El 16 d’octubre va tenir lloc la conferència de cloenda del cicle “L’essència del cristianisme”, organitzada per la Facultat d’Humanitats i al capdavant de la qual hi ha el Dr. Josep-Ignasi Saranyana, sacerdot i professor emèrit de la Universitat de Navarra. El cicle pretenia reflexionar, des d’una perspectiva històrica i conceptual, sobre allò que els grans teòlegs catòlics i protestants han considerat l’essència del cristianisme.

Si en les dues primeres sessions, el Dr. Saranyan es va centrar en l’origen especulatiu de la pregunta sobre l’essència del cristianisme, tal com es va plantejar inicialment en el context del protestantisme i a partir d’autors com Adolf von Harnack, Karl Barth o Rudolf Bultmann, en la tercera i quarta sessió que tancaven el cicle, el Dr. Saranyana va desenvolupar la resposta catòlica a aquests posicionaments. Ho va fer a partir de l’obra de Romano Guardini titulada La esencia del cristianismo (1938), escrit cèlebre mitjançant el qual el sacerdot i teòleg catòlic va formular en el seu temps una de les respostes més completes a la difícil qüestió que plantejava el protestantisme.

El Dr. Saranyana va mostrar com, a diferència dels plantejaments protestants, Guardini defensava que el nucli del cristianisme no és només una doctrina, una moral o una litúrgia, sinó una persona, Jesucrist, real i històrica, en la qual s’esdevindria una “unió hipostàtica” única, entre una naturalesa humana i una divina, que permetria fonamentar tota la resta de coses. Per Guardini el nucli del cristianisme es trobaria sintetitzat en el passatge bíblic de Joan 14,6 “Jo soc el camí, i la veritat, i la vida”.