Doctors Honoris Causa

Des de la nostra fundació hem atorgat el títol honorífic de doctor honoris causa a Ramón Guardans i Vallès (2005), Rafael Pich-Aguilera i Peter Franz Riederer (2008) i a Valentí Fuster i Joaquín Navarro-Valls (2010). Tots ells, amb una destacada trajectòria professional en el seu àmbit respectiu, han demostrat ser mereixedors de la distinció d’eminència per UIC Barcelona.

Dr. Valentí Fuster

Valentí Fuster Carulla neix a Cardona (Catalunya, Espanya) el 20 de gener del 1943. Es va llicenciar i doctorar en Medicina per la Universitat de Barcelona i, els anys setanta, es va traslladar als Estats Units, on va passar diversos anys a la Clínica Mayo de Minnesota, primer com a resident i posteriorment com a professor de Medicina i especialista en cardiologia.

El 1981 va arribar a l’Escola de Medicina del Mont Sinaí com a cap de cardiologia. Del 1991 al 1994 va ser professor de Medicina amb la càtedra Mallinckrodt a l’Escola Mèdica de Harvard i cap de cardiologia a l’Hospital General de Massachusetts.

Va tornar al Mont Sinaí el 1994 com a director de l’Institut Cardiovascular Zena i Michael A. Wiener i del Centre de Salut Cardiovascular Marie-Josée i Henry R. Kravis i més recentment ha estat nomenat director de la Unitat de Cardiologia del Mont Sinaí.

És director general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars Carles III (CNIC) de Madrid, del qual fou president científic.

Entre els innombrables càrrecs distingits que ocupa destaquen:

  • Expresident de l’Associació Americana del Cor (AHA).
  • Expresident de l’Associació Mundial de Cardiologia (WHF).
  • Membre de l’Institut de Medicina de l’Acadèmia Nacional de Ciències, on presideix el Comitè per a la Prevenció de l’Epidèmia Mundial de les Malalties Cardiovasculars.
  • Exmembre del Consell Assessor de l’Institut Nacional del Cor, Pulmó i Sang (NHLBI).
  • Expresident del Programa de Directors de Formació de Beques del Col·legi Americà de Cardiologia (ACC).
  • Ha estat nomenat doctor honoris causa per 26 universitats de tot el món, a més del pròxim nomenament de la Universitat Internacional de Catalunya.

Algunes publicacions i distincions

Ha publicat més de 790 articles a Pubmed sobre malalties arterials coronàries, aterosclerosi i trombosi, i s’ha convertit en l’editor en cap de dos dels llibres de text més importants sobre cardiologia: The Heart (‘El cor’) (anteriorment editat pel Dr. J. Willis Hurst) i Atherothrombosis and Coronary Artery Disease (‘Aterotrombosi i malalties arterials coronàries’) (amb el Dr. Eric Topol i la Dra. Elizabeth Nabel).

El Dr. Fuster ha estat nomenat director editorial de la revista Nature, que se centra en medicina cardiovascular (Nature Reviews, Cardiology, abril del 2009) i és editor del nou AHA Guidelines and Scientific Statements Handbook (‘Manual d’exposicions científiques i directrius de l’AHA’), que en recopila les últimes informacions.

Valentí Fuster és l’únic cardiòleg que ha rebut les dues màximes medalles d’or i els quatre màxims guardons de recerca de les quatre principals organitzacions cardiovasculars:

  • Premi com a Investigador Distingit (Societat Interamericana de Cardiologia, 2005 i 2009).
  • Premi Científic Andreas Gruntzig i Medalla d’Or (Societat Europea de Cardiologia, 1992 i 2007, respectivament).
  • Medalla d’Or i Científic Distingit (Associació Americana del Cor, 2001 i 2003 respectivament).
  • Premi com a Científic Distingit (Col·legi Americà de Cardiologia, 1993).

A més a més, ha rebut el Premi Lewis A. Conner Memorial de l’Associació Americana del Cor, el Premi James B. Herrick del Consell de Cardiologia Clínica de l’Associació Americana del Cor i el Premi Príncep d’Astúries 1996 de Ciència i Tecnologia (el màxim premi concedit a científics de parla hispana).

El 2008, va ser guardonat amb el Kurt Polzer de l’àrea cardiovascular de l’Acadèmia Europea de les Arts i les Ciències.

El març del 2009 va rebre el guardó de professor distingit del Col·legi Americà de Cardiologia i el juny va ser guardonat amb el Premi Internacional Arrigo Recordati per la seva tasca científica en el desenvolupament de la imatge cardiovascular.

Dr. Peter Franz Riederer

Peter Franz Riederer (Königsberg, Alemanya, 1942) és llicenciat en Ciències i doctor per la Universitat Tècnica (TU) de Viena. Des de 1986 és cap de neuroquímica clínica a la Clínica i Policlínica de Psiquiatria i Psicoteràpia de la Facultat de Medicina de Würzburg, Alemanya. Anteriorment (1971-1986), havia estat cap de neuroquímica clínica a l'Institut Ludwig Boltzmann (Hospital Lainz), a Viena.

Els seus principals interessos científics han estat els projectes d'investigació en el camp de la neuropsiquiatria, especialment la introducció de la selegilina en les estratègies de tractament del Parkinson.

Peter Franz Riederer ha estat president de la Societat Alemanya de Psiquiatria Biològica (DGBP) (1994-1998); president de la Societat Europea per a la Neurofarmacologia Clínica (ESCNP) (1995-96), i president de la Societat de Parkinson Alemanya (DPG) (2000-2004).

A més a més, ha presidit l'organització del Congrés Internacional de Psiquiatria Biològica (Berlín, 2001), el XVI Simposi Internacional de la Malaltia del Parkinson (Berlín, 2005), el XXXIX Simposi Internacional de Neurociències Danubi, (Würzburg, 2007), i el I Congrés Internacional d'Hiperactivitat/Trastorn Deficitari de l'Atenció (ADHD) (Würzburg, 2007).

Riederer ha rebut 14 premis internacionals i és membre honorífic de 15 societats científiques. Organitzador de nombrosos simposis, tallers i congressos, ha publicat al voltant de 950 escrits científics i 20 llibres en el camp de la neurologia i la psiquiatria.

És, a més, cap del Centre del Banc de Cervells de Würzburg i forma part de la iniciativa BrainNet EuropeII.