Gestió Clínica en Malalties Urològiques

L’atenció mèdica i sanitària de la majoria de les patologies requereix d’un abordatge multidisciplinari de coneixements i experiències.

Les malalties urològiques en són un exemple, sotmeses a una innovació ràpida tant en els aspectes diagnòstics com en els terapèutics, fruit de la revolució digital i tecnològica i l’impacte que tenen en la recerca.

Des d’aquest abordatge multidisciplinari s’alimenten les decisions clíniques que procuraran, des de l’evidència científica, guarir o fer millorar els pacients. Aquestes decisions clíniques estaran emmarcades en un sistema sanitari com el nostre, i en les organitzacions i centres que el formen, dotats tots d’uns mitjans humans, materials, tecnològics i econòmics concrets. D’aquests centres, cal obtenir-ne el millor profit possible i posar-los al servei del millor resultat clínic assolible i per al nombre més alt possible de persones. De tot això tracta la gestió clínica.

La implicació i participació dels professionals mèdics i sanitaris en la gestió de tots aquests mitjans és imprescindible per aconseguir aquest objectiu. Per a això, a més dels coneixements clínics, s’han de dotar de coneixements que juntament amb les seves habilitats els permetin disposar d’una capacitació adequada per gestionar aquests recursos.

El programa del curs de Gestió Clínica en Malalties Urològiques aborda els diferents aspectes que el clínic ha de conèixer amb aquesta finalitat. En primer lloc, posa en context l’atenció que el professional ha de dur a terme abordant els coneixements necessaris sobre el nostre sistema sanitari, que permeten analitzar com responem atenent als postulats de l’economia de la salut, les polítiques de salut i la planificació sanitària conseqüent.

En segon lloc, la pràctica clínica, més enllà del context general esmentat, s’exerceix en el context d’una organització sanitària tipus, les característiques de la qual han de ser conegudes així com els principis bàsics de gestió que la regeixen. Però també s’han de conèixer els instruments necessaris per manejar els recursos humans, materials i tecnològics dels quals disposen, així com aquells elements transversals com els sistemes d’informació i comunicació que els reforcen.

No hem d’oblidar que les organitzacions sanitàries tenen en la qualitat assistencial i en l’avaluació dels resultats la mesura del compliment dels seus objectius i dels seus professionals, que són uns dels objectius de la gestió clínica. La resposta multidisciplinària a les malalties urològiques ha d’atendre la gestió de la variabilitat de la pràctica clínica i requereix de les guies i vies clíniques oportunes que s’han d’abordar amb la metodologia adequada. Al costat de l’elaboració dels plans de qualitat, l’atenció a les malalties urològiques ha d’atendre l’atenció afectiva de les persones i la seva dimensió humana.

El programa incorpora a més la translació d’experiències concretes dels protagonistes sobre els àmbits exposats, tant des de la responsabilitat directiva com des d’una gestora concreta.

Objectius

Poder traslladar a la pràctica diària els coneixements i competències adquirides maximitzant el valor que els professionals donen a l’ètica en la utilització dels recursos.

Professionals a qui va dirigit

El curs està obert a 20 alumnes professionals sanitaris (directius, caps d’àrea i coordinadors de servei) que desenvolupin la seva activitat des de les diferents disciplines en l’àmbit de les patologies urològiques.

Competències que s’han d’adquirir

• Coneixement bàsic dels conceptes de polítiques de salut, models i sistemes sanitaris i la seva contextualització en el Sistema Nacional de Salut
• Maneig bàsic dels efectes de la interacció entre la salut i l’economia en l’àmbit clínic
• Aplicació de la teoria de l’organització en l’àmbit de les organitzacions sanitàries
• Coneixement instrumental del maneig dels recursos econòmics, els humans i els tecnològics en general i en particular en un servei d’atenció en salut mental
• Maneig dels elements instrumentals de la gestió clínica
• Els processos en la gestió clínica i el maneig de l’evidència científica
• Models i unitats de gestió clínica
• Prescripció farmacèutica prudent i polítiques de “no fer”

Sol·licitada acreditació al Consell Català de la Formació Contínua de les Professions Sanitàries (CCFCPS).