Universitat Internacional de Catalunya

Estructura i Funció dels Sistemes d'integració: Nerviós i Endocrí

Estructura i Funció dels Sistemes d'integració: Nerviós i Endocrí
12
9519
1
Segon semestre
FB
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat


Dra. ARBÓS VIA, Maria Antònia - maarbos@uic.es

Sol·licitar-ho per e-mail, quan l'alumne/a ho consideri oportú, o en acabar les classes, als professors corresponents:

 

Presentació

El sistema nerviós coordina el funcionament de l’organisme i de les seves conductes a través de senyals cel·lulars electroquímiques. Aquest sistema utilitza, en les seves connexions sinàptiques, un conjunt de molècules conegudes com neurotransmissors i neuromoduladors. A més, l’organisme disposa d’un sistema de comunicació mitjançant altres molècules produïdes en unes glàndules determinades que s’envien viatjant a través del sistema circulatori fins a les cèl·lules diana on actuen. És el sistema hormonal o endocrí. El sistema hormonal actua de manera paral·lela al sistema nerviós i en estreta associació amb ell (per exemple, els neurotransmissors i els neuromoduladors es sobreposen en les seves accions amb algunes hormones), a fi d’assolir l’acompliment de les programacions de l’organisme i mantenir-ne l’homeòstasi. El sistema nerviós té un paper central. El sistema endocrí és difícil de precisar, tant per les seves característiques mòbils i difuses i la seva ubiqüitat, com per les característiques de les seves molècules, les quals, freqüentment, tenen una vida efímera i són difícils d’identificar i de localitzar. L'assignatura ens permetrà introduir-nos en el coneixement de l’estructura morfològica i funcional d’aquests dos sistemes al nivell macroscòpic, microscòpic i molecular, així com en les seves principals implicacions fisiopatològiques.

Requisits previs

No es requereixen específicament. Es recomana tenir un bon coneixement d’anglès, a fi de poder utilitzar adequadament diferents materials d’estudi.

Objectius

L’objectiu general és oferir a l’alumnat de Medicina una visió introductòria i àmplia de les bases que permetin comprendre l'origen embriològic, l’estructura (macroscòpica i microscòpica), la organització i les funcions dels sistemes nerviós i endocrí. 

Els objectius específics se centren en:

  1. Identificar i descriure l’estructura del cervell i conèixer les seves funcions.
  2. Identificar i descriure l’estructura del tronc de l'encèfal, diencèfal, cerebel i conèixer les seves funcions.
  3. Descriure l'estructura del cerebel i les seves connexions, així com el control cerebel·lós de les funcions motores.
  4. Identificar i descriure l’estructura de la medul·la espinal i les sensacions somàtiques i funcions motores.
  5. Descriure l'origen real i aparent dels parells cranials. Conèixer el trajecte i distribució de les seves branques.
  6. Conèixer el sistema ventricular i el líquid cefaloraquidi.
  7. Identificar les capes meníngies i els espais que delimiten.
  8. Descriure els vasos sanguinis del sistema nerviós.
  9. Identificar amb tècniques d'imatge els elements pertanyents al sistema nerviós.
  10. Conèixer la composició i funció del sistema nerviós autònom i del sistema neuro-endocrí.
  11. Conèixer els senyals elèctrics i químics de les neurones.
  12. Conèixer la fisiologia de la neurona i la sinapsi.
  13. Conèixer les funcions del microambient neuronal.
  14. Resoldre problemes clínics a partir de deduccions fetes a partir dels coneixements bàsics adquirits de l'estructura i funció del sistema nerviós.
  15. Conèixer les diferents hormones així com les seves funcions i els seus mecanismes de producció, de regulació, i d'acció en els diferents òrgans diana.
  16. Identificar per tècniques microscòpiques diferents elements del sistema endocrí.
  17. Resoldre problemes clínics a través dels coneixements bàsics adquirits de l'estructura i funció del sistema endocrí.

