), actituds i valors per solucionar problemes o intervenir en assumptes.
4.1. Distingir entre l'excepció i la regla, les parts i el tot, la perifèria i el centre
4.2. Simultanejar l'anàlisi i la síntesi davant problemes complexos
4.3. Basar l'autoestima en l'autoconeixement
4.4. Descobrir talents. Crear i formar equips. No fer-se imprescindibles
4.5. Comparar idees. Referir el que s'aprèn al que se sap
4.6. Destriar objectius. Curt, mitjà, llarg termini
4.7. Objectivar resultats. Distingir avanç, assoliment i èxit
5. Competències 2: especificitat dels coneixements adquirits i la seva aplicació al grau d'arquitectura (abans de cada competència s'especifica la seva denominació numèrica relativa al Pla d'estudis del BOE):
- 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
- 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
- 50 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
- 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
- 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
- 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
- 66 - Aptitud per interioritzar la forma arquitectònica.
- 67 - Aptitud per comprendre i analitzar l'arquitectura i la ciutat en relació amb els sistemes de pensament i la societat.
- 77 - Coneixement adequat de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de la percepció visual.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
El nucli dels objectius de l'assignatura haurà estat l'adquisició de competències per part dels estudiants
S'haurà d'haver fet èmfasis en els mètodes d'aprenentatge d'aquestes competències i en els procediments per avaluar-la
S'haurà utilitzat el terme competència exclusivament en la seva accepció acadèmica, i no en la seva accepció d'atribució professional
S'entendrà com a resultat vàlid de l'ensenyament el sentit de l'expressió “competències” com a combinació de coneixements, habilitats (intel·lectuals, manuals, socials, etc.), actituds i valors per solucionar problemes o intervenir en assumptes.
Continguts
PENSAMENT CRÍTIC II: POSTMODERNITAT I ARQUITECTURA
Unitat 1: Modernitat
Després del Cubisme (Jeanneret i Ozenfant, 1918)
Economia, precissió, rigor i universalitat (Piñón, 2006)
Forma clàsica, forma moderna. Els inicis de Le Corbusier.
Pràctica: Villa Stein
Unitat 2: Robert Ventury
Complexitat i contradicción
Discurs del Príncep de Gàles en el 150 aniversari de la RIBA
DSB: En defensa de la Sainsbury Wing
Pràctica: Sainsbury Wing
Unitat 3: Rafael Moneo
Una manera d'ensenyar arquitectura. Lecciones des de Barcelona 1971-1976
Rafael Moneo: 1967-2004 (el croquis)
Rafael Moneo. Apunes sobre 21 obres (GG)
Pràctica: Museo d'art romà de Mèrida
Unitat 4: Peter Zumthor
Atmósferes
La pràctica de l'arquitectura (video)
Peter Davy (AR) sobre Zumthor
Práctica: Museu diocesà de Colònia
Unitat 5: Alberto Campo Baeza
Pensar amb les mans: de las mesures de las idees
Estereotòmic vs Tectònic
Caja Granada: Impluvim de llum
Museu de la memòria d'Andalusia
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Unitats de quatre classes de 90 minuts (dues per setmana): dues classes de teoria i dues de pràctica.
| ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
|---|---|---|
| Classe expositiva | 40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 | 1,15 |
| Classe pràctica | 40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 | 1,34 |
| Estudi individuals o en grup | 40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 | 2,5 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
80% examen final.
20% pràctiques i atenció i participació a classe.
Bibliografia i recursos
Gallastegui Múgica, Marina. "Clasicismo y tradición en la arquitectura de vanguardia: Museo Nacional de Mérida." (1994).
Halliwell, Stephen. The Poetics of Aristotle: translation and commentary. UNC Press Books, 1987.
Moneo, Rafael. "Museum for Roman Artifacts, Merida, Spain." Assemblage 1 (1986): 73-83.
Moneo, Rafael. "The Idea of Lasting. A Conversation with Rafael Moneo." Perspecta (1988): 147-157.
Poe, Edgar Allan. The philosophy of composition.GR Graham, 1846.
Pollio, Vitruvius. The ten books on architecture.Harvard university press, 1914.
Choay, Françoise, and Andr Chastel. The invention of the historic monument. Vol. 318. Cambridge: Cambridge
University Press, 2001.
Delgado Orusco, E.: “Entre el suelo y el cielo. Notas para una cartografía de la arquitectura y el arte sacro
contemporáneo”. En Aisthesis. Revista chilena de investigaciones est ticas. 2006, N 39. Chile: Instituto de Estéica–
Pontificia Universidad Católica de Chile. 2005. pp. 26-48.
Edensor, Tim. Industrial ruins: Space, aesthetics and materiality. Berg Publishers, 2005.
