1.    Per què et vas proposar d’analitzar el mercat de l’habitatge a la ciutat de Barcelona?

Vaig triar analitzar el mercat de l’habitatge de Barcelona i com aquest mercat interactua amb aquesta política específica per entendre com les forces del mercat privat coexisteixen amb objectius públics, com el “dret a l’habitatge”. M’interessa la dinàmica complexa de l’assequibilitat de l’habitatge i explorar en quina mesura els instruments de la política interactuen amb les forces del mercat privat. Atès que els mecanismes de la política d’habitatge inclusiu estan intrínsecament vinculats a projectes privats, serveixen, per tant, com a lents eficaces a través de les quals es pot avaluar com es poden calibrar eficaçment les mesures polítiques per assolir els objectius d’assequibilitat. 

2.    Fins ara, has dut a terme un examen de les millors pràctiques tant als Estats Units com a Europa per contribuir a un debat informat sobre la política d’habitatge inclusiu no només a Barcelona, sinó a tot el món. Quins països i/o ciutats podrien servir com a bon exemple de la política d’habitatge inclusiu?

A Europa, on hi ha força menys polítiques d’habitatge inclusiu establertes que als Estats Units, malgrat que és aquí on va néixer la pràctica, tant París com Londres destaquen com a models eficaços. Als Estats Units moltes ciutats importants de la costa oest i del nord-est adopten polítiques d’inclusió. Entre les ciutats més grans amb bons exemples de polítiques eficaces hi ha San Francisco, Boston, Nova York i Washington DC; així mateix, algunes jurisdiccions més petites han demostrat també la seva eficàcia política a oferir habitatges assequibles de manera integradora i inclusiva. 

3.    El teu estudi se centra en dos barris/districtes de Barcelona: Sant Martí i Sants-Montjuïc. Per què vas triar aquestes dues zones?

Vaig optar per aquests districtes basant-me en el seu desenvolupament recent (moltes construccions noves) i en les característiques de gentrificació (per exemple, la proporció de lloguers alts en relació amb els ingressos). En altres paraules, aquests dos districtes representen zones de la ciutat en les quals la política d’inclusió hauria de ser més eficaç, és a dir, zones on hi ha una demanda de promotors privats (necessaris perquè la política d’inclusió generi habitatges assequibles), alhora que presenten característiques de gentrificació i, per tant, zones en les quals és necessari construir habitatges assequibles. En centrar la meva investigació en l’àmbit de districte, espero comprendre millor l’impacte de les polítiques específiques de cada context. 

4.    Quins elements han de tenir en compte els responsables polítics perquè l’habitatge inclusiu sigui un mecanisme eficaç per impulsar projectes del sector privat i generar habitatges assequibles?

La política d’habitatge inclusiu pot ser un mecanisme eficaç per impulsar projectes del sector privat a fi de generar habitatges assequibles de manera integradora i inclusiva. Quan estan convenientment calibrades, les polítiques d’inclusió poden generar habitatges assequibles sense que això afecti negativament projectes privats, amb un cost fiscal mínim o nul per a la jurisdicció que les aplica, especialment en períodes d’alta conjuntura. A tot el món es poden trobar nombrosos exemples de polítiques inclusives que han tingut èxit. 
A més, hi ha una gran diversitat de models de política d’habitatge inclusiu que s’han aplicat. No obstant això, les polítiques d’inclusió més eficaces (definides per la capacitat que tenen de generar habitatges assequibles o socials de manera integradora i socialment inclusiva) es consideren essencials i es caracteritzen per la seva flexibilitat (per exemple, respecte als límits del preu de lloguer i/o venda, el percentatge d’inclusió requerit, la tipologia dels habitatges, etc.) i la bona adaptació al context de mercat.

5.    La mesura que van aprovar l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya el desembre del 2018, que promou l’habitatge de protecció oficial, contribueix a garantir l’accés a un habitatge digne a Barcelona?

Els resultats preliminars d’aquesta investigació suggereixen que, atès el context del mercat residencial de Barcelona, una política d’habitatge inclusiu, calibrat adequadament, podria ser molt eficaç per generar nous habitatges assequibles de manera integradora i inclusiva. Tanmateix, els primers resultats de l’anàlisi de viabilitat que he dut a terme sobre la promoció de nous habitatges en barris seleccionats indiquen que l’activitat constructora actual és insuficient per superar la càrrega imposada pels requisits de la política d’habitatge inclusiu de la ciutat. Per tant, és probable que la política limiti la construcció privada, la qual cosa, al seu torn, té com a conseqüència menys habitatges assequibles generats per la política que els que es van preveure quan es va aprovar la mesura. La ciutat va estimar que es construirien anualment entre 300 i 400 habitatges assequibles com a resultat de la política d’habitatge inclusiu. Aquestes previsions es basaven en el supòsit que continuaria la tendència de construcció d’habitatges que s’observava dels anys anteriors a l’aplicació de la mesura. 
Si es calibra adequadament per reflectir millor les realitats contextuals —amb la incorporació d’incentius per a la construcció i la possible modificació dels requisits d’inclusió a les zones de la ciutat amb mercats residencials més febles—, l’economia de la construcció subjacent suggereix que la política d’habitatge inclusiu de Barcelona està ben posicionada per assolir el seu objectiu polític declarat de millorar l’assequibilitat a la ciutat i generar habitatges assequibles de manera integradora.

