En la seva exposició, ha parlat de les imatges falses que a vegades genera la publicitat i de totes les imatges distorsionades sobre nosaltres mateixos, com a persones i com a consumidors, pel que fa a les nostres aspiracions i desitjos. Segons Méndiz, “la publicitat ens fa creure que aspirem només a un determinat cercle de valors (comoditat, seducció, atractiu personal, èxit social, etc.) perquè són aquests desitjos els que l'ajuden a vendre. Però tots aspirem a altres valors menys egocèntrics, com l'amistat, l'afecte, la tendresa, la solidaritat o l'amor”.

El degà de la Facultat també ha fet referència al falsejament d'imatges a través del retoc fotogràfic i com “ha contribuït en gran manera a generar en els adolescents el desig de cossos impossibles, generant moltes vegades frustració respecte a si mateixos i contribuint a la proliferació de trastorns alimentosos, com l'anorèxia o la bulímia”. A més, s'ha referit a l'abús de la imatge retocada en productes de cosmètica que prometen un rejoveniment de la pell a través de models adultes amb aparença juvenil i que al final es descobreix que aquesta pell és fruit del retoc fotogràfic i no del producte anunciat.

Finalment, Alfonso Méndiz ha posat sobre la taula la relació entre publicitat i autoestima. Ha assegurat que els anuncis poden crear “decepció o frustració en l'espectador” per no aconseguir els cànons de bellesa que allí es mostren, però també ha subratllat que “la publicitat pot ajudar a crear confiança en un mateix i a descobrir el feliços que som i podem arribar a ser”. En aquest sentit, ha explicat que campanyes molt reeixides com la de Lancôme de l'any passat (“Sabem ser feliços?”) o la de John Lewis a Gran Bretanya en el dia de la Dona (“Always a woman”) han fet veure a moltes dones el valor real de si mateixes com a persones i la seva genuïna aportació a la família, al treball i a la societat.