Universitat Internacional de Catalunya
Teoria de la Informació
Professorat
Presentació
En aquesta assignatura l’alumnat adquirirà unes nocions introductòries de teoria, anàlisi i investigació en comunicació audiovisual que en els propers cursos veuran la seva aplicació en l’àmbit de la publicitat i de les relacions públiques. L’assignatura, de caràcter teòric, explora els fonaments semiòtics del llenguatge audiovisual i presenta els principals canals i mètodes de recerca i divulgació en el món de la comunicació.
Requisits previs
No són necessaris requisits previs.
Objectius
L'assignatura té com a finalitat proporcionar una base teòrica sòlida en diverses teories del llenguatge per introduir l'alumnat en l'anàlisi audiovisual, qüestió essencial per a la comunicació en l'àmbit publicitari i de les relacions públiques. Aprendre com s'articulen els processos de significació en aquest llenguatge i ser conscients de la influència de l'estil cinematogràfic en tot tipus de projectes audiovisuals.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 12 - Capacitat de produir texts orals i escrits
- 34 - Capacitat per objectivar i quantificar (dades, estadístiques, etc.)
- 64 - Coneixement i domini de repertoris bibliogràfics
- 69 - Coneixement i domini de les diferents tècniques per contrastar la informació
- 72 - Coneixement i domini de les principals tècniques de recerca científica i periodística
- 73 - Coneixement i domini de les tècniques d'acostament a les fonts d'informació
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
- Facilitar que els alumnes s'identifiquin com a públic dels mitjans interessat en una mena d'informació significativa per a prendre les seves pròpies decisions i establir interaccions
- Aprofundir en la idea de convertir-se en professionals del servei públic per a mantenir a la societat informada, dinàmica i capaç de participar en el debat públic
- Analitzar i discutir el to i la direcció d'assumptes globals en diferents mitjans
- Diferenciar tècniques d'informar objectivament de tècniques no neutrals com a límits a la llibertat de premsa en un ambient competitiu i publicitari
- Conèixer grans trets de l'evolució del periodisme del segle XX fins als nostres dies
- Valorar el rol de l'audiència en la creació i difusió de les notícies
- Conèixer l'organització dels mitjans informatius a Espanya
- Comprendre el context que envolta a un discurs (emissor, receptor, objectiu, pragmàtica…).
- Conèixer els elements bàsics de la construcció d'històries i seran capaces d'adoptar una postura crítica davant les dades i arguments d'aquestes.
- Aprendre a processar la informació per a generar coneixement propi i continguts útils per als consumidors.
- Adquirir les habilitats expressives necessàries per a argumentar de manera intel·ligible i convincent.
- Valorar l'escolta activa i el pensament crític en el procés de comunicació.
- Buscar, seleccionar i integrar informació en un procés de documentació periodística
- Observar la realitat amb criteris periodístics.
- Conèixer els principals conceptes teòrics que sustenten la labor informativa.
- Conèixer els principals tipus de fonts d'informació i de sistemes d'informació d'utilitat en periodisme
- Comprendre amb més coneixement de causa el present i detectar noves tendències.
- Aprofundir en la cultura i el pensament contemporani i les seves influències en dinàmiques personals i col·lectives. Disposaran d'una base històrica per a entendre el present dels mitjans de comunicació.
- Facilitar les relacions entre persones, grups de persones, institucions, organismes, etc.
- Connectar la comunicació amb les percepcions.