Ens proposem que, en finalitzar el curs, l’alumnat sigui capaç d’entendre i utilitzar correctament la terminologia pròpia de l’assignatura, de manera crítica i reflexiva, i de demostrar determinats coneixements específics.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 05 - Reconèixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la competència professional, posant un especial interès en l'aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.
  • 07 - Comprendre i reconèixer l'estructura i funció normal del cos humà, des del punt de vista molecular, cel·lular, tissular, orgànic i de sistemes, en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
  • 09 - Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció del cos humà.
  • 10 - Comprendre i reconèixer els agents causants i factors de risc que determinen els estats de salut, saber com determinen la simptomatologia i el desenvolupament natural de les malalties agudes o cròniques en els individus i les poblacions.
  • 11 - Comprendre i reconèixer els efectes del creixement, el desenvolupament i l'envelliment sobre l'individu i el seu entorn social.
  • 12 - Comprendre els fonaments d'acció, indicacions i eficàcia de les intervencions terapèutiques, d'acord amb l'evidència científica disponible.
  • 32 - Saber utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats clíniques, terapèutiques, preventives i de recerca.
  • 35 - Comprendre la importància i les limitacions del pensament científic en l'estudi, la prevenció i la gestió de les malalties.
  • CB-2 - Saber aplicar i integrar els seus coneixements, la comprensió d'aquests, la seva fonamentació científica i les seves capacitats de resolució de problemes en entorns nous i definits de forma imprecisa, incloent contextos de caràcter multidisciplinari tant investigadors com professionals altament especialitzats.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Referits a coneixements

  • L’alumnat identificarà l’estructura (macroscòpica i microscòpica) del sistema nerviós central, perifèric i autònom.
  • L’alumnat identificarà les funcions bàsiques del sistema nerviós central, perifèric i autònom.
  • L’alumnat coneixerà la fisiologia de la neurona, les sinapsis i el microambient neuronal.
  • L’alumnat coneixerà el sistema endocrí, la seva estructura i diferents funcions.
  • L’alumnat coneixerà les diferents hormones, i els seus mecanismes de producció, regulació, i acció en els teixits diana. 
  • L’alumnat s’haurà familiaritzat amb la nomenclatura internacional, aprenent a treballar amb històries clíniques reals i simulades.
  • L’alumnat identificarà les modificacions fisiològiques dels dos sistemes d’estudi al llarg de la vida, i s’iniciarà en l'exploració clínica i l’ús de diferents tècniques de neuroimatge bàsiques.

Referits a habilitats i destreses

  • L’alumnat sap extreure la informació rellevant de manera precisa i concisa.
  • L’alumnat pot raonar de manera analítica i crítica.
  • L’alumnat aprèn a treballar en equip.
  • L’alumnat millora les habilitats orals i escrites.

Continguts

ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS

  • Estructura macroscòpica del sistema nerviós
  • Estructura microscòpica del sistema nerviós 
  • Anatomia radiològica del sistema nerviós
  • Funció del sistema nerviós

ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL SISTEMA ENDOCRí

  • Estructura macroscòpica del sistema endocrí
  • Estructura microscòpica del sistema endocrí
  • Hormones
  • Funció del sistema endocri

PROGRAMA PRÀCTIC

  • Osteoteca
  • Dissecció (la realització de les pràctiques de dissecció està subjecta a la disponibilitat de mostres cadavèriques provinents del servei de donació de cossos)
  • Laboratori Virtual (Metaneuron: Interactive neuron simulation program)
  • Histologia



