Jordi Cervós i Navarro (1930-2021) va estudiar Medicina a les universitats de Barcelona i Saragossa, i l’any 1952 es va traslladar a Alemanya, on es va especialitzar en Neuropatologia. Allà va començar una carrera investigadora fecunda que va despuntar arran de la descoberta de l’existència de nervis a les arterioles. Per això, se’l recordarà com el pare de la microcirculació cerebral.

Al llarg dels seus gairebé 40 anys d’estada a Alemanya, Jordi Cervós i Navarro va ser vicepresident de la Universitat Lliure de Berlín, catedràtic de l’Institut de Neuropatologia de la mateixa universitat, així com president de la Societat Alemanya de Neuropatologia i Neuroanatomia.

El 1997, el Dr. Cervós va tornar a Barcelona per ser el primer rector de la llavors recentment creada Universitat Internacional de Catalunya (1997-2001), va ser director de Relacions Internacionals (2001-2007) i encara viatjava per tot el món donant a conèixer el projecte de UIC Barcelona. El gener de 2009 va celebrar el seu 80 aniversari a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, i se li va retre homenatge posant el seu nom a un dels laboratoris de la Facultat. Tenia set doctorats honoris causa atorgats per les universitats de Hannover (Alemanya), Tokushima (Japó), Saransk (Rússia), Tessalònica (Grècia) Saragossa, Barcelona i la Complutense de Madrid.

Membre de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya, a més dels set honoris causa, el Dr. Cervós havia rebut altres distincions com la Gran Creu al Mèrit Civil de la República Federal Alemanya, la Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi o la Creu de Sant Jordi (2002).