Divendres 23 d'octubre es va celebrar el Seminari Internacional “Les polítiques socials d'infància i família. Avaluació de l'impacte normatiu: d'Europa a Catalunya”, una sessió virtual organitzada per l'Institut d'Estudis Superiors de la Família i la Childcare and Family Policies Chair, una iniciativa que disposa de la col·laboració de la Fundació Joaquim Molins Figueras, i també pel projecte de recerca “Avaluació del procés normatiu a la Unió Europea i a Espanya davant els nous reptes socials de l'Estat de Dret” (DER2016-76325-R), finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.

 

El seminari tenia com a objectiu avaluar els resultats sobre el grau de compliment i aplicació de la Convenció dels Drets del Nen (1989), així com de l'articulació de polítiques d'infància a la Unió Europea. En aquest sentit, diferents ponents especialistes en polítiques familiars van ser convidats per exposar els seus arguments davant d'aquesta qüestió de viva actualitat.

 

L'acte el va iniciar i presentar Montserrat Gas, directora de l’IESF, qui va esmentar el projecte de recerca conjunt (“Avaluació del procés normatiu a la Unió Europea i a Espanya davant els nous reptes socials de l'Estat de Dret”) de la Universitat de Pàdua, l'Institut d'Estudis Superiors de UIC Barcelona (a través de la Chilcare Family Policies Chair) i el Departament de Dret Públic de la Universitat de Girona, finançat pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat.

 

La ronda de ponències va començar amb la Dra. M. Jesús Larios, adjunta al Síndic de Greuges de Catalunya, qui va ressaltar en la seva intervenció, per una banda, el problema de la pobresa infantil, i per una altra, la migració de nens no acompanyats. Davant aquest context, Larios va argumentar que “aquests dos aspectes són problemes no resolts i aguditzats durant la pandèmia” i que “haurien de ser objecte de polítiques públiques de manera prioritària” sense perdre de vista que el benestar del menor és responsabilitat prioritària dels pares. No obstant això, va afegir que “cal que el Govern promogui polítiques necessàries”.

 

Seguint en la mateixa línia, la Dra. Aida Kisunaite, investigadora al Departament de Ciències Polítiques, Dret i Estudis Internacionals de la Universitat de Pàdua, va argumentar durant la seva ponència que “cap política pública és neutral”. És per això que “cal fomentar una reflexió responsable en el legislador que consideri de manera transversal la situació del menor en les mesures que s'adoptin a tots els nivells”. No obstant això, Kisunaite va posar de manifest que, avui dia, també existeixen marcs teòrics menys exigents que passen per sobre dels temes claus com la pobresa o l'exclusió social dels nens i adolescents.

 

Marc Grau, investigador de la Càtedra Childcare and Family Policies de UIC Barcelona, va aprofundir i va reflexionar sobre les polítiques d'infància no tant a nivell europeu, sinó en el territori espanyol i català, comparant-les entre si. En aquest sentit, l'investigador va argumentar que “a vegades predomina la visió a curt termini i la fragmentació de les mesures de polítiques socials d'infància, circumstàncies que actuen com a fre en la seva efectiva implementació”.

 

Per la seva banda, la Dra. Dolors Canals, professora titular de Dret Administratiu de la UDG, va posar l'accent i va parlar sobre l'avaluació de l'impacte normatiu com a eina efectiva de les polítiques socials. Durant la seva ponència, va destacar la importància del desenvolupament de l'avaluació de l'impacte normatiu, “alguna cosa que encara ha de desenvolupar-se, ja que la qüestió del menor no és un tema únicament transversal”.

 

En última instància, va intervenir Paula Ortí, cap de l’Àrea de Millora de la Regulació de la Generalitat de Catalunya. Amb la seva ponència titulada “L'impacte normatiu de caràcter social a Catalunya: infància i joventut”, va posar de manifest que des de l'any 2008 es va instaurar una clara mentalitat d'avaluació d'impacte econòmic. Així i tot, Ortí va assenyalar que “no va ser fins a l'any 2011 quan es va ampliar aquesta avaluació d'impacte cap a una visió més integral que incloïa aspectes tant econòmics, com socials i mediambientals”.

 

El seminari internacional va finalitzar amb un torn de preguntes obert als assistents, els quals van poder resoldre qüestions i dubtes amb els ponents de l'acte.