6.    Com creus que la pandèmia actual pot afectar el mercat de l’habitatge inclusiu a grans ciutats com Barcelona?

Si bé estic analitzant com la pandèmia i els seus impactes en el mercat de l’habitatge poden afectar, a més escala, la construcció a Barcelona i, al seu torn, els impactes de la política d’inclusió, és una qüestió complicada i no crec que tingui els coneixements suficients per donar-hi una resposta completa. 

Tot i que encara és massa aviat per saber la magnitud de l’impacte de la covid-19 als mercats de l’habitatge, els efectes a curt termini a Barcelona a causa de la reducció del turisme (i, per tant, de la demanda d’apartaments turístics), la pèrdua de llocs de treball o el nombre inferior d’estudiants universitaris, entre d’altres, no ajuden en absolut el desenvolupament de l’economia subjacent per a noves construccions o projectes de rehabilitació importants. Dit això, el canvi de preferències dels arrendataris i compradors amb més ingressos (per exemple, el desig de més terrasses o més espais per viure) probablement també tindrà un impacte en els dissenys d’habitatges futurs. El propòsit de la meva investigació és esbrinar com aquests diversos factors poden repercutir en els mercats d’habitatge més amplis (i específics del barri) i, per tant, l’eficàcia projectada de la mesura per generar habitatges assequibles. 

7.    Aquesta mesura aprovada el 2018 podria ser un bon exemple d’una política d’habitatge post-COVID?

Tal com està dissenyada actualment, diria que no. Penso que la manera en què està estructurada la política (fins i tot prepandèmica) no reflecteix gaire bé les realitats econòmiques de Barcelona, especialment pel que fa a barris. Segons la meva opinió, les complicacions econòmiques derivades de la pandèmia només fan més qüestionable l’eficàcia de la mesura, ja que l’economia és menys favorable i més incerta (és a dir, inversions de risc).

8.    El Govern espanyol s’està plantejant com regular el mercat de l’habitatge per garantir preus justos, especialment a grans ciutats com Barcelona o Madrid. Segons la teva investigació, és realment possible assolir un mercat d’habitatges assequibles sense que això afecti negativament l’activitat del mercat privat? 

Aquest és un tema molt important, i fins i tot arribar a un acord entre els responsables polítics sobre el que constitueix un “mercat d’habitatges assequibles” és un repte. Només puc parlar pel que fa a la meva investigació, que se centra en una política concreta centrada a generar habitatges assequibles de manera inclusiva en alguns barris d’una sola ciutat a Espanya (Barcelona). Respecte a l’habitatge inclusiu, sí, crec que es pot desenvolupar una política que sigui eficaç a l’hora de millorar l’assequibilitat a Barcelona —mitjançant la construcció d’habitatges assequibles integradors— sense que això afecti negativament l’activitat del mercat privat. 

Quant a la pregunta més general, amb la meva investigació intento aclarir si un “mercat d’habitatges assequible” o un “dret a l’habitatge” pot coexistir, a la pràctica, amb el mercat privat (i, en cas afirmatiu, fins a quin punt). Desgraciadament, encara no tinc cap resposta a aquesta pregunta. 

9.    El 2017 et vas graduar en el Màster en Cooperació Internacional: Arquitectura d’Emergència Sostenible. Com han influït aquests estudis en la teva carrera professional? 

Abans de cursar el Màster, amb prou feines tenia relació amb la indústria humanitària i de desenvolupament. La meva experiència laboral abans del Màster va ser com a consultor en economia urbana per al sector privat, treballant principalment en l’ordenació territorial i la política d’habitatge. Així doncs, el Màster em va obrir els ulls a algunes de les oportunitats fora dels sectors públic i privat. De manera més directa, la part de pràctiques del Màster em va portar al meu lloc actual a ONU-Habitat, primer amb el Programa de perfils de ciutats resilients i després amb l’Aliança Global d’Operadors d’Aigua.

10.    Quines són les teves principals responsabilitats a ONU-Habitat?

Les meves responsabilitats consisteixen principalment a donar suport als recursos de gestió dels coneixements, així com al disseny i a la gestió d’ajuts internacionals per connectar els serveis d’aigua i sanejament mitjançant la cooperació entre organismes homòlegs.