Més de 50 professors universitaris i de batxillerat van participar en les Jornades, que tenien com a objectiu reflexionar sobre els mètodes i els recursos pràctics per a la comprensió i la interpretació de documents de diferents tipus, com ara l’històric, el literari, els mapes o les imatges que el professorat utilitza a l’aula. Es tractava d’establir un pont entre la formació humanística preuniversitària i la universitària, i crear sinergies de col·laboració, a través d’un espai de diàleg en què es van intercanviar experiències docents reals i enriquidores.

En l’acte d’obertura, la Dra. Teresa Vallès, degana de la Facultat d’Humanitats de la UIC, va destacar la rellevància dels estudis humanístics en l’actualitat, i va recalcar el paper decisiu que tenen els docents a les escoles per orientar els futurs alumnes universitaris. Per la seva banda, Josefina Cambra, degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya, va aprofundir en les múltiples possibilitats professionals que ofereixen els estudis humanístics actualment.

Les Jornades es dividien en dos blocs de tallers pràctics, amb tres sessions cadascun. Els assistents havien d’escollir una sessió per bloc de les sis que se’ls oferien. “Llegir poesia literàriament”, “Calendaris i climes. La mecànica del planeta”, “Com llegar una obra d’art” o “¿Qué textos leer para enseñar a pensar y a disfrutar?” van ser algunes de les sessions pràctiques dels tallers.

Durant els dos dies, alguns professors d’institut van presentar les seves experiències docents. Cal destacar la presentació de Francina Martí i Natàlia Maldonado, del CESIRE-CIREL, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que van impartir la sessió “ARC: propostes didàctiques per aplicar i adaptar a l’aula”.

La conferència de cloenda, “Humanisme al segle XXI: sentit i valors”, va ser a càrrec del Dr. Joan Manuel del Pozo, professor de Filosofia de la Universitat de Girona. Durant la conferència, Del Pozo va analitzar la contribució de l’humanisme al progrés històric fins al moment actual i la necessària aportació a la desorientació contemporània.