El 3 de desembre, la professora de UIC Barcelona School of Architecture Jelena Prokopljević va participar en el cicle “Arquitectura, interiors i identitat social: la classe treballadora i la ciutat”, organitzat pel Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). En la seva intervenció, que va portar per títol “Habitatge obrer a l'URSS 1922-1932: de la Casa Komuna a la ciutat socialista”, la professora va explicar diferents models d'habitatge obrer desenvolupats en els primers deu anys de l'existència de l'URSS, després de la revolució i la guerra civil. “Es tracta d'un període d'intensa activitat en la recerca dels nous models d'habitatges, edificis públics i equipaments, així com en l'organització de les ciutats, a càrrec dels instituts estatals i les diferents agrupacions professionals”, explica.

Segons va exposar Jelena Prokopljević, en aquests anys, el model de la casa obrera va anar canviant des de l'habitatge col·lectiu, amb espais compartits, cap a un model d'habitatge individual amb serveis comuns que donaria lloc a la creació de l'anomenat Dom Komuna, un centre multifuncional que acabaria sent la base organitzativa de la zona residencial de les ciutats noves soviètiques desenvolupades a finals dels anys vint. “En aquesta mena d'habitatges es buscava la màxima eficiència econòmica i espacial per oferir un confort òptim i assegurar la igualtat de gènere, incloent usos comunitaris com ara cuines, menjadors, guarderies i bugaderies, que permetien la inserció de la dona en el món professional”, declara.

La conferència de la professora Jelena Prokopljević es va inscriure en la sessió “Teoria i pràctica de l’existenzminimum”. Aquesta sessió buscava oferir una mirada paral·lela als models planificats de la ciutat obrera i als referents arrelats en la tradició popular i mediterrània, que van influir en el debat del període d'entreguerres i van tenir ressonància també en la postguerra.