Universitat Internacional de Catalunya
Projectes 3
Altres llengües d'impartició: anglès
Professorat
La documentació de l'assignatura es lliurarà sempre a través de la xarxa. L'atenció personal fora dels horaris de classe es realitza mitjançant cita prèvia per correu electrònic.
Dr. Ricardo Gómez Val: rjgomez@uic.es
Prof. Dr. Josep Lluis i Ginovart: jlluis@uic.es
Dra. Cinta Lluis i Teruel: cintalluis@uic.es
Dr. Íñigo Ugalde Blázquez: iugalde@uic.es
Presentació
El curs de Projectes III de la School of Architecture UIC Barcelona se centrarà en l'estudi de la intervenció sobre les preexistències construïdes en l'àmbit urbà, enteses com a eix de les creixents actuacions que s'han d'afrontar a la ciutat contemporània dins del context de la ciutat històrica plenament consolidada.
En un context principalment occidental, la revolució industrial de finals del segle XIX va propiciar els primers eixamples moderns que es van desenvolupar al voltant dels centres històrics. Aquests processos de creixement urbà es van desencadenar de manera extensiva durant el segle XX, desembocant en el desenvolupisme de postguerra. A partir dels anys 50, les ciutats experimenten creixements exponencials, donant origen en les de major dimensió, la ciutat metropolitana.
Actualment, el problema de la ciutat planteja innumerables qüestions sobrevingudes per la dificultat de mantenir creixements massa extensius. Factors com la mobilitat, el trànsit rodat, la distribució d'equipaments socials i, en definitiva, l'alteració del medi ambient presenten els grans desafiaments que s'han d'afrontar a favor d'entorns habitables de qualitat.
Per tant, el curs de Projectes III es considera programa d'intervenció sobre preexistències construïdes que aborden simultàniament tant la preservació del patrimoni arquitectònic com la seva contribució als contextos socials propis del teixit urbà. En aquestes circumstàncies, es centrarà a identificar aquelles preexistències, tant des de les trames urbanes i el seu context històric com dels edificis, com a part essencial del projecte. Desenvolupant en el primer tram del curs de 3r (Projectes 3), una introducció a reconèixer i representar aquests valors de l'antropologia arquitectònica.
Assignatura OBLIGATÒRIA
3r Curs Grau en Fonaments de l'ARQUITECTURA
1r Semestre
5 Crèdits ECTS
PROFESSOR RESPONSABLE: Dr. Ricardo Gómez Val
PROFESSORS: Prof. Dr. Josep Lluís i Ginovart, Dr. Íñigo Ugalde Blazquez, Dra. Cinta Lluís Teruel, Tomás Masó, Guillermo Marfà Permanyer
Requisits previs
Amb l'objectiu d'abordar la complexitat implícita en el desenvolupament d'un projecte sobre el patrimoni arquitectònic preexistent, hem de situar l'alumne en una presa de consciència d'experiències prèvies en exemples d'edificis que configuren el llegat arquitectònic en un context tant nacional com internacional. D'aquesta manera, es motiva l'alumne perquè s'impliqui en la tasca de trobar referents arquitectònics i, per tant, desenvolupar el seu bagatge cultural.
D'altra banda, també és necessari sensibilitzar l'alumne envers la responsabilitat de la seva actuació, la qual l'obliga a tenir present i utilitzar, com a arguments del projecte, elements com: la definició i anàlisi de l'entorn proper i llunyà, la integració de la volumetria dins del teixit d'actuació, la importància de la relació entre l'edifici construït i la seva capacitat tant de generar espais públics com de fer ciutat, així com el coneixement de l'estructura organitzativa del seu programa.
Objectius
El curs de Projectes III busca, com a objectius docents, el desenvolupar la capacitat d'anàlisi d'un edifici construït amb l'objectiu d'identificar:
- Valors arquitectònics
- Valors Constructius
- Valors Històrics
- Valors Urbans
- Possibilitat d'adaptació a nous programes i usos.
- Reconèixer la importància de la definició d'un determinat programa adequat a les necessitats de l'actuació concreta, intentant reconèixer que no té els mateixos requeriments un edifici del nucli antic que un altre de l'eixample. Implicacions: contrastar aspectes de definició i organització del programa d'usos, accessibilitat, avaluació de sistemes constructius, de la materialitat, etc.
