Universitat Internacional de Catalunya
Llenguatge Periodístic 1
Altres llengües d'impartició: català
Presentació
Llenguatge Periodístic 1 aporta i forma la base del currículum acadèmic de l’àrea de Periodisme Audiovisual. Així, juntament amb altres matèries cursades al llarg del primer curs, aquesta assignatura contribueix a preparar l’alumnat per accedir a l’assignatura de segon curs Comunicació Televisiva.
Aquesta assignatura pretén aconseguir que l’alumnat adquireixi els coneixements i les habilitats fonamentals del llenguatge periodístic i, concretament, del periodisme audiovisual. En aquest sentit, Llenguatge Periodístic 1 introdueix tant les especificitats teòriques com pràctiques dels elements que constitueixen els codis propis del llenguatge audiovisual així com de les tècniques i rutines de producció de les redaccions informatives. Es tracta, doncs, de l’estudi teòric i l’experimentació bàsica de les especificitats de la informació audiovisual i del treball habitual dels serveis informatius d’una cadena de televisió.
L’assignatura també pretén que l’alumnat sigui capaç de reflexionar sobre l’entorn professional i social on treballarà i de projectar-hi una mirada analítica sobre els continguts periodístics. Llenguatge Periodístic 1 es planteja, a més del programa formal, introduir de manera transversal temes i habilitats necessàries per a la formació integral del futur periodista.
Requisits previs
Haver cursat l’assignatura Introducció al Llenguatge Audiovisual durant el primer semestre del Grau en Periodisme o tenir-la convalidada.
Objectius
-
Donar a conèixer la importància de l’ús de la llengua com a recurs informatiu.
-
Reflexionar sobre el llenguatge, els seus orígens, sentit (semiòtica i semiologia), possibles barbarismes i imprecisions, així com sobre les grans possibilitats d’un estil correcte, clar i precís.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 02 CG - Capacitat per aprendre i actuar autònoma i responsablement
- 15 CE - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
- 17 CE - Capacitat de produir textos orals i escrits per a projectes periodístics
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
L’objectiu és que els alumnes tinguin tots els coneixements teòrics i pràctics de com són i com es fan els informatius televisius, i també un bon domini del llenguatge periodístic en català i castellà.
Continguts
TEMA 1. GÈNERES INFORMATIUS AUDIOVISUALS
TEMA 2. EL TEXT AUDIOVISUAL
TEMA 3. LA VEU I ELS RECURSOS SONORS
TEMA 4. LA PEÇA INFORMATIVA
TEMA 5. ORGANITZACIÓ INTERNA DE LA REDACCIÓ
TEMA 6. INNOVACIÓ DELS INFORMATIUS EN L’ERA DIGITAL
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 2,3 |
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. | 1,0 |
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 1,6 |
E-learning: Es facilitarà l'aprenentatge no presencial fonamentat en les TIC. | 0,9 |
Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). | 1,2 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
En primera convocatòria l’avaluació és 100 % contínua i es basa en l’elaboració de pràctiques que es faran al llarg de les sessions. N’hi haurà d’individuals i d’altres que es faran en equip. L’entrega d’aquestes pràctiques a temps és obligatòria i indispensable per ser avaluat.
S’aniran fent de manera regular a classe qüestionaris d’actualitat i sobre televisió. Els alumnes hauran de respondre preguntes sobre els fets informatius que passin durant el semestre i també sobre temes relacionats amb les notícies i els seus protagonistes. Aquests qüestionaris inclouen també qüestions relatives al món de la televisió: audiències, programes, presentadors, etc.
L’assistència, la participació i els exercicis no presencials plantejats a l’aula virtual també es tindran en compte en l’avaluació contínua.
L’assignatura es pot dividir en dos blocs corresponents als diferents professors que la imparteixen:
-
Marta Narberhaus (Competències generals): 85 % de la nota final (5% assistència i participació, 30% pràctiques, 20% actualitat, 15% treball programa, 15% treball individual i presentació oral).
-
Pere Buhigas (Periodisme mòbil): 15 % de la nota final.*
En segona convocatòria els alumnes hauran de realitzar un examen de 4 hores de durada amb una part pràctica corresponent a les pràctiques realitzades durant el curs (50 % de la nota final) i un examen teòric (50 % de la nota final).
