L’arquitecte austríac Dietmar Eberle, fundador de l’estudi Baumschlager Eberle Architekten, va explicar el dijous 29 de febrer a Barcelona que la clau dels seus edificis 2226 consisteix a “canviar el hardware, la tecnologia constructiva, per software, tecnologia digital”. Aquest canvi de perspectiva, va augurar, marcarà el futur de l’arquitectura.

Eberle va participar el dijous en la tercera conferència del cicle Foros sobre arquitectura i urbanisme, que organitza la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona). Juntament amb Eberle, Hugo Herrera, soci i cap del departament de Disseny a la firma, va aprofundir en aquest enfocament arquitectònic. També va participar en la conferència
Ignacio Fernández Solla, director de Planning & Advisory a la firma d’enginyeria Arup, una consultora internacional de projectes que integren l’última tecnologia per aconseguir construccions eficients i sostenibles.

Juan Trias de Bes, arquitecte i professor de UIC Barcelona, va presentar la conferència. “En aquest fòrum parlarem d’innovació”, va avançar. “Estem immersos en un moment de transformació i l’arquitectura s’enfronta a nous reptes. Els ponents d’avui són professionals que ofereixen resposta a aquests reptes, perquè són capaços de formular-se les preguntes correctes”, va afirmar.

Edificis 2226: temperatura constant sense calefacció ni aire condicionat

Els edificis construïts o rehabilitats amb el sistema 2226 de l’estudi Baumschlager Eberle Architekten mantenen la temperatura interior entre 22 i 26 ºC sense instal·lacions de calefacció ni aire condicionat. Aquests edificis integren sensors i programari que regulen les condicions interiors.

Dietmar Eberle va explicar que el punt de partida per desenvolupar el sistema 2226 és “la comprensió de com funciona el clima i els factors que determinen el confort dins d’un edifici: la temperatura, el diòxid de carboni, la humitat de l’aire, l’acústica i la il·luminació”.

El sistema desenvolupat per l’estudi austríac durant vint anys combina les característiques de geometria, física i massa tèrmica de l’edifici amb l’ús de tecnologia digital, per aconseguir aquesta estabilitat tèrmica i sensació de confort dels usuaris.

El primer edifici 2226 es va edificar el 2013 i la construcció la va finançar el mateix estudi. “Sabíem que havia de funcionar, així que vam assumir el risc de la construcció”, va explicar Eberle. “Fa més de 10 anys que recollim dades sobre aquest edifici; deu ser l’edifici més ben documentat del món”, va afirmar.

Hugo Herrera, per la seva banda, va incidir en la importància de basar les decisions arquitectòniques en dades i càlculs. “No per utilitzar fusta o incloure vegetació un edifici és sostenible. Un edifici és sostenible quan es concep així des del principi, havent mesurat i calculat al detall totes les variables”, va afirmar.

Herrera va repassar diversos projectes realitzats per Baumschlager-Eberle Architekten, i va destacar la importància que els arquitectes persegueixin també la bellesa de les seves obres. Va afirmar que “nosaltres busquem realitzar edificis amb qualitats estètiques abstractes, que no vagin associats a modes; creiem que és una manera que l’edifici perduri en el temps”.

Ignacio Fernández Solla va assenyalar que “l’enfocament de l’arquitectura a la segona meitat del segle XX en tecnologies complexes no ha funcionat”. En aquest sentit, va revisar exemples d’edificis icònics que han hagut de ser renovats completament, amb costos tan elevats com els de la construcció.

En contraposició, va explicar els principis amb què la consultora en enginyeria Arup enfoca els seus projectes constructius: “La millora de la salut de les persones, la transició a l’economia de zero carboni, l’economia circular, la resiliència de les comunitats, la creació de valor social i el respecte als límits del planeta”.