La Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) i la Fundació DPMC han celebrat el 9è Simposi de la Càtedra Direcció per Missions i Propòsit Corporatiu de UIC Barcelona, sota el títol “Human flourishing a través del propòsit”. La trobada, celebrada a la Fundació Botín, ha pretès crear un espai de reflexió conjunta entorn d’una cosa de la qual es parla des de fa temps, el propòsit. 

“Cada vegada és més gran l’esforç de les institucions i les empreses per connectar el propòsit corporatiu amb el desenvolupament social i el propòsit personal dels equips”, expliquen els organitzadors, que van donar pas en la trobada a intervencions de diferents ponents, els quals van compartir les seves reflexions al voltant del que significa i suposa treballar des del propòsit personal alineat amb el propòsit corporatiu. 

En aquest sentit, Jorge Barranco, vicepresident d’Iberia Aliaxis, considera que “treballar des del propòsit s’està traduint, a poc a poc, cada vegada més, en millors resultats empresarials”, però en la seva opinió, a Espanya, la col·laboració universitat-empresa que ha de tenir lloc encara té molt recorregut de millora. Per a Barranco, la universitat podria millorar la posada a disposició al servei del mercat per crear solucions més sostenibles, però per a això, “la universitat ha de reptar l’statu quo de l’empresa, i viceversa”, va ressaltar. 

Per la seva part, Lasse Wrennmark, soci fundador de Companions for Leadership, considera que després del període d’hiperglobalització que acabem de concloure estem en plena transició cap a un nou sistema, en el qual la saviesa i el propòsit és el que ens permetrà crear solucions que ens facin avançar. Segons Wrennmark, en un context de “permacrisi”, que és en el qual vivim, moltes empreses parlen de cuidar la seva gent, però tot queda en paraules, perquè encara és una cosa que no es manifesta en les organitzacions. “La gent ho sent, però no ho interioritza”, va explicar.

A continuació, Carlos Rey, fundador de DPMC i codirector de la càtedra a UIC Barcelona, va parlar de què és un propòsit sostenible. “Un propòsit sostenible és el que connecta cap, cor i mà”; va explicar per ressaltar que “davant lògiques diferents, un propòsit sostenible ens ajuda a equilibrar i integrar, a harmonitzar, aquestes diferents lògiques, compatibilitzant realitat, empatia i visió”.

Progrés humà: miratge o oportunitat?

Sota l’interrogant sobre si el progrés humà és un miratge o una oportunitat, va tenir lloc una taula rodona a la qual van participar Pedro Javier Armentia, president de Creas; Andrea Sánchez Elía, directora corporativa de Sostenibilitat de Grup IF; Elvira Arango, directora corporativa de Lideratge i Cultura de MAPFRE; Marta Lozano, directora de Màrqueting Global de Castrol, i Miquel Bastons, codirector de la càtedra de UIC Barcelona, que va exercir com a moderador del debat.

Durant la taula rodona, es va debatre sobre quin és l’objectiu de l’empresa. “Només guanyar diners?”, es va plantejar. Socialment aquesta és la concepció, segons Bastons, “per la qual cosa, per a molts, això del propòsit compartit és una il·lusió”, va assenyalar, posant sobre la taula la seva posició, que aquesta pregunta l’han de contestar els empresaris, no els acadèmics.

Així, per a tots els participants de la taula, les empreses han d’interessar-se i involucrar-se en el floriment humà, no només en la RSC o els ODS. I aquest objectiu de fer florir els equips no ha de ser pres com “una càrrega més”, sinó com una oportunitat.

“I aquest fer florir està molt relacionat amb cuidar”, va ressaltar Elvira Arango, per a qui el primer repte d’un líder és saber cuidar els seus equips. En aquesta mateixa línia, Marta Lozano va assenyalar ser partidària “d’això mateix, de fer créixer, en el meu cas, donant-nos suport en el que és digital i en la sostenibilitat”. Per part seva, Pedro Javier Armentia va explicar la seva aposta per integrar la visió de dos mons aparentment dispars, les inversions i les solucions a problemes de la societat. “Una inversió pot tenir impacte per construir un món millor”, va destacar. I és que per a Armentia una empresa pot guanyar diners fent coses amb sentit social, la qual cosa, a més, li suposa un avantatge competitiu.

Després del parèntesi de l’esmorzar, Pablo Cardona, degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UNIR, va fer un repàs del concepte de human flourishing al llarg de la història, des que se’n va començar a parlar fa segles fins al projecte de Harvard entorn d’aquest concepte iniciat el 2017. Així mateix, a través d’un supòsit pràctic, els assistents van poder veure de manera tangible com pot ser l’anàlisi i les accions entorn d’aquest desenvolupament de les persones en el marc de l’empresa. 

Després de Cardona, els assistents van poder gaudir d’un taller-experiència entorn de la idea de l’amor en l’empresa, sota el guiatge de Mayte Márquez, directora de DPMC Consultoria.

I per a acabar, Pablo Parra, director general de Vemare, va animar tothom “que ens contagiem els uns als altres, deixant la motxilla perquè floreixi tot”. I és que, per a Parra, “per estimar cal conèixer, per la qual cosa cal buscar converses profundes”.