Universitat Internacional de Catalunya
Sociologia II: Sociologia de la Familia
Altres llengües d'impartició: català
Professorat
Recorda que el professor està disponible per fer tutories, atendre dubtes, suggeriments, etc. Però convé quedar anticipadament per e-mail:
Grup Català:
jaumecamps@uic.cat
Grup Anglès:
mgraug@uic.cat
Presentació
La persona humana és essencialment un “ésser familiar”. La pràctica reflexiva sobre la família és necessària i fonamental pels professionals de l’educació.
La complexitat social que ens envolta i la dinàmica de canvi que cada vegada és més present en el nostre entorn, requereix donar respostes noves als interrogants que sovint apareixen i prendre decisions davant els reptes que reclama la família en el nou escenari social.
En la comunitat educativa es detecten necessitats i mancances envers el coneixements dels contextos familiars. Als mestres se’ls demana que eduquin i formin els alumnes; aquesta tasca s’optimitzarà si adquireixen les competències adients per reconèixer en cada situació la realitat familiar del seu alumnat.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CEM-28 - Crear i mantenir llaços de comunicació amb les famílies per incidir eficaçment en el procés educatiu.
- CEM-29 - Conèixer i saber exercir les funcions de tutor i orientador en relació amb l'educació familiar.
- CEM-30 - Promoure i col·laborar en accions dins i fora de l'escola, organitzades per famílies, ajuntaments i altres institucions, amb incidència en la formació ciutadana.
- CEM-31 - Analitzar i incorporar de forma crítica les qüestions més rellevants de la societat actual que afecten l'educació familiar i escolar: impacte social i educatiu dels llenguatges audiovisuals i de les pantalles; canvis en les relacions de gènere i intergeneracionals; multiculturalitat i interculturalitat; discriminació i inclusió social i desenvolupament sostenible.
- CEM-32 - Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de família, d'estils de vida i d'educació en el context familiar.
- CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
- CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
- CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho duna manera contemporània, professional i sistemàtica.
- CET-4 - responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
- CET-5 - Col·laboració amb els companys de professió: tenir els coneixements i les habilitats necessaris per fer una aportació professional al clima pedagògic de l'escola, així com en les relacions professionals, i per aconseguir una bona organització escolar.
- CET-6 - Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
- CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
- CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
- CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
- CG-07 - Conèixer els elements que conformen el pensament crític, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
- CG-08 - Conèixer els elements que conformen el pensament reflexiu, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
-
Identifica i classifica els sistemes de parentiu i les diferents variacions i formes de la família al llarg de la història
-
Defineix i contrasta els diferents conceptes de matrimoni i família en l'actualitat
-
Coneix i valora l'incidència del món del treball dels pares en la vida familiar.
-
Argumenta la relació entre família i treball en el pas de la família com unitat de producció a la familia com unitat de consum
-
Descobreix i valora la incidència de determinades polítiques familiars en els resultats escolars
-
Argumenta i valora la relació (positiva o negativa) entre aquests dos elements: mitjans de comunicació i educació
-
Maneja i utilitza els continguts dels mitjans de comunicació com recursos didàctics en les diferents matèries i situacions educatives
-
Descobreix, coneix i aplica les eines d'anàlisi crítica per a desentranyar els missatges dels mitjans de comunicació
-
Coneix i classifica la realitat de l'ús dels mitjans de comunicació a les llars familiars i valora i argumenta els límits de l’esmentat ús d'aquests mitjans amb vista al millor desenvolupament dels alumnes a la família, l’escolar i la societat
-
Defineix i enquadra el concepte de tutoria i orientació familiar i valora el seu paper en els resultats del quefer educatiu
-
Comprèn la relació entre les habilitats parentals i les habilitats del professor a l'aula.
-
Coneix, comprèn, classifica i assaja les diferents tècniques d'acció tutorial possibles tant amb pares com amb alumnes.
-
Identifica els trets fonamentals que han de regir la coordinació de l'acció tutorial en una escola per tal de promoure la major atenció personalitzada d'alumnes i pares.
