Universitat Internacional de Catalunya
Projectes 4
Altres llengües d'impartició: anglès
Professorat
Presentació
El curs de Projectes de School of Architecture es centrarà en l'estudi de la intervenció sobre preexistències construïdes en l'àmbit urbà com a eix de les creixents actuacions que han d'afrontar-se a la ciutat contemporània dins del context de la ciutat històrica plenament consolidada.
En un context principalment occidental, la revolució industrial de finals del segle XIX va propiciar els primers eixamples moderns que es van desenvolupar al voltant dels centres històrics. Aquests processos de creixement urbà es van desencadenar de manera extensiva durant el segle XX, desembocant en el desenvolupisme de postguerres en el qual les ciutats a partir dels anys '50 experimenten creixements exponencials, donant origen en les de major dimensió a la ciutat metropolitana.
En l'actualitat, el problema de la ciutat planteja innombrables qüestions sobrevingudes per la dificultat de mantenir creixements massa extensius. Factors com la mobilitat, el tràfic rodat, la distribució d'equipaments socials, i en definitiva l'alteració del medi ambient presenten els grans desafiaments que s'han d'afrontar en favor d'entorns habitables de qualitat. En aquestes situacions, l'equilibri ambiental i el control del consum de l'energia convergeixen en objectius com la minimització dels recursos a utilitzar els processos constructius i la millora dels entorns urbans, i especialment el que es reconeix com a ciutat històrica.
Al marc d'aquestes lògiques, i en les properes dècades, les intervencions arquitectòniques sobre les ciutats estaran cada vegada més orientades a consolidar i millorar les preexistències urbanes, tant en els teixits urbans de caràcter residencial, com en els contextos morfològics que poden aportar les indústries o alguns dels grans equipaments dins d'aquestes ciutats.
Per tant, en aquest procés de consolidació de la denominada ciutat post-industrial, l'arquitecte està cada vegada més requerit a la tasca d'intervenir sobre entorns construïts en els quals poden concórrer aspectes tan diversos com el valor històric o les manques de caràcter social i ambiental. En aquestes circumstàncies, l'arquitectura es debat entre la preservació i la intervenció. D'acord amb aquestes premisses, i dins del marc de la formació universitària de l'Arquitectura, sembla necessari, implementar programes acadèmics orientats a l'ensenyament de processos d'intervenció projectual sobre edificis existents; així com la seva participació en l'entorn urbà sobre el qual estan implantats.
Com a ocasió i escenari per a aquest estudi, a projectes 4 es prendrà com a enunciat de curs el propossat pel concurs d'estudiants d'Hispalyt. El fet de fer servir un material com la ceràmica, hereva de la tradició industrial i adaptada als nous requeriments de la indústria, ajuda als objectius propossats per al curs i es complementa amb les matèries treballades a les assignatures de construcció del mateix semestre.
Requisits previs
A fi d'abordar la complexitat implícita en el desenvolupament d'un projecte sobre el patrimoni arquitectònic preexistent, hem de situar a l'alumne en una presa de consciència d'experiències prèvies en exemples d'edificis que configuren el llegat arquitectònic en un context tan nacional com a internacional. D'aquesta manera, s'estimula a l'alumne perquè s'impliqui en la tasca de trobar referents arquitectònics i, per tant, desenvolupar el seu bagatge cultural.
D'altra banda, també és necessari sensibilitzar a l'alumne front la responsabilitat de la seva actuació, que li obliga a tenir present i utilitzar com a arguments del projecte, elements com: la definició i anàlisi de l'entorn proper i llunyà , la integració de la volumetria dins del teixit d'actuació, la importància de la relació entre l'edifici construït i la seva capacitat tant de generar espais públics com de fer ciutat, així com el coneixement de l'estructura organitzativa del seu programa
Objectius
Desenvolupar capacitat d'anàlisi d'un entorn construït amb l'objectiu d'identificar:
- Reconèixer la importància de la definició d'un determinat programa adequat a les necessitats de l'actuació concreta, intentant reconèixer que no té els mateixos requeriments un edifici del casc antic que un altre de l'eixample. Implicacions: contrastar aspectes de definició i organització del programa d'usos, accessibilitat, avaluació de sistemes constructius, de la materialitat, etc.