  1. Estructura dels hemisferis cerebrals. Desenvolupament embriològic. Estructura i localització funcional de l'escorça cerebral. Escorça cerebral, funcions intel·lectuals de l'encèfal, aprenentatge i memòria. Afàsia, Agnòsia i apràxia.
  2. Sistematització de la substància blanca: fibres d'associació i fibres de projecció.
  3. Diencèfal: Generalitats i sistematització. Tàlem: connexions i funció. Hipotàlem: connexions i funció. Eix hipotàlem hipofisiari i sistema porta hipofisiari. Ganglis basals: alteracions del moviment.
  4. Formació reticular i sistema límbic. Formació de l’hipocamp. Nucli amigdalí. Amnèsia anterògrada.
  5. Tronc encefàlic. Estructura interna del mesencèfal, protuberància i bulb. Morfologia, nuclis i fibres.
  6. Cerebel. Lòbuls i àrees funcionals de l'escorça cerebel·losa. Mecanismes corticals. Fibres aferents i eferents. Atàxia.
  7. Anatomia externa i interna de la medul·la espinal: tractes ascendents i descendents. Nervis espinals o raquidis. Estructures de protecció. Paràlisi espàstica
  8. Sistema nerviós autònom. Generalitats. Organització: divisió simpàtica i parasimpàtica. Anomalies viscerals. Farmacologia.
  9. Irrigació del sistema nerviós central. Vascularització arterial i venosa de l'encèfal i medul·la espinal. Polígon de Willis. Ictus.
  10. Nervis cranials i els seus nuclis. Generalitats i sistematització. Nervis cranials sensitius especials: Nervi olfactori (I), Nervi Òptic (II). Nervi auditiu (VIII). Nervis cranials motors somàtics: Nervi oculomotor (III), Nervi troclear (IV), Nervi abducents (VI), Nervi Hipoglòs (XII). Nervis cranials mixtes: sensitius (generals i/o especials) i motors (braquials i / o viscerals): Nervi Trigemin (V), Nervi facial (VII), Nervi glossofaringi (IX) i Nervi Vague (X).

  1. Característiques histològiques del teixit nerviós. Tipus de cèl·lules: Neurones i cèl·lules de suport; Morfologia de les neurones; Classificació de les neurones. Connexions neuronals: la sinapsis.
  2. Cèl·lules de suport del sistema nerviós central: astròcits, oligodendròcits, micròglia i cèl·lules ependimàries.
  3. Cèl·lules de suport del sistema nerviós perifèric: cèl·lules de Schwann i cèl·lules satèl·lits.
  4. Escorça cerebral, estructura microscòpica en capes. Cèl·lules de les capes.
  5. Escorça cerebral, àrees corticals. Fibres aferents i eferents.
  6. Ganglis basals i nuclis associats.
  7. Tàlem. Hipotàlem. Cerebel.
  8. Escorça cerebel·losa, organització en capes.
  9. Medul·la Espinal. Ganglis raquidis. Neurones aferents i eferents. Neurones de les astes. Tronc cerebral.
  10. Nervis cranials.
  11. Cobertes del sistema nerviós central. Meninges i espais meningis.
  12. Barrera hematoencefàlica.
  13. Plexes coroides i líquid cefaloraquidi. Circulació i drenatge.

  1. Anatomia òssia cranial.
  2. Anatomia del cervell, diencèfal, tronc i cerebel.
  3. Anatomia de la medul·la espinal, sistema ventricular i meninges.
  4. Vascularització i parells cranials.

