Gangnam Style va ser un dels primers grans fenòmens virals des de l’arribada de les xarxes socials. L’artista sud-coreà Psy va aconseguir arribar al bilió de reproduccions a Youtube amb aquest èxit mesos després de la seva estrena, una fita que ningú mai abans havia aconseguit. Era l’any 2012 i la cançó va continuar sent la més escoltada de la plataforma fins al 2017. Al marge de les xifres, pocs saben que el hit de Psy fa referència a l’estil de vida Gangnam, un districte de Seül caracteritzat pel luxe i la vida nocturna. És un barri que l’estudiant de la Facultat d’Humanitats de UIC Barcelona Laia Anglada ja ha trepitjat en nombroses ocasions. L’osonenca, però, va arribar a Corea del Sud a principis de setembre amb altres intencions: cursar el tercer curs del Grau en Humanitats i Estudis Culturals a la Universitat Nacional de Seül, la millor del país.

“Vaig escollir anar d’intercanvi a Corea perquè la branca de les humanitats que més m’interessa és la història de l’art i el meu treball final de grau se centra en la influència de l’art oriental a Occident”, explica Anglada. A més a més, l’alumna tenia l’objectiu d’anar al país asiàtic perquè volia gaudir de l’experiència de viatjar sola per així poder dominar l’anglès i el coreà. De fet, està cursant sis assignatures per semestre –la resta d’estudiants europeus en fan la meitat– que fins ara compaginava amb sis hores de classe de coreà a la setmana. Ara, però, amb l’objectiu d’aprendre com més aviat millor la llengua, s’ha apuntat a un curs intensiu de coreà que l’ocuparà quatre hores al dia, cinc dies a la setmana durant els propers tres mesos. “No ho tenia previst, venia amb la idea de quedar-me només un semestre, però l’experiència m’està agradant tant que he decidit fer-hi tot el curs acadèmic”, afegeix.

L’art, el gran reclam

Un dels grans motius pels quals ha decidit allargar la seva estada a Corea del Sud ha estat l’art. L’estudiant ja ha pogut visitar tots els palaus i temples de Seül i fins i tot ha fet un retir espiritual de tres dies amb professors de la Universitat al Temple de Haeinsa. “Personalment, el que més m’ha agradat fins ara és el Temple de Changdeokgung, que vaig poder visitar vestida amb un hanbok, un conjunt tradicional coreà”, relata. Aquell mateix dia, va ser objecte de nombroses fotografies per part de locals, que volien immortalitzar la catalana pel seu rostre pàl·lid, el cabell ros i els ulls blaus. “El cànon de bellesa d’aquí és molt diferent, ja que la majoria de noies i nois volen la pell com més blanca millor”, apunta.

A l’hora de treballar, Anglada assegura que està gaudint de totes les assignatures que està fent perquè faciliten la seva integració en una cultura molt diferent de l’occidental. També té clar que la cultura de l’esforç del país no perdona i que l’exigència i competitivitat és màxima: “El meu consell és que si ets un estudiant al qual no agrada treballar dur, val més que no vinguis a Corea del Sud”. Tot plegat fa que l’osonenca estigui desenvolupant habilitats que abans no tenia i amb les quals està creixent professionalment i personal.

Deures abans de marxar

Abans de tornar a Catalunya, però, la jove encara té molta feina per fer: “M’agradaria obtenir el nivell 3/6 de coreà, el C2 d’anglès i viatjar per tota la península de Corea del Sud i visitar tants temples, palaus i museus com pugui per gaudir encara més de l’experiència”. Pel que fa al llarg termini, Laia Anglada prefereix treballar dia rere dia sense marcar-se grans fites que puguin condicionar el seu present. Tot i que té clar que li agradaria fer recerca en la història de l’art oriental (i més específicament l’art coreà) o en l’art budista, conclou que “tenir actitud és més important que tenir un pla quan ets jove”, de manera que deixa les portes obertes a tot el que pugui venir. Que així sigui.