- La necessitat d'aprendre la relació íntima entre l'edifici i la ciutat: És a dir, com intervé el vincle entre l'edifici i l'espai públic projectat, però també en un sentit invers: com s'afavoreix una determinada situació urbana mitjançant la generació d'espais de relació a través de la intervenció sobre el propi edifici.
- Establir pautes que permetin a l'alumne conèixer com s'estructura el programa en funció de les seves mides i usos: nombre, mida i proporció de les diferents estances, o l'organització entre espai servit i espai servidor. Per a això, es familiaritzaran amb aspectes normatius en matèria de salubritat i seguretat.
- Impulsar l'alumne a dotar-se de coneixements i referents que li serveixin per incentivar recursos i propostes projectuals. Això es promou a través de les ponències dels convidats i dels mateixos professors, informacions d'interès al bloc del curs, bibliografia, etc.
- Incidir en els aspectes constructius i executius de l'edifici. L'alumne haurà d'acreditar capacitat per definir els contenidors habituals entre les diferents escales d'un avantprojecte, projecte bàsic, i projecte executiu. Per tal d'obtenir aquests objectius es pauten unes determinades lliuraments que inclouen els documents exigits obligatoris referits a estructura, construcció i instal·lacions, que necessàriament han d'entendre de manera integral.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 34-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
- 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
- 37 - Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans.
- 38-T - Aptitud per intervenir en i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït.
- 39-T - Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques.
- 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
- 42 - Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció.
- 45-T - Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
- 46 - Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques.
- 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
- 49 - Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
- 50 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
- 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
- 52 - Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
- 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
- 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
- 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
- 56 - Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla.
- 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
- 58 - Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
- 60 - Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
- 61 - Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats.
- 63 - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes arquitectònics i urbans adequats als nous temps.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
L'alumne haurà adquirit al final del curs competències per desenvolupar un projecte d'habitatge com ara:
- Resolució del programa plantejat, adequació necessitats públic / privat, qualitat i interès volumètric, definició dels espais, coneixement de dimensions apropiades, adequació a un context determinat, entre d'altres.
- Diferents tipologies d'habitatge
- Adequació dels programes i requeriments als diferents models d'habitatges: d'ús temporal, de caràcter unifamiliar, etc.
- Integració del programa d'habitatge amb altres usos.
- Caldrà saber desenvolupar també una bona i intel·ligent distribució en planta de l'edifici, així com en alçat (façana), seccions longitudinals i transversals, incloent possibles estratègies d'estalvi energètic en l'habitatge.
- L'alumne haurà de saber transmetre la idea del projecte, explicar el concepte del seu projecte així com de la seva estructura i organització social i espacial tant en matèria de programa d'habitatge, circulacions, il·luminació, integració de l'entorn així com la correcta explicació de l'estratègia de organització del projecte.
- L'alumne / a haurà finalment haver après a desenvolupar un projecte d'habitatge amb condicions culturals i socials especials, sent capaç d'abordar un programa complex que va més enllà de les tipologies estàndard, entenent que desenvolupar aquesta capacitat li permetrà respondre als requeriments canviants de la societat actual.
Continguts
PROGRAMACIÓ DEL CURS
El curs es desenvoluparà segons aquest calendari, on s'estableixen les entregues i les classes magistrals.
1a Entrega. Anàlisi.
En la primera entrega de l'Anàlisi de les preexistències, es lliurarà de manera individual la següent documentació:
- Plantes, seccions i alçats de les preexistències en relació amb l'entorn immediat.
- Una memòria dels antecedents històrics a destacar.
- Plantes, seccions i alçats de les preexistències.
- Esquema estructural.
- Mosaics de fotografies per expressar la materialitat de la preexistència.
- Esquema de buits, llums i ombres.
- Secció constructiva.
- Maquetes volumètriques o estructurals digitals.
2a Entrega. Avantprojecte.
En la segona entrega de l'Avantprojecte, es lliurarà de manera individual la següent documentació:
- Memòria explicativa del projecte.
- Justificació del programa a desenvolupar.
- Plantes, alçats i seccions a escala 1:200 de la proposta inicial.
- Volumetria de la proposta.
3a Entrega. Projecte final.
