És un article en col·laboració entre investigadores de les dues universitats. Les autores hi exposen les principals estratègies implementades en els centres escolars per al desenvolupament de llengües estrangeres. A més a més, plantegen una hipòtesi sobre l’èxit d’aquestes estratègies i analitza la capacitat de desenvolupament d’idiomes en contextos de no immersió en edats primerenques.

Segons s’explica a l’article, “a Espanya destaquen dues estratègies clau entre els esforços realitzats per enfortir l’aprenentatge de l’anglès a les escoles”: l’adquisició de llengües estrangeres en edats primerenques i la implementació d’enfocaments educatius com l’Aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres (AICLE).

Com descriuen les autores, l’objectiu final d’aquestes estratègies és alinear-se amb l’objectiu europeu de fomentar la competència multilingüe. Com diuen, “ja no només es fomenta la llengua anglesa a través de l’assignatura convencional d’anglès, sinó que també s’integra com a mitjà d’instrucció per a continguts no lingüístics com les ciències”.

La recerca ha tingut d’objecte d’estudi els efectes de l’exposició a l’anglès com a llengua estrangera en l’educació secundària, comparant els resultats amb una mateixa anàlisi en alumnes d’educació primària. Tot i que s’han trobat alguns avantatges, han sorgit tres possibles problemàtiques de futur que queden exposades a l’article.

“No és clar —escriuen— que un augment d’hores d’instrucció en alumnes més joves suposi guanys en el desenvolupament lingüístic, atès que aquests alumnes tenen menys consciència metalingüística que els alumnes de secundària”. A aquesta dificultat en la transferència de coneixements interlingüística, s’hi sumen els dubtes entre una exposició a la llengua estrangera a través de l’enfocament AICLE esmentat i l’estratègia ILE, que suposa ensenyar l’anglès com a matèria a part.

Com explica Roquet, l’objectiu no és només veure si començar abans a afegir AICLE té guanys en l’anglès, sinó veure “com el fet d’augmentar l’anglès, a través d’altres matèries —cosa que implica disminuir el català i el castellà— pot afectar al desenvolupament d’aquestes llengües socials, tenint en compte que són nens petits que aprenen a llegir i a escriure en els seus idiomes materns”. En aquest sentit, continua explicant la professora Roquet, “hem vist que augmentar poques hores d’anglès a través de l’AICLE no afecta el desenvolupament del català i el castellà, però tampoc el de l’anglès”.

A la pregunta, per tant, de si és millor començar com més aviat millor el desenvolupament d’idiomes en contextos de no immersió, l’estudi explica que no és clar que el mètode AICLE tingui efectes positius en entorns escolars a aquestes edats primerenques. Les autores expliquen que els resultats suggereixen que els estudiants d’educació primària, i concretament els de primer i segon de primària, poden ser massa joves per beneficiar-se significativament d’aquest enfocament.

[photo: VCoscaron/Shutterstock]