Una recerca suggereix que la consciència que els usuaris tenen sobre el gran nombre de fake news que circulen sobre la crisi sanitària pot estar portant a un increment de l'alfabetització digital: el 62% dels usuaris digitals a Espanya contrasta i verifica la fiabilitat de les informacions de les notícies digitals i un 54% es fixa en les fonts que cita la pròpia notícia. A més, un 31% acudeix a portals especialitzats en verificació de continguts com Maldito Bulo o Newtral per comprovar la fiabilitat de les informacions sobre la Covid-19.

Són algunes de les dades que es desprenen d'una recerca sobre el consum d'informació digital que els usuaris estan fent durant els primers mesos de la crisi de la Covid-19. L'estudi, finançat per la fundació European Charlemagne Prize Academy, està liderat per la professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona, María Victoria. La primera fase de l'estudi es basa en una enquesta realitzada a una mostra de 700 persones de tot l'Estat a mitjans abril, un mes després d’haver-se decretat l'estat d'alarma a Espanya.

Aquesta recerca indica, a més a més, que un 68% dels usuaris han dubtat de la veracitat de les notícies de caràcter polític que han vist en xarxes socials durant el confinament, mentre que un 36% ha afirmat el mateix sobre les notícies publicades en mitjans de comunicació.

Tot i que gran part de la població és conscient de l'existència de les notícies falses i, quan les troba, procura contrastar la informació, la recerca afirma que encara existeixen nivells preocupants de desinformació sobre el virus. Per exemple, entorn del 50% dels usuaris segueix amb dubtes sobre els efectes que l’ibuprofè pugui tenir en la malaltia o sobre la possibilitat que el virus sigui una arma biològica creada de manera intencionada per fer mal a la població. Així mateix, entre el 30 i el 40% dóna certa credibilitat a algunes notícies i teories de la conspiració al voltant de l'origen i la gestió de la pandèmia. 

Whatsapp i Facebook, les preferides

El consum de notícies ha augmentat durant el primer mes de confinament: un 69% afirma haver consumit més informació que abans de la crisi. La majoria dels usuaris d'informació digital consumeixen notícies més d'una vegada al dia, principalment a través d'un smartphone (67%). Un 25% accedeix a les notícies a través de webs i apps de mitjans de comunicació  i un 23% ho fa a través de les xarxes socials. Encara que les edicions digitals dels diaris tradicionals es troben entre els mitjans més consumits a Internet, WhatsApp i Facebook també constitueixen importants portes d'entrada a les notícies. És a les plataformes socials on els usuaris es veuen exposats a un major número de fake news.

La confiança, un element clau

Els científics i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) són les fonts d'informació que més confiança han generat als usuaris digitals durant el primer mes de pandèmia: s'han guanyat la confiança de més del 50%. En canvi, menys d'un 30% confia en els governs estatals i autonòmics. El mateix succeeix amb els mitjans de comunicació i amb les notícies en general: només el 28% dels usuaris afirma que pot confiar en la majoria de les notícies, mentre que un 35% dóna veracitat a la majoria de notícies que tria consumir.

En termes de la gestió de la crisi, un 81% dels usuaris considera que els experts són més capaços que els polítics per gestionar la pandèmia. De fet, només un 22% confia en el govern estatal, mentre que el 29% confia en el govern de la seva comunitat autònoma.

Pots consultar l’estudi sencer en aquest enllaç.