Continguts
T. 1 Matrimoni i família. Enfoc sistèmic de la familia. Família sostenible
T. 2 El treball i la família: Conciliació de la vida laboral i familiar
T. 3 Educació, legislació i familia
T. 4 La sociologia de la família. Polítiques familiars i polítiques educatives familiars.
T. 5 Educació, comunicació i mitjans de comunicació: informació i lleure.
T. 6 Els mitjans de comunicació com eix transversal de l’educació: família i escola
T. 7/8 L’ús dels mitjans de comunicació a l’escola: activitats d’anàlisi crític dels mitjans de comunicació
T. 9 El lleure familiar i mitjans de comunicació
T. 10 Mediació familiar i mitjans de comunicació
T. 11 Addiccions als mitjans de comunicació
T. 12 Orientació i tutoria
T. 13 Estils i habilitats parentals: autoritari, autoritzat, permissiu, negligent
T. 14 Tècniques i instruments de l’acció tutorial
T. 15/16 Organització de l’acció tutorial: Planificació i programació
T. 17 Coneixements de les pràctiques educatives familiars i tutoria
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
| COMPETÈNCIES | METODOLOGIA | ACTIVITAT FORMATIVA |
|---|---|---|
| CEM-28 CEM-29 CEM-30 CEM-31 CEM-32 CET-1 CET-2 CET-3 CET-4 CET-6 CG-02 CG-07 CG-08 | Aprenentatge basat en problemes Aprenentatge orientat a projectes Estudi de casos Mètode expositiu / lliçó magistral | Classes pràctiques Classes teòriques Estudi i treball individual / autònom Pràctiques externes |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
Grup Català
PERCENTATGES AVALUACIÓ:
- 1ª prova (tema 1 + la primera lectura): 15%
- 2ª prova (temes 1, 2, 3 + les 3 primeres lectures): 25%
- 3ª prova (final) (tota la matèria i lectures del curs): 40%
- Acticvitat de curs (presentació article): 10%
- Altres activitats i participació a classe: 10%
L'avaluació es farà:
> Amb tres proves, que inclouen tota la materia del curs i lectures obligatòries donades fins aquell moment. La 3ª prova es farà la setmana d'examens.
> Una activitat de curs (presentació oral i escrita d'un article)
> Activitats de classe: pactivitats curtes d'aula, participació...
> Les actituds (saber ser i saber estar, participació a classe, etc.) es donen per suposades; en cas que un alumne manifesti actituds negatives (parlar a classe, falta de coherència entre el que es diu i es fa, plagi al treball, copiar a les proves, incomplir els compromisos, etc.), aquestes poden fer que el professor tregui fins a 5 punts de la nota final (proves més treball) en funció de la gravetat. No cal dir que el plagi al treball o la còpia a les proves suposa una falta molt greu.
> En els treballs escrits d'un màxim de 7 pàgines, es descomptarà 0.1 per falta si es tracta d'un treball a mà, i 0.3 si s'ha escrit amb un ordinador.
En els treballs escrits de més de 7 pàgines, es descomptarà 0.1 per falta, ja sigui a mà o amb ordinador.
El límit de descompte és de 2 punts com a màxim.
Els alumnes que suspenguin l'assignatura en 1ª convocatòria, parlaran amb el professor per tal que els personalitzi les condicions de la 2ª convocatòria i els orienti i els concreti els aspectes que no han superat i han de presentar; altrament, hauran d'examinar-se de tota la matèria i activitats. Els alumnes No Presentats, han de procurar presentar els treballs i activitats, i fer l'examen que inclourà tota la matèria.
Grup bilingüe (Anglès)
PERCENTATGES AVALUACIÓ:
- Avaluació Continua 50%
- Participació 20%
- Activitats 20%
- Individual paper 10%
- Porfoli 10%
- Examen 40%
- Examen parcial 15%
- Examen final 25%
- (Mínim 4/10)
Per obtenir MH a Sociologia de la Família:
cal la concurrència de les següents condicions mínimes:
1. S’ha d’obtenir una nota de 9 o superior a l’assignatura.
2. Complir amb els requisits que marca la universitat, entre els quals hi ha una limitació en el número de MH que es poden atorgar; si fos el cas, s’assignaran tenint en compte -en primer lloc- la nota global de l’assignatura, i -en segon lloc- si encara hi hagués empat, la nota del treball de curs.
