Seminari de Filosofia, 10a edició

• Un dimarts o dimecres al mes, a les 19:00 h
• Dirigit per la Dra. Magdalena Bosch, Facultat d’Humanitats

Dimarts 10 de novembre

Dr. Xavier Escribano

La gana, la set, el desig

La gana i la set indiquen estats de carència que requereixen peremptòriament una satisfacció de vital importància per a la subsistència de l’individu. En aquest sentit, més enllà de la seva funcionalitat fisiològica, ens ofereixen la vivència d’una necessitat inderogable caracteritzada per dos aspectes fonamentals: l’alteritat i la interiorització. Aquests trets són comuns a altres operacions vitals de nivells superiors i és per aquest motiu que el menjar i el beure poden adquirir, en la cultura humana, una significació social, simbòlica i fins i tot religiosa del més alt nivell i transcendència.

Dimecres 16 de desembre

Dr. Bernat Torres 

Plató, eros i el desig

Des de la seva dimensió fisiològica fins al seu sentit transcendent, passant per la seva dimensió política o psicològica, Plató sempre situa el desig com un dels constituents fonamentals de l’ànima humana. En la sessió repassarem aquestes dimensions a través de dues imatges i un mite. La primera imatge la traurem la descripció bàsica del desig com a recerca de plenitud en el Fileb de Plató. A través del mite d’eros que trobem en El convit veurem com el desig es pot considerar sempre com a aspiració a una bellesa gairebé transcendent. Finalment, recuperarem la coneguda imatge de l’ànima tripartida que es fa present en diàlegs com La República, en què la formació del desig en l’ésser humà és un element fonamental per a l’educació del ciutadà.

Dimecres 13 de gener

Dr. Abel Miró

Desig i bellesa en sant Tomàs d’Aquino

El desplegament espontani de la vida intel·lectual, des del punt de vista de sant Tomàs d’Aquino, conté una educació ètica implícita. La baula que permet connectar la contemplació intel·lectual, que té com a objecte la “veritat”, amb la vida moral, que té com a objecte el “bé”, és l’experiència estètica. En tota contemplació autènticament personal resplendeix un element irreductible al contingut objectiu: una “refulgència” de la bellesa divina. Tota contemplació de la veritat està cridada a esdevenir, quan és suficientment madura, una contemplació estètica.

Dimarts 9 de febrer

Dr. Gabriel Fernández

El desig i el subjecte tecnològic

La tecnologia té un paper central a la societat d’avui, i intervé en gairebé tot el que fem. Veiem que ens aporta molts avantatges, però també té un costat problemàtic. Des de la perspectiva de la filosofia ens preguntem: on és l’arrel dels problemes que genera la tecnologia? Un cop aclarim aquesta qüestió sabrem com usar-la al servei dels nostres anhels més profunds, és a dir, del nostre desig essencial cap a allò que ens fa més humans.

Dimarts 9 de març

Dra. Magdalena Bosch

El desig infinit del Romanticisme

El desig humà tendeix a l’infinit. Mai com entorn del 1800 aquest fet es va posar tan en evidència i va ser tractat de manera tan fèrtil. L’inici del Romanticisme ve marcat per una reflexió sobre el desig, acompanyat d’una vivència intensa: els ideals, el sentiments i la passió són anhels a vegades inassolibles però d’una força imparable.

Dimarts 13 d’abril

Dr. Albert Moya

Estètica del desig i retòrica de l’espectacle

L’experiència estètica del món contemporani, lluny de veure’s circumscrita a l’art i les seves produccions, es veu abocada habitualment al desig immediat i a l’estricta fruïció de la sensibilitat. En aquest sentit la retòrica de l’espectacle i l’entreteniment, del kitsch i dels mitjans de comunicació de masses, impulsa sovint la creació de desitjos i necessitats inexistents prèviament. A través de diferents autors contemporanis que han abordat aquestes i altres reflexions, ens endinsarem en l’ús del desig com a mecanisme generador d’expectatives i necessitats.