- La necessitat d'aprendre la relació íntima entre l'edifici i la ciutat: És a dir, com intervé el vincle entre l'edifici i l'espai públic projectat, però també en un sentit invers: com s'afavoreix una determinada situació urbana mitjançant la generació d'espais de relació a través de la intervenció sobre el propi edifici.
- Establir pautes que permetin a l'alumne conèixer com s'estructura el programa en funció de les seves grandàries i usos: nombre, grandària i proporció de les diferents estades, o l'organització entre espai servit i espai servidor. Per a això, es familiaritzaran amb aspectes normatius en matèria de salubritat i seguretat.
- Impulsar a l'alumne a dotar-se de coneixements i referents que li serveixin per incentivar recursos i propostes projectuals. Això es promou a través de les ponències dels convidats i dels propis professors, informacions d'interès en el blog del curs, bibliografia, etc.
- Incidir en els aspectes constructius i executius de l'edifici. L'alumne haurà d'acreditar capacitat per definir els contenidors habituals entre les diferents escales d'un avantprojecte, projecte bàsic, i projecte executiu. Amb la finalitat d'obtenir aquests objectius es pautan uns determinats lliuraments que inclouen els documents exigits obligatoris referits a estructura, construcció i instal·lacions, que necessàriament han d'entendre de manera integral.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 34-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
- 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
- 36-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de direcció d'obres.
- 37 - Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans.
- 38-T - Aptitud per intervenir en i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït.
- 39-T - Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques.
- 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
- 41-T - Aptitud per resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il · luminació natural.
- 42 - Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció.
- 43-T - Capacitat per realitzar projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles.
- 44-T - Capacitat per redactar projectes d'obra civil.
- 45-T - Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
- 46 - Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques.
- 47-T - Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals.
- 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
- 49 - Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
- 50 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
- 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
- 52 - Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
- 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
- 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
- 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
- 56 - Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla.
- 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
- 58 - Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
- 60 - Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
- 61 - Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats.
- 62 - Coneixement de la taxació de béns immobles.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Els resultats d’aprenentatge fonamentals que haurà d’acreditar l’alumne són:
1 Capacitat d’enunciar amb claredat l’objectiu del seu treball en quant a:
- Qüestions a resoldre.
- qüestions a aconseguir
2 Capacitat de desenvolupar les eines de treball necessàries que els permetin representar i comunicar de manera autònoma els requeriments i propostes dels seus projectes, a la vegada que reconèixer o distingir entre solucions òptimes o inadequades.
Per a això, han d’aconseguir representar, tant gràficament com a nivell de continguts tècnics, els aspectes del projecte. Aquest ha de ser el resultat d’un treball mesurat i profund, en la que els aspectes del projecte (des de la implantació fins a la definició tècnica) són el resultat d’un procés de feina mitjançant la presa de decisions contrastades amb el professor.
Continguts
ENUNCIAT I PROGRAMA DEL CURS
Com a enunciat del curs es fa servir el propossat per Hispalyt per al seu concurs d'estudiants.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
El curs consta d´una jornada d´introducció amb una conferència inaugural d´un estudi d´arquitectes convidats, un jurat intermedi amb intervenció dels professors de projectes dels altres grups de pràctiques i un jurat final.
El contingut del lliurament final coincideix amb el requerit per Hispalyt per al concurs d'estudiants:
2 Panells DIN A1:
Els participants presentaran lliurement la seva proposta de projecte, però els panells han d'incloure obligatòriament el següent:
− Planta de situació: Escala 1:1000 o 1:500.
− Planta: Escala 1:50 / 1:100 / 1:200. − Seccions: Escala 1:50 o 1:100.
− Alçats: Escala 1:50 o 1:100.
