La realitat virtual immersiva ofereix la possibilitat única d’experimentar un conjunt de situacions des d’una perspectiva diferent, en un entorn segur i controlat. Així doncs, és una eina amb un gran potencial per estudiar el comportament humà i els seus mecanismes cerebrals i psicològics subjacents.

En aquest context, el projecte VR per GENERE (Virtual Reality Prevention of Gender-Violence in Europe based on Neuroscience of Embodiment, peRspective and Empathy [prevenció mitjançant la realitat virtual de la violència de gènere a Europa a partir de la neurociència de la corporització, la perspectiva i l’empatia]) té per objectiu reduir la violència de parella mitjançant el desplegament d’eines de prevenció i rehabilitació de realitat virtual.

En aquesta conferència, començarem presentant els conceptes clau de la realitat virtual immersiva. A continuació, analitzarem diferents estudis científics que s’han dut a terme al nostre laboratori de recerca i en el projecte VR per GENERE que demostren que la immersió en la realitat virtual permet modificar les habilitats empàtiques, però també els comportaments i les actituds en els agressors en casos de violència domèstica i en la població general.

Durant la conferència, mostrarem als participants el material de realitat virtual que s’ha utilitzat en els nostres projectes i establirem un debat amb els participants sobre els diferents aspectes que implica l’ús de la realitat virtual per a la recerca, la prevenció i la rehabilitació.

Conferenciants

Mavi Sánchez-Vives. Doctora en neurociències, és professora d’investigació ICREA a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, on dirigeix el grup de Neurociència de Sistemes. També és codirectora de l’Event Lab (Experimental Virtual Environments in Neuroscience and Technology [entorns virtuals experimentals en neurociència i tecnologia]) i professora adjunta del Departament de Psicologia Bàsica de la Universitat de Barcelona. El seu interès se centra en les propietats neuronals i de xarxa que determinen l’activitat emergent del cervell, en la neurotecnologia, en la neuromodulació i en les bases de la consciència. També investiga l’ús de la realitat virtual en la neurociència i les seves aplicacions.

Tania Johnston. Psicòloga clínica, doctora en psicologia clínica i de la salut, és investigadora postdoctoral en el projecte VR per GENERE. Després de treballar cinc anys en un hospital psiquiàtric i forense de França, va fer el Màster de Recerca en Comportament i Cognició de la Universitat de Barcelona i va completar la seva tesi de màster sobre l’ús de la corporització per modificar les distorsions cognitives a l’Event Lab. Posteriorment va fer la seva tesi doctoral sobre l’ús de la realitat virtual per a l’avaluació, prevenció i rehabilitació de la violència de parella, amb la supervisió de Mavi Sánchez-Vives i Mel Slater. En general, el seu interès se centra en l’ús de la realitat virtual per modificar la cognició, les emocions i el comportament, tant en l’àmbit de la violència com en l’àmbit psicoterapèutic.

Nicolas Barnes. Psicòleg forense, coordinador de programes de violència de gènere en el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i investigador predoctoral en el projecte VR per GENERE. Durant més de deu anys ha treballat com a psicòleg forense en l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal de Tarragona (Departament de Justícia), elaborant informes pericials sobre víctimes menors, dones o població especialment vulnerable. Actualment, també és responsable del Servei d’Atenció a l’Home de l’Ajuntament de Tarragona.

La sessió es farà en anglès i la moderarà el Dr. Gabriel Fernández Borsot, director de l’OIANT i professor de la Facultat d’Humanitats de UIC Barcelona.

Podeu assistir a la conferència en línia fent clic aquí.