--
Qualsevol plagi, còpia d’un company, frau en una activitat avaluadora o falsificació d’un document serà considerat un acte greu contra la dignitat de la persona i la de la professió docent. Si no hi ha eximents, com podria ser una clara involuntarietat, el plagi és motiu suficient per considerar l’assignatura com a no aprovada.
Bibliografia i recursos
- Aller Floreancig, T. (2010). Hacia el buen trato a la infancia: Parentalidad positiva, competencia parental y prevención del maltrato infantil. Papeles salmantinos de educación.
- Álvarez Blanco, L. (2019). Modelos teóricos de la implicación familiar: responsabilidades compartidas entre centros educativos, familias y comunidad. Aula abierta.
- Bernal Martínez de Soria, A., (2016). La identidad de la familia: un reto educativo. Perspectiva Educacional, Formación de Profesores, 55(1), 114-128.
- Bringué, X. y Sádaba, Ch.(coords.)(2009). Nacidos digitales: una generación frente a las pantallas. Rialp.
- Cadahia, J. Los derechos de la familia en la sociedad. Palabra.
- Cardus i Ros, S. (2000). El desconcert de l'educació : les claus per entendre el paper de la família, l'escola, els adolescents, els valors, la televisió i la incertesa del futur La Campana.
- Ceballos López, N., & Saiz Linares, Á. (2019). La acción tutorial como escenario de colaboración familia-escuela. REOP. 30(2), 28 – 45.
- Ceriotti Migliarese, M. (2019). La familia imperfecta: Cómo convertir los problemas en retos. Ediciones Rialp, S.A.
- Ignasi De-Bofarull, Anna Carballo-Marquez, Maria Rosa Buxarrais (2018). Early Childhood Neglect, Toxic Stress, and Neurodevelopment. Educationis Momentum. 4(1), 79-104. https://doi.org/10.36901/em.v4i1.185
- D’Agostino, F.. (1999). Una filosofia della famiglia. Giuffrè
- Donati, P. (2003). Manual de sociología de la familia. Eunsa.
- Epstein, J. L. (2018). School, Family, and Community Partnerships: Preparing Educators and Improving Schools. (n.p.): Taylor & Francis.
- Fernández, F. X. A., Rodicio, C. I. F., & Domínguez, M. D. C. P. (2015). La familia y la intervención preventiva socioeducativa: hacia la identificación del maltrato infantil. Hekademos: revista educativa digital, (17), 31-41.
- Giró, J., & Andrés, S. (2016). Las actitudes del profesorado hacia la participación de las familias en la escuela. M. Gaio, M.; L. Lima; B. Dionisio y Abrantes, P.(Eds.) A Educaçao na Europa do Sul.
- Grau Grau, M., las Heras Maestro, M., & Riley Bowles, H. (2022). Engaged fatherhood for men, families and gender equality: healthcare, social policy, and work perspectives (p. 325). Springer Nature.
- Lesthaeghe, R. (2014). The second demographic transition: A concise overview of its development. Proceedings of the National Academy of Sciences, 111(51), 18112-18115
- Luri, G. (2017). Elogio de las familias sensatamente imperfectas. Ariel. Hi ha exemplars en paper a biblioteca. També accessible en format digital a: https://uic.odilotk.es/
- Martin López, E. (2000). Familia y sociedad. Una introducción a la sociologia de la familia. Rialp.
- Martín López, E. (1993). Textos de sociología de la familia. Una relectura de los clásicos (Linton, Tönnies, Weber y Simmel). Rialp.
- Martínez Alcalde, L. (2021). La otra conciliación: cuidar a los hijos y cuidar a los amigos. Aceprensa.
- Pérez Adán, J. (2024). Repensar la família. EUNSA.
- Sarramona López, J., & Rodríguez Neira, T. (2010). Participación y calidad de la educación. Aula abierta.
- Vila, R., Greco, A. M., Loinaz, I., & Pereda, N. (2019). El profesorado español ante el maltrato infantil. Estudio piloto sobre variables que influyen en la detección de menores en riesgo. Revista Española de Investigación Criminológica, 17, 1-25.
- Waldinger, R., & Schulz, M. (2023). The Good Life: Lessons from the World's Longest Scientific Study of Happiness. Simon and Schuster.