En tercera convocatòria i posteriors els alumnes hauran de repetir l’assignatura.
*Els alumnes de la Doble titulació en Periodisme i Comunicació Audiovisual que ja hagin realitzat el taller al primer semestre el podran convalidar.
Bibliografia i recursos
Bibliografia bàsica
-
Altés Rufias, Elvira (2021): Dones a les ones. La història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones. Pagès Editors. Col·lecció: Monografies Nº 115
-
Bandrés, E.; García Avilés, J.A.; Pérez, G. i Pérez, J. (2000): El periodismo en la televisión digital. Barcelona: Paidós.
-
Casero, A. y Marzal, J. (coord.) (2011): Periodismo en televisión. Nuevos horizontes, nuevas tendencias. Edició impresa i edició e-book.
-
Hudson, G., & Rowlands, S. (2007): The broadcast journalism handbook. Harlow, England; New York: Pearson Longman.
-
Oliva, Llúcia i Sitjà, Xavier (2007): Las noticias en radio y televisión: periodismo audiovisual en el siglo XXI. Barcelona: Omega (5a. ed.).
-
Ortiz, M. A. y Pérez-Ornia, J. R. (2006): Claves para elaborar la información en radio y televisión. Madrid: Instituto Oficial de Radio y Televisión.
-
Randall, David; Crew, Jemma (2020): The Universal Journalist. 6th Edition. London: Pluto Press.
-
Vilalta Casas, J. (2006): El espíritu del reportaje. Edicions Universitat de Barcelona.
-
Vilalta Casas, J. (2007): El reportero en acción. Edicions Universitat de Barcelona.
-
Diversos autors (2016): El reto de la innovación de los informativos en la era digital. Madrid: Instituto RTVE.https://goo.gl/d5L8v9
Bibliografia complementària
-
Block, M. (2000): Writing broadcast news. Shorter, sharper, stronger. Chicago: Bonus Books.
-
Boyd, A. (2000): Broadcast Journalism. Techniques of Radio and TV News. Oxford: Focal.
-
Cebrián Herreros, M. (1998): Información audiovisual. Concepto, técnica, expresión y aplicaciones. Madrid: Síntesis.
-
García Jiménez, J.. (2000): Información audiovisual, volumen I. Madrid: Paraninfo. García Avilés, J. A. (2006). El periodismo audiovisual ante la convergencia digital. Elche: Universidad Miguel Hernández.
-
León, B. (coord.) (2010) Informativos para la televisión del espectáculo. Edició impresa i edició e-book.
-
Livingstone, Sonia; Blum-Ross (2020): Parenting for a digital future. How Hopes and Fears about Technology Shape Children's Lives. Oxfort University Press
-
Marín, C.(2006): Periodismo audiovisual: información, entretenimiento y tecnologías multimedia. Barcelona: Gedisa.
-
Martínez Abadía, J.; Vila, P. y otros (2004): Manual básico de tecnología y técnicas de creación, emisión y difusión de contenidos. Barcelona: Paidós.
-
Martínez-Costa, M. P. (coord.) (2002): Información Radiofónica. Barcelona: Ariel Comunicación.
-
Peralta,M. (2006): Teleinformatius. La transmissió informativa de l'actualitat. Barcelona: Editorial Trípodos.
-
Pérez, G. (2010): Informar en la e-televisión: Curso básico de periodismo audiovisual. Pamplona: EUNSA, Ediciones de la Universidad de Navarra.
-
Pérez Martínez, José Emilio (2021): Radio y mujer (España, 1960-1975) En las ondas de Radio Nacional. Abada Editores.
-
Perona, J.J. y Huertas, A. (1999): Redacción y locución en medios audiovisuales. Barcelona: Bosch.
-
Rodríguez Pastoriza, F. (2003): La mirada en el cristal. La información en televisión. Madrid: Fragua.
-
Sanabria, F. (1994): Información audiovisual. Teoría y técnica de la información radiofónica y televisiva. Barcelona: Bosch.
-
Soengas, X. (2003): Informativos radiofónicos. Madrid: Cátedra.
Recursos didàctics
-
Llibre estil Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
-
ésAdir
-
The BBC News Styleguide
-
Directrices editoriales. Valores y criterios de la BBC
- El College of Production és una web de la BBC amb recursos d'àudio / vídeo