L’ús massiu d’Instagram ha augmentat al voltant d’un 30 % en comparació amb les dades prepandèmia els trastorns de conducta alimentària entre joves i adolescents, segons ha explicat Clàudia Rossy. Una de les causes d’aquest augment és l’ús de filtres que redueixen centímetres del cos i corregeixen imperfeccions, juntament amb l’accés a perfils que promouen la pèrdua de pes i l’esport. 

Rossy ha explicat que, actualment, els trastorns de conducta alimentària a Espanya tenen una taxa de prevalença en la població adolescent d’entre un 4,1 i un 4,5 % entre els 12 i els 21 anys. La bulímia, amb el 0,8 %, és el més diagnosticat, seguit de l’anorèxia, amb el 0,3 %. No obstant això, el trastorn de la conducta no especificat se situa en el 3,1 % en la població femenina d’aquesta franja d’edat.

Al marge d’aquests trastorns, la professora ha destacat que, en general, el percentatge de joves d’entre 15 i 24 anys amb problemes de salut mental s’ha duplicat entre els anys 2020 i 2021, i ha recordat que el suïcidi s’ha convertit en la primera causa de mort entre la població jove a Europa. En el cas d’Espanya, el 20,8 % dels adolescents pateix algun tipus de problema mental diagnosticat, la qual cosa situa el país com a líder europeu amb més prevalença entre nens, nenes i adolescents.

Per sexes, l’ansietat i la depressió són més freqüents en les noies, mentre que entre els nois és més comú patir el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i trastorns de la conducta. Quant a les franges d’edat, els mil·lenistes (24-39 anys) són la generació que més declara haver tingut una reducció en el volum d’ingressos arran de la pandèmia, la més afectada per la pèrdua d’ocupació, un fet que ha suposat un important factor d’estrès. En canvi, la generació Z (16-23 anys) és la més afectada anímicament. 

L’especialista ha lamentat que hi ha diferents factors que dificulten que els joves demanin ajuda, com per exemple la saturació del sistema públic de salut mental.

Imatge: © Rawpixel.com / Freepik