El descobriment suposa un pas més per trobar alternatives al tractament quirúrgic de les malalties cardiovasculars, una de les principals causes de mort en el món. “Gràcies a l’ús d’hidrogels i polímers hem aconseguit desenvolupar fibres de doble capa buides per dins, que mimetitzen l’arquitectura d’una artèria”, explica Èlia Bosch, autora principal de l’article.
Les cèl·lules introduïdes en aquesta estructura, a més a més, són capaces d’alinear-se de la mateixa manera que ho farien en un vas sanguini i sense haver d’aplicar estímuls de perfusió. “Aquest fet és especialment important en el cas de les cèl·lules musculars llises, ja que el seu alineament concèntric facilita la vasoconstricció i vasodilatació, tots dos processos importants per regular la pressió arterial”, assegura la investigadora. Aquestes estructures en 3D han demostrat ser estables i capaces de mantenir la forma tubular, i permetre així introduir en el seu interior les cèl·lules vasculars específiques que es troben en les artèries com són les cèl·lules endotelials i les cèl·lules musculars llises.
La imatge de l'esquerra mostra les cèl·lules endotelials (HUVEC) a la capa interna, i la imatge de la dreta mostra les cèl·lules musculars llises (HASMC) a la capa externa del vas sanguini
“La metodologia utilitzada, basada en l’extrusió, permet desenvolupar vasos sanguinis de forma més ràpida que amb altres mètodes, i aconseguir estructures homogènies de més fàcil reproducció”, afegeix Bosch.