Ruskin, John. The stones of Venice.-3 vol. Vol. 11. J. Wiley & Son, 1867.
Sitte, Camillo. City planning according to artistic principles. Rizzoli, 1986.
Veldpaus, Loes, Ana R. Pereira Roders, and Bernard JF Colenbrander. "Urban heritage: putting the past into the
future." The Historic Environment: Policy & Practice 4.1 (2013): 3-18
Eisenman, Peter. "The end of the classical: the end of the beginning, the end of the end." Perspecta 21 (1984): 155-173.
Hugo, Victor. Notre-Dame of Paris. Read Books Ltd, 2013.
Mantziaras, Panos. "Rudolf Schwarz and the concept of Stadtlandschaft."Planning Perspectives 18.2 (2003): 147-176.
Mart nez, Virginia Navarro. "El Museo Kolumba: Elogio de la pieza ausente/Kolumba Museum: in praise of the missing
piece." Proyecto, Progreso, Arquitectura 1 (2010): 132-143.
Norberg-Schulz, Christian. "The phenomenon of place." The Urban Design Reader 3 (1976): 125-137.
Norberg-Schulz, Christian. Genius loci: Towards a phenomenology of architecture. Rizzoli, 1980.
Oscar Canal s, “Escrito en piedra: la Casa Malaparte de Capri”. Zumthor, Peter. Pensar a arquitectura. 2009.
Zumthor, Peter. Peter Zumthor: Atmospheres. Birkh user, 2006.
Zumthor, Peter. "Arte sagrado: Museo Kolumba en Colonia, Alemania." Arquitectura Viva 116 (2007): 38-45.
Campo Baeza, Alberto (ed):Aprendiendo a pensar.Editorial Nobuko, Buenos Aires, 2008 (sobre todo los capítulos
"Tectónico / Estereotómico", "Luz y Gravedad", "El establecimiento de la arquitectura", "Pensar con las manos" y "De la
medida de las cosas".
Campo Baeza, Alberto Campo. “Museo Memoria de Andalucía,” Granada.AV: Monografías, 2009, 135: 56-67.
Campo Baeza, Alberto. “El MA: Museo de la Memoria de Andalucía”. Arte y Cemento, 2010, 2115.
Campo Baeza, Alberto. “El MA: Museo de la Memoria de Andalucía”. Granada.On diseño, 2009, 303: 9-10.
Campo Baeza, Alberto. Caja General de Ahorros, Granada. AV: Monografías, 2002, 93: 30.
Campo Baeza, Alberto. The Ma: Andalucía’s Museum of Memory, Granada (Spain) 2009. 2009.
Campo Baeza, Alberto: La idea construida. Editorial Nobuko, Buenos Aires, 2005
Web del arquitecto (http://www.campobaeza.com/) y en concreto el proyecto del MA
(http://www.campobaeza.com/andalucias-museum-memory/) y Caja Granada (http://www.campobaeza.com/caja-
granada/).
Amery, Colin: A celebration of art & architcture: the National Gallery Sainsbury Wing. National Gallery Press, London, 1991.
Barker, Emma; Thomas, Anabel. The Sainsbury Wing and beyond: the National Gallery today. Emma Barker (Hg.): Contemporary Cultures of Display. New Haven/London, 1999, 73-101.
Discurso del Principe Carlos en el 150 aniversario de la RIBA (https://www.princeofwales.gov.uk/media/speeches/speech- hrh-the-prince-of-wales-the-150th-anniversary-of-the-royal-institute-of)
Leone, Gerard. Robert Venturi and Denise Scott Brown's Confrontation with Postmodernity. 2006.
O'byrne, Robert. The Sainsbury Wing's postmodern riffs on classical architecture, noted in Apollo in 1991, have an appeal that has endured. In: Apollo. Apollo Magazine Ltd., 2016. p. 114-115.
Proto, Francesco. That old thing called flexibility: an interview with Robert Venturi and Denise Scott Brown. Architectural Design, 2009, 79.1: 70-75.
Scott Brown, Denise: In defense of Sainsbury Wing. bdonline, London, 2011 (http://www.bdonline.co.uk/in-defence-of- the-sainsbury-wing/5021891.article).
Venturi, Robert: Complexity and Contradiction in Architecture. MoMA Press, New York, 1966.
Venturi, Robert; Scott Brown, Denise; Izenour, Steven: Learing from Las Vegas. MIT Press, Cambridge, 1977.
VSB official web (http://venturiscottbrown.org/), en particular el proyecto de la Sainsbury Wing (http://venturiscottbrown.org/pdfs/NationalGallerySainsburyWingLondon02.pdf)