Després d’unes paraules d’agraïment del cònsol i de la degana d’Humanitats, l’acte es va iniciar amb una conferència del Dr. Xavier Baró, professor d’història i vicedegà de la Facultat de Ciències de la Comunicació.

Baró va situar els assistents en el context històric de l’holocaust a Europa i més concretament a Polònia. El professor va fer algunes reflexions sobre com es va poder arribar fins aquell punt i com s’havia anat agreujant la situació durant els anys previs a la Segona Guerra Mundial. També va donar dades reals de com havia estat l’aïllament del gueto de Varsòvia i com va sofrir la població jueva que hi havia a dins.

Un cop els assistents van estar situats en el context, es va projectar el documental  El gueto de Varsovia 1940-1943 en versió anglesa. El documental explica amb imatges, testimonis i escrits reals com va ser la construcció del gueto i com vivia la població que hi havia dins.

Per acabar, va tenir la paraula Joanna Sobolewska-Pyz, presidenta de l’Associació dels Nens de l’Holocaust a Polònia, i una de les supervivents del gueto de Varsòvia. Com s’explica a l’exposició fotogràfica, Joanna és una dels quinze nens nascuts als anys 1939-1942 que van sobreviure gràcies als seus pares jueus i el valor dels pares polonesos que els van acollir.

Joanna va donar el seu testimoni: “Amb els anys he trobat la meva família a Israel. Quan va morir la meva tieta no podia comprendre com era possible que una persona que es va salvar de l’holocaust pogués morir. Ara ho entenc millor, estic més acostumada que aquestes persones que s’han salvat, igualment, morin”.

La ponent va aprofitar per explicar també la història de l’Associació: com va néixer, les reunions que han mantingut aquests anys i les persones que en formen part.

L’exposició fotogràfica “Els meus pares jueus, els meus pares polonesos” es podrà visitar fins a finals de maig al Campus Barcelona, a l’entrada dels edificis Alfa i Beta. L’exposició relata la història de quinze nens que sobreviuen gràcies a l’amor sense límits dels seus pares, que els van lliurar a altres famílies, i el valor de les persones que els van acollir com als seus propis fills. Tot i que van néixer amb una sentència de mort i el destí els va proporcionar una experiència amarga,  somriuen a l’espectador des de les imatges. Així van viure la vida que els van donar els seus pares, jueus i polonesos.