Continguts
Part I: Introducció a la teoria del llenguatge i de la comunicació audiovisual
Rudiments de la teoria del llenguatge
- Esquemes comunicatius de Bühler i Jakobson
- Noció de signe. Enfocaments de Pierce i Saussure
- Tipus de signes: Icones, índexs i símbols
- El text fílmic
Teories del cinema i de l’audiovisual
- Teories del cinema i la seva classificació
- Teories de l’audiovisual centrades en l’emissor: teoria dels autors
- Teories centrades en el receptor: Bálazs i Sobchack
- Teories basades en el referent: Bazin i Kracauer
- Teories basades en el significat: Lacan, Mulvey i Zizek
- Teories centrades en el significat: Arnheim i Eisenstein
- La rellevància de l’enfocament neoformalista de Thompson i Bordwell
- El repte de Gilles Deleuze
- Teoria de la imatge digital
Part II: Anàlisi de continguts audiovisuals
Eines bàsiques de l’anàlisi
- Segmentació
- Découpage o protocol fílmic
- Estratificació
- Recomposició
- Mètodes qualitatius per a l’anàlisi audiovisual
Activitat 1: Segmentació
Posada en quadre (I)
- El quadre fixe
- Principis de composició visual
- Format
- Color
- Codis gràfics
Posada en quadre (II)
- El quadre mòbil
- Moviments de càmera reals i aparents
Posada en escena
- Il·luminació
- Decorats i localitzacions
- Vestuari i maquillatge
- Interpretació
Posada en sèrie
- El poder del muntatge
- La relació entre dos plans successius
- Tipus de transicions d’un pla a un altre
- El muntatge continu
- La ruptura deliberada del muntatge continu
La banda sonora
- Diàlegs
- Música
- Sorolls
- El disseny de so
- El so i l’extra-diegetic
Activitat 2: Anàlisi d’una seqüència/anunci/curtmetratge
- Punt de vista
- La veu narrativa i els seus temps
- El temps
- Espai temàtic
- Espai ideològic
- Espai narratiu
- Tipus de transtextualitat
- Metatextualitat
- Hipertextualitat
- Intertextualitat
Part III: Fonts i canals de divulgació en l’àmbit de la comunicació
Rudiments de la recerca i la divulgació en l’àmbit de la comunicació
- Publicació en revistes indexades
- Canals de divulgació de la recerca en comunicació
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
| ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
| Classe magistral. En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 2,6 |
| Coaching. Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. | 0,6 |
| Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 1,0 |
| Taller. espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). | 0,8 |
| Laboratori. Grups de treball en els quals es combina la teoria i la pràctica. En ells l'objectiu no consisteix tant a exercitar tècniques ja conegudes, sinó a fer avançar tant la teoria com la tècnica. Els labs culminaran també en un producte professional o semiprofessional, si bé aquesta vegada de caràcter necessàriament innovador (resultat de la combinació de reflexions o lectures innovadores dels mitjans i la realitat social). | 1,0 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
Convocatòria ordinària
- El 10% de la nota correspon a la participació activa a classe. És necessària l’assistència al 90% de les classes (és a dir, totes menys una) per poder ser avaluat d’aquesta part.
- El 20% de la nota correspon a l’entrega de dues activitats (10% cada una). És necessària l’entrega de les dues activitats per poder ser avaluat d’aquesta part.
- El 70% de la nota correspon a la nota de l’examen final ordinari. És necessari obtenir una nota d’almenys cinc punts sobre deu per poder ser avaluat d’aquesta part.
Convocatòria extraordinària
- Opció A: S’ha participat en tots els punts de la convocatòria ordinària, però s’ha suspès alguna de les parts. La ponderació és del 60% la nota mitjana de l’ordinària i el 40% la nota de l’examen extraordinari. És necessari obtenir almenys 4 punts sobre 10 en l’examen extraordinari per poder fer la mitjana. Si no es pot aconseguir aquesta nota mínima, es conserva la nota de la convocatòria ordinària.
- Opció B: No s’ha avaluat alguna de les parts de la convocatòria ordinària, per la qual cosa no es pot realitzar l’examen ordinari. L’examen extraordinari compta un 100%, i és necessària una nota de 5 punts sobre 10 per aprovar l’assignatura.
Bibliografia i recursos
Bellantoni, P. (2005). If It’s Purple, Someone’s Gonna Die: The Power of Color in Visual Storytelling. Burlington, MA: Focal Press.
Bordwell, D. y Thompson, K. (2010). El arte cinematográfico. Una introducción. 4ª reimpresión. Barcelona: Paidós.
Carmona, R. (2016). Cómo se comenta un texto fílmico. 7ª ed. Madrid: Cátedra.
Casetti, F. y Di Chio, F. (1994). Cómo analizar un film. 1ª reimpresión. Barcelona: Paidós.
Dondis, D. A. (2017): La sintaxis de la imagen. Introducción al alfabeto visual. Barcelona: GG.
Fernández Díez, F. y Martínez Abadía, J. (2024): Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Barcelona: Paidós.
Genette, G. (1989). Figuras III. Barcelona: Lumen.
Hagener, M. y Elsaesser, T. (2009). Film Theory. An Introduction Through the Senses. Abingdon: Routeldege.
Sánchez Noriega, J. L. (2018). Historia del Cine. Teorías, estéticas, géneros. 3a ed., revisada y ampliada. Madrid: Alianza Editorial.
— (2000). De la literatura al cine. Teoría y análisis de la adaptación. Barcelona: Paidós.
Stam, R., Burgoyne, R. and Flitterman-Lewis, S. (1999). Nuevos conceptos de la teoría del cine, Barcelona: Paidós.