  1. Introducció al sistema nerviós. Funcions del sistema nerviós i homeòstasi corporal.
  2. Funcions de les neurones i les cèl·lules de la glia. Funcions de les dendrites, axó i terminacions axòniques. La sinapsis. Funcions dels circuits neuronals. Funcions regeneratives del sistema nerviós.
  3. Fisiologia de la neurona: Flux d'informació dendrites-soma-axó-sinapsis. Potencial de repòs de les neurones. Potencials d'excitació i inhibició de les dendrites i soma neuronal.
  4. Conducció passiva i amplificació activa dels senyals elèctrics. Gènesi i propagació dels potencials d'acció en els axons.
  5. Funcions de la sinapsis: Tipus de sinapsis i neurotransmissors. Sinapsis excitatòria, inhibitòria i modular. Plasticitat sinàptica. Sinapsis neuromuscular.
  6. Funció dels components del sistema nerviós: cervell i ganglis basals. Tronc cerebral i parells cranials. Cerebel. Medul·la espinal.
  7. Funcions del microambient neuronal: Formació i circulació del líquid cefaloraquidi. Líquid extracel·lular cerebral. Barrera hematoencefàlica. Funcions de les cèl·lules de la glia.
  8. Fisiologia dels circuits neuronals: diferenciació neuronal i formació de circuits. Neurones aferents, interneurones i neurones eferents. Neurones implicades en la transmissió d'informació sensorial. Neurones implicades en la transmissió de la informació motora. Neurones implicades en els reflexos espinals. Neurones implicades en els circuits vegetatius.
  9. Circuits sensorials: Potencial de receptor, camps receptius i adaptació dels receptors. Tipus de receptors sensorials. Transducció sensorial somàtica. Transducció sensorial vegetativa. Transducció nociceptiva. Sistemes especials de transducció.
  10. Circuits motors: circuits reflexos espinals, circuits motors d'escorça i tronc de l'encèfal, circuits motors dels ganglis basals, circuits motors de cerebel. Control del to muscular, postura, equilibri i deambulació.
  11. Escorça cerebral: àrees d'associació. Mapes corticals, model de processament del llenguatge. Dominància i lateralització dels hemisferis.
  12. Sistema Límbic: comportament i control de les emocions. Memòria i aprenentatge.
  13. Tronc cerebral: sistemes moduladors del sistema nerviós central i neurotransmissors. Consciència, cicle vigília-son. Funcions dels parells cranials.
  14. Sistema nerviós vegetatiu: sistemes simpàtic i parasimpàtic. Sistema entèric. Funcions vegetatives. Reflexos viscerals. Dolor visceral. Eix hipotàlem-hipofisiari.


  1. Hipòfisi, glàndules tiroides i paratiroides.
  2. Pàncrees i glàndules adrenals.

  1. Funcions generals del sistema endocrí. Principals glàndules endocrines. Concepte d'hormona.
  2. Principals tipus d'hormones: polipeptídiques, esteroïdals, derivades d'aminoàcids. Derivades d'àcids grassos.
  3. Introducció a la funció endocrina, mecanismes d'acció de les hormones: Concepte de transmissió de senyals. Molècules diverses implicades en la transmissió de senyals. Similituds i diferències entre el sistema nerviós i endocrí.
  4. Receptors hormonals: concepte, localització i funció. Mecanismes d'acció de cada tipus hormonal.
  5. Gònades (testicle i ovari): embriologia i histologia de les gònades masculina i femenina. Funcions comuns d'ambdues gònades en el sexe masculí i femení: producció de les hormones de la reproducció i els gàmetes. Hormones del testicle i les seves funcions. Hormones de l'ovari i les seves funcions. Patologies de les dues gònades.
  6. Sistema hipotàlem-hipofisiari: eix nerviós i vascular hipotàlem-hipofisiari. Nuclis nerviosos de l'hipotàlem. Control hipotalàmic de l'alliberament d'hormones hipofisiàries. Estructura i origen embriològic de la hipòfisi. Característiques principals de les hormones del lòbul anterior de la hipòfisi i els seus principals factors reguladors hipotalàmics (estimuladors i inhibidors).
  7. Hormones del lòbul anterior de la hipòfisi: hormona del creixement i prolactina. Factors hipotalàmics alliberadors i inhibidors. Hormona del creixement; efectes fisiològics, regulació de la secreció, mecanismes d'acció, teixits i òrgans diana i les principals disfuncions. Prolactina; efectes fisiològics, regulació de la secreció, mecanismes d'acció, teixits i òrgans diana i les principals disfuncions.
  8. Hormones tiroïdals i hormones pancreàtiques: Hormones tiroïdals; estructura i origen embriològic de la glàndula tiroide, triiodotironina i tiroxina, efectes fisiològics, regulació de la secreció, mecanismes d'acció, teixits i òrgans diana i les principals disfuncions.
  9. Hormones pancreàtiques; estructura i origen embriològic del pàncrees endocrí, estructura dels illots de Langerhans, hormones pancreàtiques (insulina, glucagó, somatostatina, amilina i polipèptid pancreàtic), efectes fisiològics, regulació de la secreció, mecanismes d'acció, teixits i òrgans diana i les principals disfuncions.
  10. Hormones implicades en el metabolisme del calci i del fosfat: Estructura i origen embriològic de les glàndules paratiroides, hormones implicades en el metabolisme del calci i del fosfat; parathormona, calcitriol, calcitonina, hormona FGF-23 i proteïna Cloto, efectes fisiològics, regulació de la secreció, mecanismes d'acció, teixits i òrgans diana i les principals disfuncions.
  11. Hormones de la glàndula suprarenal: glucocorticoides, mineral corticoides, adrenalina; efectes fisiològics, regulació de la secreció, mecanismes d'acció, teixits i òrgans diana i les principals disfuncions.