- Una memòria dels antecedents històrics a destacar.
- Plantes, seccions i alçats de les preexistències de l'estat actual.
- Esquema dels elements a mantenir, eliminar o projectar en cadascun dels àmbits.
- Justificació del programa desenvolupat.
- Esquemes conceptuals i de funcionament.
- Plantes, alçats i seccions a escala 1:100 de la proposta final.
- Desenvolupament constructiu de la secció més significativa del projecte.
- Plantejament general de les instal·lacions del projecte.
- Imatges en 3D i collages de l'atmosfera proposada.
- Panell vertical de 60x120 amb la proposta i resum de la intervenció.
Dossier DIN A3 amb tota la documentació generada.
Vídeo de 2 minuts on es faci una síntesi del treball realitzat durant el curs.
Les tres entregues es realitzen mitjançant sistema digitalitzat i l'última entrega també en suport paper. A les bases de la documentació hi ha de constar: el nom de l'alumne i el professorat, el títol de l'assignatura, la data del document, així com la denominació de cada part de l'entrega, Anàlisi, Avantprojecte i Projecte Final.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
HORARI, ASSISTÈNCIA I NORMES
- Les classes es realitzaran els divendres, de 08:00-13:15h
- Descans: 9:45-10:15h
NORMES D'ASSISTÈNCIA
- Totes les faltes d'assistència han d'estar justificades mitjançant justificant oficial.
- Es passarà llista a l'inici i al final de la classe.
- L'acumulació de més de 2 faltes d'assistència durant el curs no justificades implica el suspens automàtic de l'assignatura.
- La falta d'assistència afecta la nota d'avaluació de l'assignatura.
DESENVOLUPAMENT DE LES CLASSES TALLER
- La metodologia de l'assignatura es desenvoluparà mitjançant correccions setmanals a cada grup.
- Les correccions es faran en grup, els alumnes escoltaran i participaran en les correccions dels seus companys i corregiran també el seu treball.
- S'intercalaran els cursos amb xerrades / conferències que completen la formació del curs.
- Al llarg del curs els professors han de sol·licitar tant documents gràfics com volumètrics (tots dos són fonamentals i obligatoris de cara al desenvolupament del projecte).
- El dia del lliurament final es faran correccions generals amb tots els grups i es constituirà un jury format pels mateixos professors de taller així com de convidats externs de reconegut prestigi en el terreny de l'habitatge.
- El curs serà sensible a la participació de les diferents àrees que fan del projecte un exercici complet.
- S'ha d'estar a classe al llarg de la durada de tot l'horari del taller.
| ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
|---|---|---|
| Classe expositiva | 34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 | 0,6 |
| Classe participativa | 34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 | 0,6 |
| Classe pràctica | 34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 | 0,65 |
| Tutories | 34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 | 0,65 |
| Estudi individuals o en grup | 34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 | 2,5 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'organització del curs es basa en les classes pràctiques dels tallers i el conjunt d'exercicis i lliuraments parcials que es realitzen. Durant el curs s'estableixen unes entregues intermèdies que comptaran amb una avaluació indicativa perquè l'alumne tingui una noció del seu progrés i nivell acadèmic.
Les entregues intermèdies s'organitzen de manera equivalent a la final. La presentació pública dels alumnes es realitza davant del grup de professors del curs. Eventualment, es pot convidar un convidat extern. El resultat és l'exposició pública de tots els exercicis realitzats durant el curs.
L'entrega final s'entén com un exercici obert, i s'estructurarà de manera que l'alumne defensi públicament el seu projecte davant del grup de professors del curs, i el Jurat d'avaluació convidat, confeccionat en base a la seva afinitat professional amb l'exercici plantejat.
El sistema d'avaluació és continu, i per tant l'assistència és essencial en el sistema pedagògic. El percentatge sobre la nota total del curs és el següent: Anàlisi 10%, Anteprojecte 20%, Projecte Final 70% de la nota total. D'altra banda, els criteris de valoració de cada part de l'exercici es basen en la consideració dels objectius relacionats amb:
Anàlisi de les preexistències. Estat actual.
- Documentació gràfica i volumètrica de l'estat actual i de l'entorn més immediat.
