27/06/2014

La informació i la formació de l'usuari, claus per estalviar energia en l'arquitectura

Durant el matí d'ahir dijous, empresaris, arquitectes i acadèmics es van reunir en una jornada organitzada per la Càtedra d'Edificació Industrialitzada i Medi Ambient (CEIM) de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la UIC (ESARQ-UIC) per parlar sobre el present dels edificis sostenibles i cap a on va aquest sector, cada vegada més emergent.

Davant de prop d’un centenar d’assistents –molts d’ells arquitectes–, el director de la Càtedra CEIM, Felipe Pich-Aguilera, va presentar la jornada i va destacar la importància d’aquest tipus de trobades per unir forces entre universitats i empreses a l’hora de millorar el dia a dia de cada ciutadà. “Un dels objectius de la càtedra –es resumia en el programa de la jornada– és enllaçar, en l’àmbit acadèmic, la realitat amb el sector de l’edificació. La sostenibilitat i la industrialització són conceptes que no trobem gairebé mai presents a les escoles d’arquitectura i creiem que aquesta jornada representa els valors que defensem a través de la investigació i la innovació, tenint en compte la dificultat que existeix per innovar elements o sistemes constructius”.

“Màxim confort, mínim consum: noves estratègies arquitectòniques per a edificis de serveis” va ser el títol d’aquesta trobada que va aixecar l’interès, sobretot, d’arquitectes de Barcelona. I els números que van sortir a la palestra eren molt clars i encoratjadors: els edificis sostenibles han arribat a estalviar el 15, el 30 o un tant per cent més elevat en consum d’energia.

Dividida en tres taules rodones, els diferents ponents –representants de les empreses Cofely, Agbar, Somfy, Simon, Cricursa, Rockwool, Lamp i Aiguasol; i acadèmics de la UIC, la UPC i la Universitat de Valladolid– van parlar sobre la conscienciació de l’usuari i sobre la tecnologia utilitzada i alguns van exposar casos concrets aplicats a la realitat. Tots ells van estar d’acord a afirmar que el consum zero és com el “sant grial” de l’arquitectura, però sense deixar de banda el màxim confort. Tot aquest sector ha treballat sobretot en edificis d’empreses i oficines, però “a poc a poc estem adaptant-nos –va comentar Isabel Tejero, de Cofely– al sector residencial”.

No obstant això, un dels punts importants pel que fa als edificis sostenibles és la poca immersió que hi ha tingut l’usuari del carrer. “El consumidor –va afirmar Mónica Fernández, investigadora de la Facultat d’Educació de la UIC– moltes vegades no és capaç de seguir aquest procediment per falta d’informació”. Informació i formació. Per a això, deia aquesta professora, “l’educació superior té un paper absolutament clau per a la formació en tots aquests aspectes, ja que s’educa els professionals del futur i l’efecte multiplicador, fruit del que puguin aprendre ara, és molt important”. Tanmateix, va concloure, el paper dels governs en aquest aspecte és clau.

En aquesta línia, Albert Cuchi, doctor arquitecte de la UPC, va comparar la situació actual amb les carreres de cotxes: “Avui –va dir–, les lleis ens demanen tenir edificis gairebé zero en despeses energètiques. Això implica passar d’anar en patinet a anar en F1, cosa gens senzilla”. “Demanaria a les administracions –va reclamar en un altre moment Tejero– que realment impulsin la formació en eficiència energètica i que prediquin amb l’exemple. No estan impulsant bé el model d’edificis energètics perquè els seus edificis no ho són i no donen exemple. Si fos així, tindríem una situació millor”.

Amb aquesta activitat i moltes d’altres que va duent a terme, la Càtedra CEIM pretén posar en marxa tots els agents –professors, empreses i estudiants– perquè formin part d’un mateix impuls. En aquest sentit, per exemple, la càtedra, patrocinada per Rockwool i Pich-Aguilera Arquitectes, fa tres edicions que lliura els Premis CEIM als alumnes de l’ESARQ-UIC que presentin un bon projecte sostenible. Concretament, en aquesta tercera edició, els alumnes havien de proposar una rehabilitació energètica dels edificis de la Facultat d’Educació del Campus Barcelona de la UIC.

La càtedra va néixer amb l’impuls del Dr. Felipe Pich-Aguilera, i disposa actualment del suport de dues empreses col·laboradores, Rockwool i Pich-Aguilera Arquitectes. La voluntat de la UIC, ateses les necessitats del mercat, era crear una càtedra que permetés cooperar en una àrea cientificotecnològica més àmplia que la que pugui establir-se en un projecte de R+D, amb tres àmbits clars d’actuació: la formació, la generació de coneixement i la transferència de tecnologia i coneixement. Per això, al llarg del curs acadèmic es desenvolupen tant activitats de formació, com de recerca i divulgació. La Càtedra CEIM té per objecte establir vies de col·laboració i de desenvolupament conjunt entre la UIC i les diferents empreses i entitats del sector de l’edificació per obtenir un resultat significatiu en la sostenibilitat i respecte al medi ambient.