  1. P1_Osteoteca_Protecció òssia del Encèfal. Estructures òssies de crani i de la cara. Estudi espacial de la base cranial. Fosses cranials (anterior mitjana i posterior); límits i continguts. Descripció i localització en models de cranis dels orificis i estructures, vasculars i nervioses, que els travessen.
  2. P2_ Laboratori de Dissecció_Protecció membranosa del Encèfal. Visió general de les proteccions membranoses de l'encèfal i medul·la espinal. Meninges: duramàter, aracnoides i piamàter; identificació i característiques generals. Sistema ventricular. Líquid cefaloraquidi: formació i funció. Localització de les estructures en mostres de cadàver.
  3. P3_Osteoteca_Medul·la espinal i Tronc cerebral. Morfologia de la medul·la espinal. Anatomia macroscòpica dels segments medul·lars. Nervis espinals. Disposició i funcions de la substància gris i blanca a la ME. Estudi en models i en làmines anatòmiques. Morfologia del tronc de l'encèfal; visió anterior, posterior i lateral. Origen aparent dels nervis cranials. Estudi en models i en làmines anatòmiques.
  4. P4_Laboratori de Dissecció_Tronc de l'encèfal; visió anterior, posterior i lateral. Origen aparent i trajecte dels nervis cranials. Localització d'estructures en mostres cadavèriques.
  5. P5_Laboratori virtual_Potencials d'Acció.
  6. P6_Laboratori de Dissecció_Cervell i cerebel. Cervell; situació i característiques macroscòpiques. Escorça cerebral; localització de solcs i lòbuls cerebrals. Principals àrees sensitives i motores; Talls coronals, sagitals i axials. Localització d'estructures internes i relacions entre elles. Cerebel; situació i visió macroscòpica. Escorça lòbuls cerebel·losos. Peduncles cerebel·losos i nuclis interns.
  7. P7_ Laboratori virtual_Desmielinització i remielinització.
  8. P8_Laboratori de dissecció_Vascularització de l’encèfal i la medul·la espinal. Vascularització cerebral: Sistemes carotidi i vertebrar-basilar. Poligono de Willis. Vascularització de la medul·la. Venes de l'encèfal i medul·la espinal.
  9. P1_Histologia _Teixit Nerviós. Escorça Cerebral
  10. P2_Histologia_Ganglis Basals. Cerebel. Medul·la espinal.
  11. P3_Histologia_Meninges.
  12. P4_Histologia_Sistema Endocrí.

