Del 2 al 4 d'octubre el professor de Critical Thinking de UIC Barcelona School of Architecture, Alfons Puigarnau, va participar en el congrés Philosophy of the City a la Universitat de Detroit Mercy. La seva intervenció es va produir en el marc de la sessió “20th Century Urban Phenomenological Orientations”, en la qual va exposar els resultats de la seva investigació recent sota el títol “Suspens as Urban Phenomenology”.

En el seu nou treball, el professor intenta formular nous conceptes teòrics sobre estètica urbana partint de termes crítics expressats pel filòsof francès Gaston Bachelard en el seu assaig The Poetics of Space (1958).  A contracorrent d'una interpretació positivista del fenomen urbà, Alfons Puigarnau ha utilitzat també els estudis de Michel Foucault (La arqueología del saber, 1969) i de Christian Norberg-Schulz (Existencia, espacio y arquitectura, 1971). El suspens s'entén com un estat cognitiu d'incertesa que s'acosta a una noció cinematogràfica de la ciutat, tal com apareix en l'obra de directors com Alfred Hitchcock (Vertigen, 1958) o Ridley Scott (Blade Runner, 1982).

L'autor aplica la crítica fenomenològica de l'arquitectura i se centra a analitzar la resposta personal i emocional als edificis.  “En certa manera, practicar una fenomenologia del suspens pot conduir a reformular les premisses d'una estètica urbana particular que involucra conceptes com magnetisme, vitalitat, aura, atmosfera, perill, definició o visibilitat”, va explicar el professor.  

“Algunes d'aquestes paraules (com el suspens mateix) han pertangut tradicionalment a l'esfera de la literatura, l'ètica o la sociologia”, va afegir en la seva conferència. “Les ciutats tenen moltes coses per ensenyar-nos i Detroit és excepcional. Es tracta d'adonar-se que no són ciutats només físiques sinó metafísiques, una barreja d'arquetips urbans, existencialisme i fenomenologia”, va concloure.

El grup de recerca Philosopy of the City, compost per acadèmics de diferents universitats nord-americanes i europees, aborda l'estudi de la ciutat i les seves dimensions filosòfiques centrant-se en els aspectes polítics, socials, metafísics, ètics i estètics.