- Més vistos
- Darrera visualització
La participació de les comunitats locals en els processos d’integració de refugiats permetria combatre la discriminació cap a aquest col·lectiu
Així es recull en una investigació de la professora Carmen Mendoza-Arroyo presentada durant l’IFLA World Congress celebrat a Oslo
Integrar la perspectiva social i física en les polítiques d’integració urbana de població refugiada i immigrant. És la tesi que planteja l’estudi “Strategies for the urban integration of refugees: changing the emergency approach to more permanent solutions”, elaborat per la subdirectora de Relacions Internacionals de UIC Barcelona School of Architecture, Carmen Mendoza-Arroyo. La investigació, que s’integra en la línia de recerca “Post-emergency Community Resilience” que la professora dirigeix a UIC Barcelona, va ser presentada per Carmen Mendoza- Arroyo el 18 de setembre passat durant l’última edició del congrés de la International Federation of Landscape Architects (IFLA), celebrada a Oslo entre els dies 18 i 20 de setembre.
“La comunitat té un paper principal dins de les transicions urbanes. En aquesta línia, s’ha de prioritzar la cohesió social dels refugiats amb la resta de ciutadans per evitar-ne la discriminació i marginació. Es tracta, en definitiva, de plantejar la integració d’aquestes persones amb caràcter permanent i sostenible, no com una situació d’emergència o excepcionalitat, per evitar la percepció d’aquest col·lectiu com una càrrega social i econòmica per a la ciutat que els acull”, explica Carmen Mendoza-Arroyo.
La metodologia formulada en la investigació busca sintetitzar les manifestacions físiques i actives de la comunitat local a través de l’espai urbà. Per això, la professora planteja un mapatge participatiu de la ciutat que permeti identificar els atributs socials i espacials de cada barri per, a continuació, aportar propostes físiques per a l’acollida, incloent els mateixos centres de recepció, creació de nous espais i serveis compartits, millores urbanes, etc. “La reutilització d’edificis existents pot promoure més equitat en l’espai urbà, mentre que la construcció d’habitatges fora de les ciutats, separant els refugiats de les comunitats locals, en genera l’estigmatització i la conseqüent marginalització”, conclou la professora.