  1. Mètodes del cas clínics. Es treballaran a classe diferent casos clínics (sistema nerviós), relacionats amb els continguts impartits a les classes teòriques (Còrtex I; 2. Còrtex II; Tronc de l’encèfal I; Tronc de l’encèfal II; Sistema límbic; Medul·la; Cerebel i líquid cefaloraquidi; Sistema nerviós perifèric; Exploració; Vascularització).
  2. Mètodes del cas fisiològics. Es treballaran a classe diferents casos de fisiologia clínica (sistema nerviós i sistema endocrí), relacionats amb els continguts impartits a les classes teòriques.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



METODOLOGIA:

  • Autoaprenentatge
  • Dirigit pel professor
  • Pràctica dirigida

 

COMPETÈNCIES:

  • 05
  • 07
  • 09
  • 10
  • 11
  • 12
  • 32
  • 35
  • CB-2
  • Classes magistrals (CM): exposició durant 50 minuts d’un tema teòric per part del professor.
  • Autoaprenentatge guiat a la Osteoteca, amb la metodologia SCAT (Student Centered Anatomy Teaching).
  • Pràctiques (LH). Laboratori de simulació neuronal i Histologia. Exercicis sobre els conceptes treballats a les classes teòriques. 
  • Aprenentatge basat en problemes - Mètodes del cas (MC): Plantejament d’una situació real o imaginària. Els alumnes treballen les preguntes formulades individualment o en grups reduïts i es discuteixen les respostes. El professor intervé activament i si cal aporta nous coneixements. 
  • Ensenyament virtual (EV): Material en línia que l'alumnat pot consultar i que contribuirà a l'autoaprenentatge de conceptes relacionats amb l'assignatura.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



La nota final s'obté de la suma de las següents activitats d’avaluació:

Primera Convocatòria

  • 55% Examen final (de tot el contingut).
  • 15% Examen mètodes del cas i laboratori virtual.
  • 10% Examen parcial (no allibera matèria per l’examen final).
  • 10% Examen histologia.*
  • 10% Examen dissecció i osteoteca.*
  • (+10%) Excel·lència.

Segona Convocatòria

  • 55% Examen final (de tot el contingut).
  • 15% Examen mètodes del cas i laboratori virtual (es manté la nota de la primera convocatòria).
  • 10% Examen parcial (es manté la nota de la primera convocatòria).
  • 10% Examen histologia (es manté la nota de la primera convocatòria).
  • 10% Examen dissecció i osteoteca (es manté la nota de la primera convocatòria).


Observacions

  • * Un cop superat aquests exàmens, la qualificació obtinguda es podrà aplicar a futures convocatòries.
  • L’assistència a pràctiques és obligatòria.
  • Els alumnes que hagin cursat l'assignatura amb anterioritat hauran de fer novament l'examen de mètodes del cas.
  • Els exàmens consten d'una prova individual de tipus test d'opció múltiple (tipus MIR). Cada pregunta té quatre respostes alternatives (resposta correcta = 1 punt; resposta incorrecta = -0,33 punts (a excepció de l’examen de mètodes del cas, on les preguntes incorrectes no penalitzen); respostes no contestades = no resten ni sumen a la puntuació final). Eventualment, es poden incloure imatges per complementar la informació de l'enunciat.
  • És imprescindible aprovar l'examen final amb una qualificació ≥5.0 Si no, s'haurà de recuperar en una segona convocatòria.
  • Per aprovar l'assignatura cal que la mitjana ponderada final sigui ≥4.5, tenint en compte totes les parts avaluades (aprovades i suspeses). Si no, s’haurà de repetir l'examen en una segona convocatòria.
  • La segona convocatòria té els mateixos requisits que la primera (cal aprovar l’examen amb una qualificació ≥5.0; cal que la qualificació ponderada final sigui ≥4.5). En cas contrari, l'alumne haurà de repetir l'assignatura el curs següent.
  • El percentatge d’excel·lència (fins a un 10% màxim de la qualificació final individual obtinguda) serà aplicable, només, a la primera convocatòria per aquells alumnes que hagin complert els requisits per aprovar l’assignatura, i a discreció del responsable de l’assignatura.

 

 

Bibliografia i recursos

Material didàctic


Versió per imprimir