− Perspectives: Serà obligatòria la presentació d'una PERSPECTIVA AEREA, del conjunt projectat des de l'orientació Sud, almenys en mida DIN A4.
− Memòria descriptiva: Construcció/ús de materials.
− Es posarà escala gràfica dels diferents dibuixos.
− El desenvolupament gràfic dels panells es farà en vertical. − Tota la documentació gràfica a lliurar podrà ser en color o en escala de grisos.
Dossier complementari amb memòria del projecte, d'extensió i format lliure.
| ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
|---|---|---|
| Classe expositiva | 34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 | 0,6 |
| Classe participativa | 34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 | 0',6 |
| Classe pràctica | 34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 | 0,65 |
| Tutories | 34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 | 0,65 |
| Estudi individuals o en grup | 34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 | 2,5 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
La nota del curs és la nota del projecte. A continuació, s'indiquen els criteris de valoració (sobre 100):
• Innovació de la proposta de la instal·lació esportiva davant models previs (fins a 10 punts)
• Adequació de la localització triada a l'entorn, de l'escala de la intervenció i de les exigències del programa funcional (fins a 20 punts)
• Adequació de la façana de maó cara vista dins del projecte i definició constructiva (fins a 20 punts)
• Implantació de mesures mediambientals i accessibilitat universal. Solucions constructives de baix manteniment i eficiència energètica òptima (fins a 20 punts)
• Qualitat arquitectònica de la proposta: expressió formal i definició gràfica, comprensió dels valors culturals, presència i representativitat de la intervenció (fins a 30 punts)
Bibliografia i recursos
BIBLIOGRAFIA general
- Domínguez Moreno, L. A., Sánchez González, D., Borja, J.(2014). Identidad y espacio público ampliando ámbitos y prácticas. Barcelona : Editorial Gedisa.
- Dovey, K 1999, 2008, Framing Places. Mediating power in built form.
- Evans, R 1997, Figures, Doors and Passages
- Fernández Alba, A. (1990). La metrópoli vacía : aurora y crepúsculo de la arquitectura en la ciudad moderna. Barcelona : Anthropos.
- Hagan, S., (2015). Ecological urbanism: the nature of the city, London and New York: Routledge.
- Koolhaass, R., traducción de Sáinz, A. (2014). Acerca de la ciudad. Barcelona, España : Editorial Gustavo Gili, SL.
- Koolhaas, R., traducción de Sáinz, A. (2004). Delirio de Nueva York : un manifiesto retroactivo para Manhattan. Barcelona, España : Editorial Gustavo Gili, SL.
- Layuno Rosas, A. (2013). Las primeras “ciudades de la industria”: trazados urbanos, efectos territoriales y dimensión patrimonial. La experiencia de nuevo Baztán (Madrid). Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Vol. XVII, núm. 451. Universidad de Barcelona.
- Lynch, K 1960, The Image of the City, Joint Center for Urban Studies MIT Press, Cambridge, MA.
Versión Cast: traducción de Revol, E.L. (1998). La Imagen de la ciudad, Barcelona: G. Gili.
- Maki, F 1962, Investigations in collective form, Washington University (Saint Louis, Mo.), School of Architecture.
- Mostafavi, M., Doherty, G. (2014). Urbanismo ecológico. Volumen 3, Colaborar. Barcelona : Gustavo Gili.
- Mumford, L 1961, The City in History. Its Origins, Its Transformations, And Its Prospects, Harcourt, Brace & World, New York.
- Muntañola i Thornberg, J. (1978). Topos y logos. Barcelona : Kairó.
- Norberg-Schulz, C 1971, Existence,Space and Architecture, Praeger Publishers.
- Rocha, P. M. da., traducción de Pérez Mata, E. (2011). La ciudad es de todos. Barcelona : Fundación Caja de Arquitectos.
- Rossi A., traducción de Ferrer Ferrer, J. M., Tarragó Cid, S. (1982). La arquitectura de la ciudad. Barcelona, España : Editorial Gustavo Gili.