Diuen que el món és dels que estan cansats i, tot i això, lluiten. Lluiten perquè somien cada dia en nous horitzons. “És important somiar per triomfar en la vida i canviar el món”, reconeix Ricardo: “En part, gràcies a aquests somnis som capaços de superar barreres, motivacions noves i millors”. Sortir de la perillosa “zona de confort”.

Els somnis de Ricardo, quan va començar, estaven molt clars: “El meu objectiu professional era haver acabat un màster i començat un doctorat abans dels 30. I, a nivell personal, casar-me”. Dit i fet, com aquell qui diu: no ha estat bufar i fer ampolles, però sí que hi ha arribat… En part: “La vida és tan rica que ens ha regalat el nostre primer fill, Javier, que m’ha fet replantejar la necessitat del doctorat: encara tinc un parell d’anys de marge per obrir-me a nous projectes”.

“L’home proposa i Déu disposa”. Efectivament, de vegades la vida et porta per altres camins, però si no es comença somiant i llençant-se a nous objectius, la cosa no va bé. I Ricardo –que accepta, amb un somriure d’orella a orella, que continua somiant truites– no ha deixat de posar-se reptes. “Ara compartits amb la meva família, que és on tinc el cap”, però sempre endavant. “Em queda molt per créixer professionalment parlant. He de seguir perfeccionant-me com a dentista, continuo amb la idea de fer el doctorat, acabar establint una clínica…. Tot això eren truites; ara ja comencen a ser realitats”.

La de Ricardo no és una vida diferent de les altres. És la vida d’un somiador –d’un somiatruites– que va decidir endegar els seus somnis a UIC Barcelona.