El Dr. Josep-Ignasi Saranyana  va oferir el 14 de desembre passat una conferència en què va abordar la persona i l’obra de Martí Luter en el marc del V centenari de la Reforma Protestant. 

La conferència, organitzada per la Facultat d’Humanitats i oberta a tota la comunitat de UIC Barcelona, va girar al voltant de tres tesis. A la primera, el Dr. Saranyana va destacar que Luter formava part d’un ampli moviment reformista que ja s’havia iniciat en el món catòlic a mitjans del segle XIV, principalment en l’àmbit dels instituts acadèmics. “Tot i això, la seva concepció de la reforma el va separar des de l’inici del cicle reformista baixmedieval”, va explicar. 

La segona tesi del professor emèrit i investigador científic del CISC assenyalava que la “novetat” luterana sobre la justificació es va inspirar en les fonts tardomedievals. Una “novetat” que, com va explicar Saranyana, no va aconseguir la seva forma definitiva fins al 1522, amb la traducció de la Bíblia. Amb tot, l’impacte de la “novetat” luterana es va ajustar a l’àmbit teològic o religiós.

La tercera i última és la tesi que la proposta més influent de Luter en la configuració dels temps moderns no va ser la seva doctrina sobre la justificació, sinó la seva reflexió sobre el “fet de la consciència”.

El professor emèrit va assenyalar que Luter va arribar al seu descobriment quan intentava sortir de la gran angoixa que patia per la seva salvació. “Amb tot, el frare agustí no va ser conscient, almenys a la fase inicial, de les conseqüències dogmàtiques dels seus posicionaments com encertadament, en la meva opinió, va assenyalar Dino Belluci”, segons va assegurar a la conferència. 

El Dr. Saranyana va afegir també que, potser al final de la seva vida, “es va adonar que la veritable ruptura amb Roma havia estat més de caràcter dogmàtic que de caràcter disciplinari”.