- Anàlisi de les preexistències
- Comprensió dels treballs a realitzar
- Anàlisi històrica
- Documentació gràfica i volumètrica de grup
- Presentació oral
- Participació i seguiment del curs
Anteprojecte
- Implantació i programa
- Estratègia projectual
- Simultaneïtat d'escales (escala urbana, tipològica i constructiva)
- Presentació oral
- Participació i seguiment del curs
Projecte Final
- Enunciat i plantejament del projecte a escala de conjunt
- Implantació i Ordenació General. Definició i adequació volumètrica.
- Resolució tipològica i adequació del programa escollit.
- Resolució Constructiva (Materialitat, Estructura, Instal·lacions).
- Presentació Gràfica, Volumètrica i Expressivitat de la Documentació
- Presentació oral
- Participació i seguiment del curs
Per obtenir un aprovat de l'assignatura serà imprescindible l'assistència al 80% de les hores lectives i supeditat a l'entrega del material mitjançant sistema digitalitzat, sigui concordant i llegible. És a dir, que tota la documentació gràfica correspongui a una única proposta que pugui ser comprensible amb concordança entre plantes, seccions i alçats, textos i maqueta.
És imprescindible l'entrega de les diferents parts; Anàlisi, Anteprojecte i Projecte Final mitjançant sistema digitalitzat i suport paper per poder obtenir una avaluació positiva. En les bases de la documentació ha de constar; el nom de l'alumne i el professorat, el títol de l'assignatura, la data del document, així com la denominació específica de la documentació aportada.
Bibliografia i recursos
Bibliografia per comentar:
- Tanizaki, Junichiro , 1933, El Elogio de la Sombra, Ediciones siruela S.A. , (36ª Ed. 2016), Barcelona.
- Neufert, Ernst, y Peter Neufert. Arte de proyectar en arquitectura : fundamentos, normas, prescripciones sobre recintos, edificios ... 15a ed. totalmente renovada y ampl., Gustavo Gili, 2006.
Bibliografia general:
- Domínguez Moreno, L. A., Sánchez González, D., Borja, J.(2014). Identidad y espacio público ampliando ámbitos y prácticas. Barcelona : Editorial Gedisa.
-Dovey, K 1999, 2008, Framing Places. Mediating power in built form. - Evans, R 1997, Figures, Doors and Passages
- Fernández Alba, A. (1990). La metrópoli vacía: aurora y crepúsculo de la arquitectura en la ciudad moderna. Barcelona: Anthropos.
- Hagan, S., (2015). Ecological urbanism: the nature of the city, London and New York: Routledge.
- Koolhaass, R., traducción de Sáinz, A. (2014). Acerca de la ciudad. Barcelona, España: Editorial Gustavo Gili, SL.
- Koolhaas, R., traducción de Sáinz, A. (2004). Delirio de Nueva York: un manifiesto retroactivo para Manhattan. Barcelona, España: Editorial Gustavo Gili, SL.
- Layuno Rosas, A. (2013). Las primeras “ciudades de la industria”: trazados urbanos, efectos territoriales y dimensión patrimonial. La experiencia de nuevo Baztán (Madrid). Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Vol. XVII, núm. 451. Universidad de Barcelona.
- Lynch, K 1960, The Image of the City, Joint Center for Urban Studies MIT Press, Cambridge, MA. Versión Cast: traducción de Revol, E.L. (1998). La Imagen de la ciudad, Barcelona: G. Gili.
- Maki, F 1962, Investigations in collective form, Washington University (Saint Louis, Mo.), School of Architecture.
- Mostafavi, M., Doherty, G. (2014). Urbanismo ecológico. Volumen 3, Colaborar. Barcelona: Gustavo Gili.
- Mumford, L 1961, The City in History. Its Origins, Its Transformations, And Its Prospects, Harcourt, Brace & World, New York.
- Muntañola i Thornberg, J. (1978). Topos y logos. Barcelona: Kairó.
- Norberg-Schulz, C 1971, Existence,Space and Architecture, Praeger Publishers.
- Rocha, P. M. da., traducción de Pérez Mata, E. (2011). La ciudad es de todos. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos.
- Rossi A., traducción de Ferrer Ferrer, J. M., Tarragó Cid, S. (1982). La arquitectura de la ciudad. Barcelona, España: Editorial Gustavo Gili.