Miguel Gárriz atribueix aquesta situació a múltiples factors desencadenats arran de la COVID-19 com la pèrdua de llocs de treball, els ERTO, la mort de persones estimades o el teletreball, “un dels implicats en l’increment de l’estrès segons els estudis i els testimoniatges de molts pacients”. Per a Gárriz, treballar des de casa genera “un conflicte de rols que sovint deriva en una sobrecàrrega i en la dificultat per exercir-los adequadament, la qual cosa unit a l’absència de contacte social provoca més presència d’alteracions emocionals”.

 

El professor del Grau en Psicologia assegura que “el que sembla clar és que la salut mental de la població serà una de les grans víctimes d’aquesta pandèmia” i “segurament no es podrà evitar”. En la seva opinió, per reduir el nombre d’afectats “és important reforçar els mecanismes de lluita contra el virus i les seves conseqüències a través, sobretot, de la millora del sistema sanitari públic i de les mesures de protecció social”.

 

En aquest sentit, lamenta que la xarxa pública d’atenció a la salut mental “sofreix una precarietat crònica que farà difícil atendre degudament els problemes que es derivin d’aquesta pandèmia, per la qual cosa és urgent que es doti de recursos tant l’atenció primària com l’especialitzada”. A més a més,  individualment, segons Gárriz, “cadascú pot posar en marxa mesures d’autocura mental i física que poden tenir un impacte notable en la manera com vivim la situació actual, però lamentablement per a moltes persones això no serà fàcil”.